lunes, 26 de septiembre de 2016

Raid del Ferro

Quan el Jaroslav (àlies Kaiman) em va proposar anar al Raid del Ferro no podia dir-li que no. Així que l’equip Raidaventura.org anem cap a Malgrat de Mar per participar a la categoria èlit. Sé que em tocarà patir molt perquè el Kaiman em supera tant en forma física com en la falta de sentit comú, però vaig amb moltes ganes d’aprendre d’ell.



Comencem a les 7 del matí amb 9h de raid per endavant. Després de resoldre un problema matemàtic entre els 7 equips, obtenim un roadbook per anar amb la btt fins al punt on començarem una secció a peu ja amb mapa. Hi ha tres balises, que aconseguim no sense abans fer alguna encigalada camp a través.

Toca agafar de nou la btt, ara amb un mapa que indica les 9 balises disponibles en aquest sector. El terreny no era massa tècnic però hi havia alguna pujada força pronunciada. Vam aconseguir 7 fites de les 9 disponibles en la btt-o.


Tornem al punt d’inici de la prova i hem de fer front a 5 km de patins o patinet. Donat el meu nul coneixement dels patins, portava un patinet al cotxe però el Kaiman no em va deixar fer-lo servir perquè “cansa y vas lento”, així que vaig haver de posar-me els patins i ell m’estirava amb corda i frenava pels dos. Després de 4 caigudes i d’aconseguir amb èxit les 4 balises d’aquest sector, arribem a la platja. Sort que ja hi som, pensava que ens matàvem.

Ve la secció de caiac, cosa que no entreno mai però que agafo amb força confiança després de l’experiència de la Cursa del Llop al 2014. Aquí miraves el mapa abans d’entrar al mar i havies d’atacar les balises memoritzant la seva posició. Tenim algun problema amb la mala mar però aconseguim amb èxit les 5 balises, orientant-nos força bé i gaudint molt del sector. Un cop fora de l’aigua, hi havia prova especial de punteria que havia de fer un dels dos (el Kaiman va fer el frisbee amb èxit però no les bitlles).

Ara  toca la secció de geocerca. Aquí hem de buscar unes balises de les quals ens diuen les coordenades per dibuixar la seva posició en el mapa. Les ataquem totes amb èxit. En aquest sector també hi havia proves especials dins d’un gimnàs: el Kaiman va superar amb èxit l’slackline, jo vaig pujar amb èxit els 20 metres de corda amb jumar però cap dels dos va poder escalar la paret del bulder.

Per últim, queda la secció d’orientació específica.  Hi ha premi per l’equip que reculli més brossa i decidim intentar-ho, anem carregats amb una bossa d’escombraries amunt i avall (no guanyarem aquest premi perquè un equip va portar un tros de sofà). Al principi creiem que tenim temps de sobres per atacar totes les balises, però ens encigalem camp a través i hem de deixar-ne dues (una l’ataquem sense èxit i l’altra ni l’intentem). La última que vam atacar estava a l’entrada d’una cova, però no la vam veure quan vam entrar i vam acabar fins al final de la cova amb el frontal buscant-la per tot arreu. Finalment, quan ja sortíem la vam veure i vam tirar cap a meta.

Vam emportar-nos una penalització de 5 punts per arribar 1 minut tard però vam guanyar el Raid del Ferro! Bé, va guanyar el Kaiman, que a més d’anar millor físicament va portar el mapa tota l’estona (jo només el vaig veure per alguna decisió puntual).

M’ho he passat de conya el dia d’avui, aprenent d’un paio amb molta experiència en aquest fantàstic món dels raids! A nosaltres ens han acabat sortint gairebé 80 km amb 2.500 m+.




Gràcies a Hoko-Esport (continuo pensant que la Takara és la millor opció per proves combinades), Térmens Clínica Podològica, Sala-Giol, Bassol Optic, Rendiment-race, PH-Quirogel, Tradeinn, Awesome Flip Flops, CEM Vallirana, Punt de Natura, MC3 Esports, Besttrail i Training Sabadell.

Gràcies també al GEM Malgrat per organitzar aquest gran dia i al Joan Planas per les fotos.

martes, 20 de septiembre de 2016

Rialp Matxicots Extrem

Després de completar la Extrem al 2014 (amb un circuit un pèl diferent) i tancar cursa durant 33 km al 2015, enguany torno a Rialp per fer la Extrem.

La Matxicots és una de les millors curses de casa nostra (valorada com la millor del 2015  pels lectors d’Ultres a Catalunya) i tinc ocasió de coincidir amb molts amics i companys de fatigues.

Amb el David Jaén i el Jose Manuel
Torrico, només em van treure 2h30'!

Sortim a les 5:30 tots plegats els de la Extrem i els de la Trail. Frontal al cap i anar fent camí en companyia d’amics i companys de fatigues. Jo vaig fent a ritme tranquil, sincerament després del fail de la setmana passada i d’alguna molèstia que arrossego no les tinc totes amb mi, però el que em sobren són ganes de gaudir d’una cursa excel·lent.

Pujant amb el David Javega.

A Coll de Triador arribo ben despert, sense frontal i amb molt fred i vent. Així que, més abrigat del que podia preveure que aniria a l’inici de la cursa (sort que porto material de més), continuo pujant per fer cim al Montsent de Pallars (cim de la cursa amb 2.883 m). Sí, hem fet més de 2.000 m+ d’una tacada. Estem molt a prop del Montorroio, però ens fan passar lleugerament per sota del cim a causa del fort vent.


