Punk-Trail Pont de Vilomara

Què és una Punk-Trail? S'autodefineixen de la següent manera:

Una Punk-Trail és una sortida per la muntanya on corredors/es (anomenats Punk-Trailers) volen disfrutar de la muntanya i del plaer de córrer per ella (Trail-Running). Una Punk-Trail no és una cursa de muntanya, ja que no hi ha classificacions, ni premis, ni cronòmetres. Aquí tots som guanyadors! Ah i el detall més important, són gratuïtes per a tothom.

Per tant, és una jornada totalment lúdica, on el més important és la seva finalitat: passar-ho bé i col·laborar entre tots a la recollida d'aliments.

Èxit solidari.

I per això vaig anar fins al Pont de Vilomara, per passar-ho bé i posar el meu granet de sorra. De pas, va sortir un molt bon entreno de 33 km i 1.500 m+, gairebé tot en companyia del Kaiman, l'Adrià i el Dídac.

Moltes gràcies als organitzadors d'aquest sarau per la seva feina altruïsta i desinteressada!

Llarga vida a les Punk-Trail!

Amb l'Adrià Vall.

Amb el Krlos Martínez, un dels organitzadors.

Amb el Dídac i el Kaiman.

Marató dels Dements

Arribo a Eslida (Castelló) passades les 2 de la matinada amb el meu amic Yak. Dormim poc més de tres hores i ens toca una marató. Crec que encaixem perfectament amb el nom de la cursa!

Comencem una llarga jornada juntament amb els de la mitja marató. Ritme alt tot i que de seguida toca caminar, les pujades són molt dretes. I les baixades també. Em sembla que per treure 3.800 m+ amb una cota màxima de poc més de 1.000 m, poca cosa plana farem.

De seguida veig que el terreny tampoc dóna treva. Obliga a estar atent en tot moment, i després se suma una calor impròpia d'aquestes alçades de l'any.

Ens separem de la mitja i arriba un tram molt dur que ens portarà fins al Pic Espadán (1.046 m). Faig la major part de la pujada prou bé però un cop a dalt pateixo una petita davallada durant la crestejada.

Després de gaudir d'unes vistes espectaculars, tiro cap avall per la pedregosa baixada mentre vaig restant km entremig d'aquest complicat terreny, boscos d'alzines, corriols que t'enamoren, tarteres complicades...

La veritat és que la cursa no et deixa avançar amb facilitat, però finalment arribo de nou al Puntal de l'Aljub. Hi havíem passat al principi però ara ja estem al km 40.

Només queden 3 km fins a meta, veig el poble aquí avall... però lluny, molt lluny. Gairebé 600 m- amb un trosset de barranc de propina.

I per fi! Creuo la meta després de 8h14' molt content, no tant pel rendiment (bastant millorable) sinó per haver gaudit d'una cursa d'aquelles que recomanes a qualsevol amic que faci un cop a la vida.

Bona organització, avituallaments correctes, marcatge impecable, gran desplegament de voluntaris i gran ambient.

Gràcies a Hoko-Esport (encantat amb les Sensei), Térmens Clínica Podològica, Sala-Giol, Rendiment-race, PH-Quirogel, Awesome way of life, Bassol Optic, MC3 Esports, Punt de Natura, CEM Vallirana, Tradeinn, Besttrail i Training Sabadell.

També va ser un plaer trobar l'Eduardo Martín en algun avituallament i reviure grans records de l'Ultraman.

La Pota-Roja

Inici. 2h42' amb gust a sang a la boca i àcid làctic a les cames. Final.

A grans trets, així podria definir la meva participació a una cursa "curta" després de molts mesos i crec que fins i tot anys. Però al darrera hi ha molt més. Hi ha un circuit al costat de casa que m'ha permès conèixer alguna zona que no sabia que existia, l'ocasió de retrobar-me amb amics del Triatló Vallirana, Runners del CEM, Ultra-tarats, de la meva època de futbol sala... i per què no, una fuetada de tant en tant ja va bé entre tanta llarga i ultra distància.

