martes, 30 de agosto de 2016

Ultra Trail du Montblanc



Després de 3 anys esperant dorsal, per fi estic a Chamonix per prendre la sortida de l’Ultra Trail du Montblanc. És, diuen, la cursa de muntanya més famosa del món. L’ambient que hi ha així ho demostra.

Amb els amics abans de començar.


Arribant a Les Houches i veient al Kako.
Tenim per endavant 170 km amb 10.000 m+, fent la volta al Massís del Montblanc passant per França, Itàlia i Suïssa. El temps màxim és de 46h30’ per completar-los, tot i que a mi m’agradaria fer-ho en unes 32h. Comencem a les 18:00 de divendres, i surto tranquil amb el David Lillo i el Marc Orantes. Anem fent plegats, tot pla fins al primer avituallament a Les Houches. Ara treiem pals per afrontar la primera pujada i baixar fins a Saint-Gervais. Surto del km 20 ja sol i amb el frontal al cap.

Ara ve una pujada molt llarga que, després de passar per Les Contamines i rebre els ànims de la familia, em porta fins a Croix du Bonhomme. Les sensacions de moment són molt bones… però baixant cap a Les Chapieux rellisco fent un mal gest amb el genoll i fent-me bastant mal. En fi, en 100 milles sempre ha de passar alguna cosa!

La pujada cap a Col de la Seigne té molt d’asfalt i gairebé que es pot fer amb el frontal apagat. El genoll em comença a passar factura i passo unes 3h molt dolentes, de les pitjors sensacions que recordo en una ultra, i encara queden 120 km… em passa el David Lillo, ara va fort el tiu i després d’animar-me marxa.

Perdo algunes posicions però arribo a dalt, per anar cap a Col des Pyramides Calcaides. Aquí aprofito per abrigar-me, cosa que fa gairebé tothom menys els bascos i un sonat que va sense samarreta.

Baixo cap a Lac Combal apurant la nit, i sortint d’aquí cap a Aréte du Mont-Favre comença a sortir el sol oferint una panoràmica espectacular, de les millors imatges que els meus ulls han vist mai.


Amb la bossa de vida de Courmayeur.
Ara ja baixo cap a Courmayeur, amb un tram final de 3km i 750 m- que gaudeixo molt, guanyant forces posicions. Un cop al poliesportiu, aprofito la base de vida per rebre els ànims familiars i agafar forces, a més de posar Ph-Quirogel a les cames i sobretot al genoll.



Després de gairebé 1h parat, surto en grup amb el David Lillo, Jose Torrico i Javi Agustín. Toca recuperar els 750m de desnivell però ara cap amunt, en 5 km que ens porten fins al Refugi Bertone. Arribem ja amb un sol de justícia i una calor esclafant, i això que són poc més de les 10 del matí.

Tram bastant planet fins al Refugi de Bonnatti, i que després pica cap avall fins a Arnouvaz. Ja estem al km 97 i arribem aquí ja sense la companyia del David Lillo i havent rebut els ànims i consells del David Carrasco.

Aquí el Kako deia que tenia bona cara,
com enganyen les aparences!

Sortim amb un basc i collons, sóm 4 al grup i cada minut un es queixa de la calor. Vaig bevent rendiment-race per un tub i a cada riu hi fotem el cap. Afrontem l’exigent pujada cap a Grand Col Ferret i això sembla un forn. Costa, costa molt però arribem a dalt.

Llarga baixada per endavant per arribar a La Fouly, on he de passar pel metge a curar unes ferides. Surto amb el Torrico per anar cap a Champec-Lac, tot i que al final ens agafa el Javi i el mal del genoll em deixa enrere. Arribo allà, km 124, fet una merda literalment. El genoll del revés, grogui de la calor i amb algunes ferides.

Arribant a Champec-Lac fet caldo.

La veritat és que ara mateix dec fer pena. El més sensat seria plegar, però després de 3 anys esperant dorsal i tots els diners invertits, no em perdonaria el fet de no intentar-ho fins a l’últim alè. Així que (sense voler que soni a res èpic perquè estem aquí fent aquesta animalada per voluntat pròpia, no anem a la guerra), avui acabo creuant la línia de meta o marxant en ambulància.

Els hi dic al Torrico i al Javi que marxin sense mi, doncs o aprofito per recuperar-me una mica o no acabo. Roba seca, PH-Quirogel a les cames, Sala-Giol per tot arreu, ferides curades... queden 46 km i ràpidament es farà de nit. Abans de marxar veig al Lillo i al Marc, cosa que m’alegra molt.

El Jose em va portar amb el ganxo pujant!

Surto bastant refet amb el Jose Samaniego, el tiu va molt fort pujant. Avança a tothom i jo em conformo amb intentar-lo seguir.

