Doble Ironman Xàbia

Quan el meu amic Manuel Luna em va comentar que li rondava pel cap fer un Doble Ironman de seguida li vaig dir que sí. Feia temps que en volia fer un i totes les proves d’Ultra-triatló nonstop es fan bastant lluny.

La seva idea era fer-ho en forma de repte no competitiu, amb assistència tipus Ultraman (no hi ha avituallaments ni senyalització) però els corredors comptarem amb track pel portar-lo al nostre GPS. I el més important, el cost íntegre de la inscripció anirà destinat al Mini Refugio Neus, un refugi que acull animals sense sostre.

Tot i les meves ganes de fer la prova, vaig estar pendent fins a última hora de si hi podia anar. Finalment hi podia anar però... estic preparat? Fa un mes que vaig acabar Transgrancanaria i del Raid Ilercavó només fa una setmana. A més, enguany l’entreno de bici està sent bastant pobre, no nedo al mar des de Motril i la piscina tampoc la trepitjo gaire així que... prou d’excuses! Anem cap allà!

Hem de fer front a 7’6 km de natació, 360 km de ciclisme i 84’4 km de cursa a peu. Finalment som 12 participants.

Primers metres, lloc espectacular.

Comencem passades les 7 del matí des de la Platja del Portixol. Es tracta d’una natació lineal amb assistència en caiac. El mar està força tranquil però de seguida ens adonem de la principal dificultat... quin fred! No em noto les mans ni els peus, comença a fer mal el cap... he de parar algunes vegades per fer fregues i recuperar el tacte.

Final de la natació.

Surto de l’aigua després de 2h45’, mort de fred però muscularment molt sencer. Llarga transició (uns 20’) mentre intento entrar en calor i menjar una mica. Hora d’agafar la bici.

Per endavant 360 km repartits en dues voltes de 180 km en carretera oberta. La primera volta la faig a bon ritme tot i no forçar gens, fins que cap al km 130 punxo... no passa res, canvio i continuo. Començo a agafar ritme de nou i... torno a punxar! De veritat? Murphy? Sigui com sigui torno a repetir el canvi de càmera, reviso la coberta però no hi ha cap punxa ni res estrany.

Mala sort!

Amb molt mala llet però continuo, el meu equip em va donant líquid i menjar i vaig fent. Molts km’s coincidint amb el Paco Berlanga (gràcies a la seva dona per deixar-me la manxa), més tard amb el Marc Orantes...

Bones sensacions sobre la bici.

Quan me n’adono ja he completat la primera volta. Fa força vent però les ganes i l’energia estan intactes. Au, a repetir el mateix. Continuo fent via fins al km 235, quan paro a posar llums i abrigar-me una mica per la nit.

La veritat és que la bici de carretera es fa bastant pesada de nit, sobretot per la sensació de perill i vulnerabilitat. Costa una mica més de 13 hores però els 360 km sobre la cabra ja són història!

De nou llarga (llarguíssima transició) abans de fer front  a la doble marató. Allà em trobo al Marc que ha arribat un pèl abans però m’espera per sortir junts.

Comencem a córrer els primers kms en companyia del David Lillo. La veritat és que muscularment em trobo molt sencer, més que quan vaig començar a córrer els 84 km de l’Ultraman... però de seguida les cames em recorden les hores d’esforç sense treva i que ara seria hora de dormir.

Bona llebre l'Isma.

El Marc i jo anem fent, passeig amunt i passeig avall, bucles pel poble, més passeig... entre penes i glòries, i parades diverses, ja es fa de dia. L’Isma també ens acompanya un tram i ens fa més amena aquesta penitència.

Doble marató sencera amb un bon amic.

Els últims km’s costen molt però finalment ho tenim! Acabem el Doble Ironman de Xàbia!

Pels amants dels números (aproximats)... Natació en 2h45’, bici en 13h15’ i córrer en 10h30’. Això, més unes llarguíssimes transicions, ens van donar el Marc i a mi una anecdòtica 4ª posició després de 27h20’.

I dic anecdòtica perquè recordem que es tracta d’una prova no competitiva, un repte entre amics on veníem a cobrir la distància i a col·laborar amb una molt bona causa. Felicitats a la resta de finishers: Rubén Fernández, Antonio Puchi, Jordi Costa, Iván Tejero. I també al Marc Orantes, a qui li agraeixo fer-me molt amens els 84’4 km a peu!

També aprofito per donar ànims als companys que van haver de retirar-se i les gràcies als equips de tots ells, sobretot als meus pares que em van fer una gran assistència en el sector ciclista.

A meta amb els nostres equips.

