viernes, 27 de abril de 2018

Montsec Ultra Trail

Algunes circumstàncies d'última hora em fan dubtar si anar a la cursa o no. Però aquesta ultra la tenia entre cella i cella des de feia anys, però per una raó o una altra mai havia pogut fer-la. He voltat per la zona amb caiac i amb arnés, però mai corrent i en tinc moltes ganes. Alguns la defineixen com la ultra més dura de Catalunya, veurem... Ens esperen 110 km i 7.000 m+.

Sortim a les 22:00 des de la Col·legiata d'Àger amb un ambient immillorable. Començo amb el Martí  però abans d'acabar la primera pujada ja veig que porta una marxa més. Costa de veure les marques, sort que m'ajunto amb el Petrov, un peculiar romanès que s'orienta bastant bé. Entre els dos seguim força bé el traçat (passant per llocs xulos com les 100 corves) i ens entenem prou bé. Parlem en anglès però cap dels dos el domina, així que si algú ens escolta des de fora es deu posar les mans al cap!

Primers 20 km al sac.
Cap al km 45 ja ens podem treure el frontal, però encara ha d'arribar el pitjor... la calor! Ens agafen per darrere el Dídac i el Josep, agafem forces a Sant Alís i continuem els 4 plegats durant força estona.

Grupeta de luxe amb el Dídac, el Josep i el Petrov.


Agafant trastos de la bossa de vida.

El grup de 4 s'acaba diluïnt, em quedo amb el Dídac... i la veritat que ho passem força malament durant una llarga estona, però això és una ultra i cal gestionar els mals moments. Més tard coincidim amb la guanyadora, la Carmen Palacín, amb qui farem llocs espectaculars com el Congost de Montrebei o les Escales de Montfalcó.

Començant la segona part.
Quan són gairebé les 19:00, per fi comença a afluixar la calor. Última pujada per endavant que ens portarà de nou a Sant Alís. Aquí ja cadascú al seu ritme... arribo a dalt passant per algun tram de cordes i grimpades i cap avall, Àger ens espera... petita aturada per posar de nou el frontal i finalment creuo la meta després de 23h55'.  Molt content amb la 19ª posició en una cursa que va ser una autèntica escabetxina, només vam acabar 33 corredors dels gairebé 70 que vam començar.

Gràcies a Hoko-Esport, Sixpro, PH-Quirogel, Rendiment-race, Clínica Térmens, CEM Vallirana, Bassol Optic, Besttrail, MC3 Esports i Awesome. Gràcies també a la família i amics pels ànims al llarg del recorregut, això és un luxe!

Pont penjant.

Escales de Montfalcó.

jueves, 19 de abril de 2018

Raid Aventura X-Perience


Avui Raidaventura.org serem presents al Raid Aventura X-Perience de Caldes de Malavella. A priori havíem de córrer en Kaiman i un servidor, però a última hora se’ns uneix l’Andris. Sense cap mena de dubte, un fitxatge de luxe que dibuixarà un particular equip format per un letó, un txec i un català.

L'Andris orientant... i el Kaiman i jo seguint-lo de lluny.

Comencem amb una secció de btt d’uns 30 km. Ràpidament ja veiem com serà el raid d’avui... passat per aigua i amb l’Andris marcant el ritme! Completem aquesta secció pràcticament a la perfecció i quan ens n’adonem ja estem a la transició per afrontar la secció a peu. 

Molta aigua durant el raid.

Alguna fita implica mullar-se bastant, i alguna dóna guerra... però també aconseguim completar la secció amb èxit. La secció de retorn en patins s’ha suspès per la pluja, així que fem algun km més corrent i tornem al mateix punt a buscar les bicis.

Toca donar pedals de nou... alguna fita d’aquesta secció se’ns ennuega una mica, perdem temps però continuem amb ple de fites. Acabem la secció de btt amb un ràpel que fa l’Andris i només queden les proves especials... llàstima que anem justíssims de temps, i no aconseguim trobar l’única fita que ataquem.

Arribem uns segons tard i ens enduem penalització d’1 punt.. però tot i així aconseguim guanyar el raid! Pels amants de les xifres, han estat 74 km i 1.800 m+ en 7h de diversió. Ha estat un matí dur seguint aquestes dues màquines!

Raidaventura.org 1ers!

Falta l'Andris, que se'ns va unir a última hora.



Gràcies a Hoko-Esport, Sixpro, PH-Quirogel, Rendiment-race, Clínica Térmens, CEM Vallirana, Bassol Optic, Besttrail, MC3 Esports i Awesome.

miércoles, 11 de abril de 2018

Romànic Extrem


Avui vaig cap a la Vall de Bianya per córrer la Marató Romànic Extrem. Ja vaig córrer la primera edició al 2013, però es tracta d’una cursa que cada edició varia el recorregut i enguany serà més dur (per desnivell i meteorologia).

Sortim encara en sec, però no trigarà a començar a ploure. Tot plegat dibuixa un ambient típicament basc: fina pluja (txirimiri), molt fang, paisatge molt verd, ambientàs als avituallaments...

Primers km's, encara en sec.

Vaig fent al meu ritme, coincidint molta estona amb el Pep Carreras, amb qui vam recordar aventures compartides com la Cursa del Llop i l’Ultraman de Motril, a més de planificar possibles coses en el futur.

Continuo fent km’s, passo el km 21 en unes 3h i amb gairebé 2.000 m+, pensant que el total de la cursa el faré en 5h15-5h30’... quin il·lús! Dels 2.500 m+ anunciats res, n’acaben sortint 2.800 però ja no vindrà d’aquí. El que sí que frena moltíssim el ritme és la gran quantitat de fang, que em fa anar per terra més d’una vegada. Si recordava alguna cursa pel fang, aquesta era Ehunmilak 2014. A partir d'ara serà la Romànic Extrem 2018!

Tot i les dificultats, gaudeixo moltíssim d’aquest tram de cursa, i acabo de nou a Hostalnou de Bianya després de 6h29’. Pel camí han quedat 42 km i 2.800 m+, però més enllà dels números he gaudit d’una cursa molt recomanable.

Xop a l'arribada.

Gràcies a Hoko-Esport (comodíssim el Nakama), Sixpro, Bassol Optic, Térmens Clínica Podològica, PH-Quirogel, Rendiment-race, CEM Vallirana, MC3 Esports, Besttrail i Awesome.

Missatges d'ànim pel camí.


Vídeo de la cursa aquí.