Comença a ploure i fins i tot pensem que neutralitzaran la cursa, però per sort no passa. No obstant, a mitja pujada comença a haver-hi tempesta elèctrica i la puja apreta molt. Anem full equip amb tota la roba impermeable i quan arribem a dalt ens trobem un grup com de 20 persones refugiats sota un sostre per resguardar-se de la pluja.

Nosaltres fem via per marxar ràpid i se’ns uneix de nou el Torrico, la baixada patina força tot i que la part final és dreta i divertida. Arribem a Trient ja sense pluja. Aprofito per posar-me la geisha per anar abrigat i sec aquesta part final. Ja estem al km 141, encara queda molt però això ja ho tenim encarat!

Surto amb el Torrico i més endavant ens agafaran el Javi, l’Enric i el Samaniego. Arribem els 5 a Catogne i au, altre cop a baixar. Vallorcine, km 151.

El Samaniego aprofita per descansar una mica i surto amb els altres 3 amics. Arribant a dalt els he de deixar marxar pel mal que em fa el genoll i algun altre imprevist. Ara sí que arribo a dalt, Téte aux vents per baixar cap a La Flègére. Aquí m’agafa el Samaniego de nou i anem plegats fins a meta. El tiu deia que patia baixant però ara no baixa pas lent! A mi em fa mal tot però aprofito els trams ràpids per anar per feina i...

Per fi! De nou a Chamonix després de 38h28’, en la posició 421 de 2.500 corredors. La previsió de temps se m’ha escapat una mica però acabo molt satisfet, diria que una de les curses que millor m’he sentit en acabar.

Contents a meta!

Mateix equip que a l'Ultraman, no podia fallar!

Amb els amics a meta, falten al David i el
Marc que van acabar amb un parell!

Gràcies als meus pares pels ànims i l’assistència a les bases de vida, així com els amics i familiars dels companys que estaven animant al llarg del recorregut i també als que vau enviar ànims des de casa. I com no, felicitats a tots els amics que van acabar aquesta mítica cursa i ànims pels que ho van intentar fins al final.

Gràcies pel suport de Hoko-Esport (molta roba vaig fer servir en tantes hores de cursa, però especialment content amb el Taro i les Sayonara), a Sala-Giol per mantenir-me els peus sense butllofes, Ph-Quirogel per pal·liar el mal muscular i del genoll, Rendiment-race per no deshidratar-me tot i la calor exagerada... i MC3 Esports, Punt de Natura, Bassol Optic, Tradeinn, Training Sabadell, CEM Vallirana i Besttrail.


Però volia agrair especialment la feina del Joan Térmens, per fer-me unes plantilles que han aconseguit pal·liar molt una sobrecàrrega crònica que pateixo als peus i que pensava que no tenia remei, gràcies Joan!

Térmens Clínica Podològica.

Respecte la cursa... l'ambient és una passada. Personalment, no m'agraden les curses tan massificades però crec que qualsevol ultrero l'hauria de fer un cop a la vida. Penso que el pitjor de la cursa va ser la meteorologia, si tens meteorologia favorable no la veig una cursa difícil tècnicament. El principal error que pots cometre és córrer massa, i en la meva opinió no li sobra pista però sí asfalt! No sé si hi tornaré algun cop o no, però ara ja està a la butxaca!

jueves, 18 de agosto de 2016

Ordesa


Igual que l'agost passat, toca viatge fins a Torla per gaudir del Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido fent la ruta que ens ha preparat el sherpa Manolo Real.

A més d'ell, el grup el formem el Kaiman, Alejandro Llorente, Jordi Béjar, Marc Castro, Luis de Santiago i un servidor.

Gran grup.
Hem gaudit d'un gran dia passant per llocs preciosos com la Faja de las Flores, Brecha de Rolando, Lago Helado... i tres pics de més de 3.000 m: Taillón, Casco i Monte Perdido. Llàstima que la tormenta ens va obligar a deixar el Cilindro per una altra ocasió.

Taillón (3.144 m).

Casco (3.006 m).

Monte Perdido (3.355 m).

En total, 62 km amb 4.100 m+ per posar punt i final a la preparació per UTMB. Ens veiem a Chamonix!


Observant la Brecha de Rolando.

Lago Helado.

Quina bèstia el Kaiman.




viernes, 12 de agosto de 2016

3.000

Catalunya ens ofereix un munt de contrastos: ahir bici a nivell del mar i avui pujant per sobre dels 3.000 m d'alçada.

Ruta sortint del parking Pla de la Farga per anar cap al Port de Sotllo (passant pel Refugi de Vallferrera, els Estanys de Sotllo i Estats...). Un cop allà, vaig baixar per rodejar i fer primer el Pic du Montcalm (França) i després la Pica d'Estats i el Pic de Verdaguer.

En el meu cas, vaig evitar fer la cresta que uneix el Verdaguer amb el Port de Sotllo i vaig tornar pel mateix lloc. Un cop allà vaig fer el quart cim: el Sotllo.