Amb companys, equips, organització... un luxe!

Tot i no ser una cursa normal i corrent, la tasca de l’organització va ser molt bona, una prova a tenir en compte! A mi em va agradar molt. Respecte la comparació amb l’Ultraman, a mi m’agrada més el format nonstop, la doble marató és més dura. I també prefereixo portar jo el track al meu GPS i no dependre de l’equip a cada cruïlla, la navegació a l’Ultraman em sembla una tonteria innecessària.

Gràcies a Hoko-Esport (cul intacte amb bici gràcies al Taka), Sala-Giol, Rendiment-race, Térmens Clínica Podològica, PH-Quirogel, Bassol Optic, CEM Vallirana, Besttrail, MC3 Esports, Punt de Natura i Tradeinn.

Raid Ilercavó

Avui em trobo a Ginestar per disputar el Raid Ilercavó juntament amb el Kaiman, per mi serà el primer raid llarg però porto un company amb molta experiència.

Roadbook 

Es dóna la sortida i comencem amb una orientació urbana de 4 km, els fem un pèl ràpid però bé. Ja ens trobem sobre el caiac per fer front a una secció de 17 km pel riu Ebre, avancem algun equip que teníem davant i ens passen Haglofs i Illa de Rodes-Raid Team.

Primera secció.

Caiac per l'Ebre.

Tot i així, acabem del caiac pocs segons després que ells i de seguida els passem a peu. Ara ve una secció combinada de trail, ràpel, tir amb arc, orientació urbana i trail.. el Kaiman em porta bastant ofegat aquí. Fem el ràpel sense problemes, tot i que no acertem el tir amb arc i hem de fer una balisa extra per compensar-ho.

Després de l’orientació urbana creuem el riu en barca, moment en que hi ha una petita neutralització. Tornem a agafar avantatge, abans d’acabar la secció ens passa Atmosfera Raid (tot i que teníem un marge a la neutralització a favor nostre).

Fem la transició més ràpid i sortim a pels 28 km de btt sota una calor important, sembla mentida que encara estiguem a l’hivern. Un cop acabada la btt, toca secció de rogaine. Tenim 3h per atacar totes les balises que ens doni temps.

El Jordi Santacana estava animant i treballant de valent.

El Kaiman té problemes de vòmits, per una vegada em demostra que és humà, ja pensava que mai tenia problemes! Tot i així, podem marcar totes les fites i encara ens sobren 10 minuts de marge.

Ja de nit, agafem la btt per fer front a la 6ª secció, entremig de la qual hi ha espeleologia. Abans d’arribar-hi tenim diversos problemes, com haver de descansar una mitja hora i errors de navegació, cosa que aprofita Atmosfera-Raid per passar-nos.

Arribem al control intermig i anem cap a la cova, ens passem de llarg i ens trobem els companys d’Atmosfera. No sé quant temps vam perdre, si van ser pocs minuts, molts o hores. A mi se’m va fer interminable aquell camp a través per trobar el camí correcte, a més pensàvem que seria ràpid i ho vam fer sense aigua (els bidons van quedar a la btt).

Per fi vam acabar trobant la cova, vam marcar la balisa i de nou amb la btt. En aquest tram ens van passar Illa de Rodes, tot i que ells s’havien deixat una balisa per error (Atmosfera i nosaltres les teníem totes).

Després de la cova tornem a agafar la btt. Primer ens perdem i ens ajuntem amb Aventura x-perience i una altra parella. Trobem el camí entre tots i nosaltres tirem... fins que cometem un error grandíssim: atacar la balisa de la següent secció (trail). Vam pujar al Morral de les Nines amb btt. Els camins eren impracticables i vam haver de portar la btt a coll tota l’estona excepte els 200 m abans del cim que eren d’anada i tornada.

Al baixar al control vam preguntar si estava permès el que havíem fet per, si no ho estava, tornar a repetir la balisa a peu. Ens van dir que no hi havia problema, els únics en sortir perdent vam ser nosaltres pel gran desgast d’energia allà a dalt.

Doncs ja està fet, estàvem de merda fins al coll però ens n’hem sortit, així que ara a continuar! El Kaiman ja comença a anar força bé, fem la btt fins a l’Atmetlla de Mar sense massa problema més enllà del fred de les últimes hores nocturnes.

Últims mapes.

Ja a l’Ametlla, ens esperen 10 km de Coastering seguint el GR-92. Un cop fets, hem de tornar al control anterior amb caiac. El vent bufa lleugerament a favor i el mar està força tranquil, aquesta secció ens va molt bé, crec que de les millors de la jornada.

Acabant el caiac de mar.

Tornant a trepitjar terra ferma.

