Aquesta cursa no la
tenia prevista a principi de temporada, però l’Alex Navarro em va oferir el seu
dorsal i no vaig saber dir que no. Així que, després d’una retirada al 2014 i
acabar molt trinxat al 2015 en 26h33’, a veure què surt. Serà un gran test de
cara al Montblanc, cursa que afronto amb moltes ganes.
Es dóna la sortida a
les 6, encara és fosc però surto sense frontal. El ritme d’inici és molt alt,
suposo que provocat pel fet de ser Campionat del Món d’Ultres. Al principi em
deixo portar però no trigo en posar el meu ritme de creuer.
M’agafa el Sergi
Fernández, amb qui faré uns quants kms. Avituallo ràpid al Refugi de Conangles
i a continuar. Començo a pujar i agafo al Txema Ubach, alma mater de la Rialp Matxicots. Arribem plegats a Pont de
Ressec. Ja estem al km 36 i vaig molt bé, 45’ per sota de l’any passat.
Ara ve una llarga
pujada per pista on començo a tenir algun problema amb el peu per culpa d’haver
escollit malament el calçat... arribo al Refugi Colomers i ja vaig cap al
Refugi Saboredo. Estem al km 51 i vaig força bé... però el peu cada cop em dóna
més pel sac.
Ràpidament entrem al
Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Com està prohibit fer
curses aquí dins, l’organització no posa senyalització en aquest tram però
podem gaudir d’unes vistes magnífiques. Em fa molt mal el peu però tinc unes
ganes boges d’arribar a Espot. Agafo al Loren i l’Iñaki, dos bascos a qui
segueixen el Mikel Leal i Kataka Iñaki, casi res... Ens posem a baixar cap a
Espot a 4:30 min/km, gens malament per portar 11h a les cames. Aquests
d’Euskadi estan grillats, m’encanta!
Per fi! Arribo a
Espot, km 67 i ja vaig 2h per sota respecte l’edició anterior. Aprofito la base
de vida per llençar les vambes a les escombraries i posar ph-quirogel al peu.
Surto havent agafat forces i en molt bon estat.
Començo a pujar cap a
Espot Esquí. Força bé, avanço algun corredor. Però després... vaig i em carrego
un pal. Intento funcionar amb l’altre sol però sóc incapaç i em toca
guardar-los per fer els últims 30 km sense pals. L’any passat vaig ser
testimoni de com el Marçal feia La Ronda dels Cims sense pals, cosa que fa la
Nerea Martínez cada any, així que no hi ha excuses. Mans a les cuixes a l’hora
de pujar i au.
Quan me n’adono ja
estic a Estany Gento, km 81. Em trobo un grupet d’uns 10 corredors entre els
quals hi ha el Jose Calaza, que es troba preparant la PTL. Recomanen sortir en
grup per encarar la nit però jo els deixo marxar. Em sento fort físicament i
motivat per baixar encara més el temps de l’any passat (al 2015 sortia a la
1:30 de la nit i ara porto el frontal posat però no encès encara). M’abrigo amb
la geisha que porto a la motxilla i surto sol per anar avançant corredors.
Sensacions bestials en
l’últim tram de cursa, quan em trobo al gran Xevi Edo avituallant a Riquerna em
diu que l’any passat semblava un cadàver i enguany em veu molt bé. Només em
queda pujar el Port de Rus... sense pals se’m fa molt llarg i m’atrapa algun
corredor dels que havia avançat. Però un cop a dalt ja estic al km 90 i
pràcticament tot el que queda és baixada, així que a apretar de nou!
Finalment, arribo a
Barruera després de córrer 105 km amb gairebé 8.000 m+ en 20h52’, 5h40’ menys
que l’any passat!
Gràcies per l’ajuda de
Hoko-Esport (molt còmodes tant les sensei com les zen), Sala-Giol, Térmens
Clínica Podològica, Rendiment-race, PH-Quirogel, MC3 Esports, CEM Vallirana,
Bassol Optic, Punt de Natura, Training Sabadell, Besttrail i Tradeinn.
Acabo agraïnt una
vegada més el suport incondicional dels meus pares i l’amabilitat de l’Alex
Navarro per permetre’m córrer la ultra.
 |
| L'ajuda dels últims mesos per facilitar la recuperació i pal·liar les molèsties musculars i articulars. |