Un cop fet el 4rt cim de 3.000 m del dia queda tornar fins al parking.

Bon "entreno" de 33 km amb 2.750 m+. Dic "entreno" perquè això més que entrenar és fer-te un regal pels sentits.

Hi ha diverses opcions per escurçar la ruta i concentrar més el desnivell: fer la cresta, aparcar al parking Molinassa (has d'anar en 4x4 o estimar poc el teu cotxe)...



Pic du Montcalm (3.077 m).

Pica d'Estats (3.143 m).

Pic Verdaguer (3.129 m).

Pic de Sotllo (3.072 m).



martes, 9 de agosto de 2016

Marató Vandekames

Esperava la Vandekames amb moltes ganes. El circuit or (ultra de 100 km) havia de ser l'última pedra de toc abans d'anar a UTMB. No obstant, va ser suspès pel reduït nombre d'inscrits així que vaig passar-me al circuit negre (una marató amb 2.500 m+). Em permetrà fer els cims de la Mola de Genesies i Molló Puntaire.

Tocarà anar un punt més ràpid doncs, i potser millor, perquè 100 km segurament hauríen estat massa a 3 setmanes de córrer a Chamonix.



Es dóna la sortida i el ritme d'inici no és massa fort comparat amb altres curses, però al cap d'un km i pico els de davant ja comencen a marcar diferències. Jo em quedo a la meva, anar fent per gaudir la cursa i procurar no prendre mal en un terreny molt tècnic.



Arribo al primer avituallament en posició 27, i a partir d'aquí serà un no parar de guanyar posicions. Passo al Jesús Bayo, que m'anima a intentar agafar a la primera noia i enganxar-me a ella.

Continuo fent, baixant i pujant entremig de camins plens de pedres, a vegades havent de grimpar. Als avituallaments vaig menjant i sobretot bevent tant com puc per resistir la calor que cada vegada va a més.



Arribo a mitja cursa molt sencer i decideixo apretar tot el que pugui. Així ho faig i continuo guanyant posicions. Agafo a la primera noia, la Elena Clavillo que va amb un altre basc... camí de la una del migdia i els dos sense aigua a sobre, aquests bascos estan fets d'una altra pasta!

Continuo a la meva, gaudint al màxim cada km, en aquest punt de la cursa ja m'exprimeixo a fons però en algun tram complicat he d'anar en compte.

Quan arribo a l'últim avituallament, a Castelló, em diuen que tinc al Jacinto a prop i apreto tot el que puc per agafar-lo... agafo dos corredors més però ell se m'escapa!



Finalment arribo a Vandellòs de nou després de 5h51', en 11ª posició. Acabo molt content per haver fet una cursa de menys a més i que he gaudit de principi a fi.

Rivalitat sana amb el Jacinto!


No puc deixar de recomanar la Vandekames a tothom que li agradi córrer per múltiples raons: bona organització amb tracte proper, ben senyalitzada, avituallaments més que correctes, bossa del corredor i premi finisher... sempre que pugui hi tornaré. Tot i suspendre la ultra, personalment crec que es van donar opcions pel gust de tothom que estava inscrit.

Gràcies a Hoko-Esport , Sala-Giol, Térmens Clínica Podològica, Rendiment-race, PH-Quirogel, MC3 Esports, CEM Vallirana, Bassol Optic, Punt de Natura, Training Sabadell, Besttrail i Tradeinn.

Gràcies també als meus pares pels ànims, així com al Marc Fernández, Arturo Neriz i altres amics que estaven al llarg del recorregut animant.


Amb l'Alejandro de Rendiment-race, la millor hidratació.

Amb la Núria de PH-Quirogel, un gran
producte per recuperar millor i més ràpid.

Amb el Marc Fernández, alma mater de la Vandekames
i recent finisher de la Transpyrenea (900 km).


lunes, 1 de agosto de 2016

Raid Verd

Gran matinal a Sant Quirze Safaja amb l'equip ProyectoPol (format pel Niko Aragon i un servidor) provant per primera vegada el món dels raids d'aventura.



Durant 3h20' vam poder gaudir de diferents sectors: natació, btt, orientació a peu, tir amb arc i canoa. La btt era força tècnica però molt divertida. Per a nosaltres va ser una mica accidentada per alguna caiguda i perquè vaig partir la cadena al km 2, sort que el Niko té solucions per tot.

Repetirem segur!



Gràcies a Hoko-Esport (vaig optar per la Takara, molt recomanable per proves combinades perquè la badana no molesta gens al córrer), Sala-Giol, Térmens Clínica Podològica, Rendiment-race, PH-Quirogel, MC3 Esports, CEM Vallirana, Bassol Optic, Punt de Natura, Training Sabadell, Besttrail i Tradeinn.