Completat el caiac, queden els últims 35 km en btt. Si ahir el Kaiman em va demostrar que també és humà, avui demostra que d’una altra pasta. Em porta al límit en totes les pujades però la secció ens va molt bé, si no fem el millor parcial poc ens deu faltar.

Començant l'última secció.

Finalment Raidaventura.org vam acabar en segona posició després de marcar totes les balises en 29h32’, amb uns números aproximats de 200 km i 5.000 m+. Vam quedar darrera d’Atmosfera-Raid (gran cursa la seva, sabent remuntar l’error de la cova) i davant d’Illa de Rodes (que van arrassar a la segona part, llàstima de l’error en una balisa).

Avui acabo molt content de l’experiència viscuda, aprenent d’un gran raider i amic com és el Kaiman i coincidint moltes estones amb amics d’altres equips. Organització molt bona i propera, repetirem segur!

Llarga jornada amb l'amic txec!

Podi amb els amics d'Atmosfera-Raid i Illa de Rodes.

Gràcies a Hoko-Esport (brutals les Takara per curses combinades com aquesta), Sala-Giol, Rendiment-race, Bassol Optic, PH-Quirogel, Térmens Clínica Podològica, Besttrail, CEM Vallirana, MC3 Esports, Tradeinn i Punt de Natura. 

Rogaine Serra de Catllaràs

Avui vaig cap a Sant Julià de Cerdanyola per participar de nou en una prova d'orientació. Ho faig amb uns dels equips de Raidaventura.org, format pel Kaiman, el Sergi Marcó i un servidor.

Decidint l'estratègia abans de començar.

Per endavant 6h, on gaudim d'un terreny espectacular i grans paisatges mentre anem trobant fites. Continuo aprenent a orientar-me poc a poc, sort dels companys que són uns màquines en aquest sentit.

Vam començar els tres i... no, no va plegar ningú, quan portàvem 1h ens va començar a seguir un gos i va fer tota la cursa amb nosaltres!

Els 4 components de l'equip.

Catllaràs en estat espectacular.

A nivell personal, les dues primeres hores molt dolentes, em trobava recuperat de la Transgrancanaria però em va costar molt agafar el ritme de la cursa. Un cop passades aquestes dues hores fatídiques, les sensacions van ser bones tot i que a l'equip vam tenir problemes físics a última hora.

Contents a l'arribada.

Finalment, vam acabar 4rts a la classificació general i 3ers en Open Masculí. 150 punts (comptant una penalització de -5 per arribar 3 minuts tard), igual que els tercers i a 5 punts dels segons, però lluny dels 186 dels guanyadors. Contentíssim de la companyia!

Bon paper també de l'altre equip que presentava Raidaventura.org (amb l'Adrià Vall i el Ferran Ballesta).

Gràcies a Hoko-Esport, Sala-Giol, Térmens Biomecànica Esportiva, Rendiment-race, Ph-Quirogel, Bassol Optic, CEM Vallirana, MC3 Esports, Punt de Natura, Tradeinn i Besttrail. Fotos d'Andreu Alvarruiz.

Punk-Trail Sant Vicenç de Castellet

Gran matí a Sant Vicenç de Castellet. He tornat a córrer després de la Transgrancanaria 360º, ho he fet rodejat d'amics i en una punk-trail, pel que hem contribuït al recapte d'aliments i hem gaudit d'un ambient immillorable. Es pot demanar quelcom més? Jo crec que no!

Visca les punk-trails!!!

Transgrancanaria 360º

Mai he anat més enllà de les 100 milles i avui em trobo a Maspalomas per fer front a 265 km amb 13.000 m+. Per arrodonir-ho, sense senyalització ni avituallaments fora de les bases de vida, pel que em toca portar una motxilla d’entre 8 i 9 kg a l’esquena. La sortida es dóna dimecres a les 9 del matí.

La volta que teníem per endavant.

El Manolo Real es va apropar a donar ànims a la sortida.

Comencem agafant un canal i després pista, primers 10 km molt plans que es deixen fer ràpid.  Arriba la pujada mentre apreta la calor, després baixada fins a Tunte i pujada cap a Garañón (km 39), on hi ha la primera base de vida i arribem sota una fina pluja.

Primers km's.

Primers m+.

Surto d’aquí i m’ajunto amb els canaris Oliver i Yoni, l’andalús Marcos i el gallec David. Passem per la zona del Roque Nublo. Al cap de poc ja ens posem el frontal per fer front a la primera nit, passem per la Presa de la Cueva de las Niñas i aprofitem el poble de Mogán per carregar aigua.