Cim del Montsent de Pallars (2.883 m).

Baixada una mica tècnica cap al Pas de la Mainera, on avituallo per afrontar l’exigent pujada cap a Les Picardes. Aquí torna a fer fred de nou, fins i tot amb aigua-neu caient del cel. Un cop a dalt, baixada fàcil cap a Espot Esquí. Deixem el fred i comença a fer força calor.

Pujant amb el Joan, avui no porta sandàlies!

Coincidint de nou amb l'Antoni Mestre,
un referent sense cap mena de dubte.


La Vanessa Pérez donant la cara per La
Lluita Team contra el càncer infantil.
Aquí portem 33 km amb 3.200 m+ i fent càlculs crec que me n’aniré a les 18h enlloc de les 16h previstes. Bé, de moment encara queda i pot variar molt la cosa. Agafo forces i a continuar.
Pujo la Creu d’Eixol i ve una llarguíssima baixada cap a la Barraca dels Caçadors, després de passar per Caregue, Escàs i Surp. Ja estic a la Barraca dels Caçadors. És el km 52, estem de nou a Rialp i els de la Trail ja tiren cap a meta, nosaltres hem de fer el segon bucle.

Aprofito per menjar sòlid, descarregar menjar del que porto a la motxilla (amb els avituallaments que hi ha pràcticament ni l’he tocat), canviar-me de roba... i de vambes. M’estaven fent força mal així que fora.

Surto d’aquí molt motivat per continuar guanyant posicions (del 118è a Coll de Triador, he passat al 73è aquí) i en bon estat.

Ara venen 1.000 m+ per arribar a Penyes d’Auló. Els faig prou bé i ara ve baixada cap a Gulleri tot passant per Roní.

Coincidint de nou amb el Manuel Arijón.
Ja només queda la pujada cap a Sant Romà de Tavèrnoles, un poble abandonat. Aquí és l’únic lloc on punxo una mica a la segona part de la cursa, però ho gestiono força bé i em recupero. Abans d’arribar a dalt es torna a fer de nit, així que de nou frontal al cap.

Ara sí que queda el tràmit final: la baixada a Rialp. Un tràmit força pedregós a estones però tràmit. I finalment, després de 82 km i 6.100 m+ arribo a Rialp de nou en 16h38’ i 63ª posició.

Acabo molt content d’haver gaudit d’una cursa cinc estrelles i de les sensacions que he tingut la segona part del dia. Gràcies al Txema Ubach i resta de voluntaris i organitzadors per brindar-nos l’oportunitat de córrer pels voltants del seu poble i cuidar-nos tan bé. Gràcies també a tots els amics que estaven animant al llarg del recorregut.


Gràcies a Hoko-Esport (molt content amb la Niwa), Sala-Giol, Térmens Clínica Podològica, Rendiment-race, PH-Quirogel, CEM Vallirana, Bassol Optic, Besttrail, MC3 Esports,  Tradeinn, Awesome Flip Flops, Punt de Natura i Training Sabadell.

Els de les Punk-trail sí que s'ho passen bé!
Aguantant el fred.

Amb el Xevi Edo, gran feina dels voluntaris!

Sempre és agradable trobar l'Álvaro i la Mesi (que
no surt a la foto perquè ja estava baixant a tot drap).

Amb l'Albert Torrent a l'arribada.






sábado, 10 de septiembre de 2016

Ultra Sky 3.000

Impossible. Així definiria el repte dissenyat per l'Èric Ortiz d'unir els 10 cims catalans amb alçada superior a 3.000 m, fent de pas el Pic du Montcalm francès i el Comapedrosa andorrà. Aquest últim no arriba als 3.000 m però l'Èric volia acabar de matar el personal.



A més d'ell, l'equip de corredors el formàvem inicialment el David Neila, Miquel Pera i jo; tot i que finalment també vam comptar amb l'agradable companyia del Kaiman i la Roser Ortes.



Amb dubtes fins a última hora sobre la meva participació pel recent UTMB i la mala previsió meteorològica, finalment em veia a les 4 del matí a Vielha per sortir en direcció a Andorra. Pel camí, 145 km amb més de 12.000 m+, tot i que tenia clar que jo tard o d'hora hauria de plegar.



Vam anar seguint la ruta fins que el temps ens va deixar, fent Tuc de Molières (3.009 m), Besiberri Sud (3.030 m) i Comaloformo (3.033 m). A partir d'aquí, la tormenta elèctrica i la calamarçada ja ens va fer avortar missió i baixar cap a la Presa de Cavallers per deixar l'aventura després de 40 km amb 4.000 m+.



La muntanya continuarà estant allà, només em sap greu no haver estat a l'alçada del gran equip que tenia al costat (tampoc estava en condicions de continuar) i haver fet patir la família, i sobretot el Joan, Carme i Àngels que van haver de fer nit al Besiberri Nord amb mal temporal.

Gràcies per la confiança cega de Sala-Giol, Training Sabadell i Gold Nutrition en el repte, i sobretot la família i amics que van estar pendents d'ajudar-nos (en especial el gran Biel).

Gràcies també al suport habitual de Hoko-Esport, Rendiment-race, PH-Quirogel, Punt de Natura, Bassol Optic, MC3 Esports, Tradeinn, Besttrail, CEM Vallirana i Térmens Clínica Podològica.

Hi tornarem, l'impossible només costa més temps d'aconseguir!!!

Tuc de Molières (3.009 m).

Besiberri Sud (3.030 m).

Comaloformo (3.033 m).