Al llarg dels 28 km amb 1.350 m+ hi ha hagut de tot: un circuit majoritàriament rodador però amb baixades tècniques, pujades verticals i trams de cordes. Pics per sobre de les 190 pulsacions i per sota dels 3 min/km.

En quant a la competició, vaig anar en 11ª posició gairebé tota la cursa, fins que em vaig posar 10è pujant al Puig Vicenç i vaig arribar a meta 6è sense avançar a ningú més (els 4 de davant es van perdre, tot i que jo vaig trobar el marcatge molt correcte).

Gràcies als col·laboradors per posar-me les coses més fàcils, a la família i amics pels ànims al llarg del recorregut... i felicitats a l'organització per la feina ben feta. Hi tornarem!!

Amb els companys del Triatló
Vallirana i Ultra-Tarats.

Recordant vells temps de "futbolista".

Roures Extrem

Avui vaig cap a Montblanc amb moltes ganes per prendre la sortida de la Roures Extrem. Després de saludar molts amics i companys de fatigues, comencem la llarga jornada que tenim per endavant.

Amb els companys abans de començar.

A la primera part m’ajunto amb el Pau Triebel i el Claudio Zapater, bona roda tots dos. El Claudio es queda un pèl enrere i el Pau se m’escapa baixant molt segur per una tartera.

El Pau anava tan sobrat baixant que feia fotos.

Amb el Claudio Zapater.

Després ve un tram que em perdo, juntament amb un grup gairebé de 10 corredors, per culpa d’algú que deu tenir una vida bastant depriment i no té res millor a fer que canviar cintes. Arrenquem la cinta que ens ha fet equivocar i trobem el camí correcte de nou, a continuar que no ha estat res!

Pujant per la tartera ja amb una calor important.

Continuo fent mentre apreta la calor, entre tarteres i corriols preciosos, coincidint contínuament amb l’Albert. Arribo a la cota màxima de la cursa, el Tossal de la Baltassana (1.203 m), plego els pals i cap avall.

Seguit per l'Albert.

Aprofito l’avituallament de Capafonts (km 44 ja) per agafar forces i refrescar-me. Vinga menys de 30 km per meta, a continuar! Agafo al Josep Maria i fem junts bastanta estona, coronem la Mola dels Quatre Termes (1.135 m) després d’una pujada força dura i ara toca baixar fins a Farena.

Compartint un tram amb el Josep Maria.

Hoko-Esport

Surto d’aquí amb el Josep Maria i l’Albert, i ens passa el David, un noi que s’ha perdut i porta 10 km més. Va molt molt fort pujant, però m’hi poso darrera. Bufo per aguantar-lo i em fa suar de valent però no em despenja.

Entrem a un poble i em diu que aquí deu estar l’avituallament... li dic que impossible, que al perfil posa que l’avituallament està a dalt de tot d’una pujada exigent i que no pot ser que ja l’haguem fet. Doncs sí, anar a roda del David m’ha fet passar la pujada volant i ja estem a Rojals. 

Queda la baixada, complicada en algun tram però molt divertida, i arribo de nou a Montblanc després de 12h52’ en 21ª posició. Finalment han sortit gairebé 75 km amb 4.600 m+.

Una cursa molt recomanable, amb el marcatge un pèl millorable en algun punt però amb tracte excel·lent de l’organització i voluntaris, recorregut de gran bellesa i bons avituallaments.

Gràcies a Hoko-Esport, Térmens Clínica Podològica, Sala-Giol, Rendiment-race, PH-Quirogel, Awesome way of life, Bassol Optic, MC3 Esports, Punt de Natura, CEM Vallirana, Tradeinn, Besttrail i Training Sabadell. També a la família pels ànims, que sempre venen bé!

Una gran notícia que el Pau estigui de tornada!