Vaig fent amb els meus companys fins que fan una parada en una carretera, jo em moro de fred i decideixo tirar. Ja arribo a Aldea (km 98), on hi ha la segona base de vida. Tenia previst dormir però em dutxo i surto com nou. Continuo i al cap de poc m’agafa l’holandès Michiel Panhuysen (ell sí que ha dormit 1h), amb qui tinc alguns amics en comú. Aleshores no ho sabíem però aniríem junts fins el final de la cursa.

Gaudint de la panoràmica.

Ja anem cap a la part nord, el Michiel se m’havia escapat una mica però para al Risco i allà el torno a enganxar. Deu ni dó quina calor que comença a fer, apretarà durant el dia i arribarem ja de nit a Guía (km 148). Aquí hi ha la tercera base de vida, tot i que no tenim bossa. Aprofitem per menjar bé i dormim 2h.

Sortim els dos sobre les 12 de la nit, “frescos” després del son reparador, però la son tornarà a atacar i haurem de fer 2 o 3 parades durant la nit per tancar els ulls 10 minuts.  Ja de dia, fent números veig que és divendres (perquè ja he perdut la noció del temps). Fem una parada per menjar a Terón (a cap poble hi ha avituallament, però està permès utilitzar els negocis oberts al públic) i ja tirem cap a Valsequillo, on arribem al migdia amb les hores de més calor.

Km 195 i quarta base de vida, aquí sí que tenim bossa i aprofito per dutxar-me i sortir nou. També per posar Sala-Giol per tot arreu, PH-Quirogel on hi ha molèsties i carregar Rendiment-race (Hidration per tot el dia i Energy per quan hi ha més son).

Carregant energies amb el Michiel a Valsequillo (km 195).

Vaig sortir de nou amb el Michiel sobre les 4 o 5 de la tarda, la veritat que surto molt bé pel moment de cursa en el que estem, no trigarem en afrontar la tercera nit. Ara ve un tram de barranc on la navegació és complicada per la poca cobertura GPS, sort que el fem amb les últimes llums del dia i ens en sortim més o menys amb el mapa. Parem a Temisas per aprofitar un bar, i també un parell de vegades a tancar els ulls 10 minuts. Aquest tram es fa molt llarg per dues raons, un tram final de barranc molt marrano i que surten més kms dels previstos (fins aleshores havia anat prou clavat).

Tercera nit.

Finalment arribem a Santa Lucía (km 233). Hi estem unes 3h entre dormir-ne 2, menjar, etc... però tot i així avancem una parella d’italians (no havien dormit absolutament res les dues primeres nits).

Ja ens disposem a afrontar l’últim sector, que consta de dues parts molt diferenciades. Una primera part pujant per una cresta força tècnica i complicada (on el francès Le Saux va haver de ser rescatat la nit anterior), que acaba amb baixada camp a través entre la vegetació.

La segona part es deixa fer molt millor, i un cop passem Playa de San Agustín ja és tot sorra de platja. Agafem al portuguès Jorge Serrazina (amb 61 anys el paio té Tor des Géants, Transpyrynea...), anem fins al Faro de Maspalomas i entrem els 3 junts a meta compartint la 18ª posició després de 80h40’!

Contents a meta, vam congeniar de seguida.

Content és poc per descriure com acabo, força sencer dins del que cap i amb la gran sort de compartir les últimes 100 milles amb el Michiel, gran persona de qui vaig poder aprendre com gestionar una cursa de tal magnitud.

Cursa plena de contrastos, amb moltes diferències entre les diferents parts de la illa (paisatge, fauna, meteorologia, terreny...), una gran feina per part dels voluntaris tot i que una organització pel meu gust millorable. Per altra banda, la majoria de corredors vam coincidir en una distància superior a la prevista, en el meu cas el GPS va dir 281 km i 13.500 m+.

Per si a algú li interessa... portava un carregament de barretes però pràcticament no en vaig menjar, la meva dieta fora de les bases de vida es va basar en Rendiment-race, quinoa, fruïts secs i galetes. En quant al son, 2h la segona nit i 2h la tercera, a més de les parades en el camí per tancar els ulls un moment.

Gràcies a Hoko-Esport (brutals les sensei i les kamikaze), PH-Quirogel, Sala-Giol, Bassol Optic, Térmens Clínica Podològica (per pal·liar una sobrecàrrega i compensar la meva mala trepitjada), Rendiment-race, CEM Vallirana, Besttrail, MC3 Esports, Punt de Natura i Tradeinn. Molt agraït també per tots els ànims rebuts des de la distància per part de família i amics.

Així de bé van acabar els meus
peus gràcies a Sala-Giol.