Ultra Trail el Rincón de Ademuz

He fet moltes ultres però de 100 milles només Ehunmilak (2014), La Ronda dels Cims (2015) i el Montblanc (fa un mes i mig). Avui intentaré la quarta a Castielfabib (València, a prop de Terol). Per endavant, 170 km amb 6.800 m+ i un temps màxim de 42h per completar-los.

Sortim a les 19:00, només som 32 corredors així que tocarà anar molta estona sol. 5 corredors marxen endavant i ens quedem un grup al darrera. Els 10 primers kms piquen cap avall i són fàcils, passen volant. De seguida toca posar frontal al cap per afrontar la primera pujada, és majoritàriament per pista i la faig força bé. Arribo a dalt i baixo cap a Mas del Olmo.

Surto d’aquí en 9ª posició i afronto una pujada bastant exigent cap a Alto de las Barracas (1.838 m, sostre de la Comunitat Valenciana), on arribo 8è. Fa una mica d’aire al cim, així que passo el control i ràpid cap avall per no agafar fred. Baixant cap a la Puebla de San Miguel avanço un altre corredor. La baixada és molt pedregosa i força tècnica, sense camí trepitjat.

Ara ve una altra pujada en la que no et pots despistar, cap a Sierra Tortajada. A dalt torna a fer fred però no vaig abrigat en excés, el que sí que he de treure un parell de cops és el gps per consultar el track. Toca crestejar una mica i baixar per un tallafocs bastant complicat en alguns trams. Em passen dos nois de Terol que corren en parella i m’hi enganxo una estona, porto 40 kms completament sol i la companyia s’agraeix. A la pujada cap a Casas Altas em tornen a deixar enrere.

Arribo a la primera base de vida (Ademuz, km 74) sobre les 7 del matí. Un dels de davant ja ha plegat, així que vaig 8è. Tampoc em preocupa massa, encara queda molt i ara de moment toca canviar-se i menjar.

Surto encara amb el frontal i una mica abrigat, però de seguida surt el sol i paro a treure roba d’abric i el frontal. Pujo cap a Negrón, km 86 i a partir d’ara ja restem!

La cosa continua pujant i la calor comença a apretar. La pujada cap al Talayón (1.601 m) em fa exprimir-me però faig cim i cap avall una altra vegada. Ve un tramet bastant fàcil on ja començo a avançar algun corredor de la cursa de 100 km (han començat a les 6:00 des d’Ademuz). Ara una mica de pujada cap a Arroyo Cerezo. Vinga km 110 ja, aprofito per menjar bé i començo un bucle que em portarà cap a la Cruz de los Tres Reinos (1.558 m) gaudint d’una panoràmica espectacular de tota la Sierra del Santerón.

Completo el bucle i arribo de nou a Arroyo Cerezo (ara és el km 123) després de passar l’equip de Terol. Vaig 6è i em diuen que el de davant va molt tocat. Jo de moment a la meva, encara queden gairebé 50 km i això no està fet ni molt menys.

Em fan bastant mal els peus però vaig força bé, em sento fort i ja baixo cap a Centenares. Poc abans d’arribar passo al 5è classificat i arribo al km 137. Aprofito la bossa de vida per canviar-me, posar-me roba d'abric (ara aniré amb les sayonara, fins ara amb kamikaze) i menjar bé a l’avituallament.

A part del mal de peus per la quantitat de pedres que té el terreny, per la resta vaig força bé, clavant els parcials previstos i aguantant bé muscularment (he posar 3 o 4 vegades PH-Quirogel i em va de conya).

El 4rt classificat surt poc abans que jo però ja no el veuré més. Així que toca posar-se el frontal de nou i anar a pels 33 km restants. La pujada cap a Morrones també t’exigeix força. Jo vaig en pilot automàtic, amb la mirada posada a terra i només veig els pals clavant-se a terra i els meus peus fent una passa darrera una altra. Fins que deixo de veure res, desconnecto totalment i torno a connectar al cap d’uns instants. Necessito dormir.

Arribo a dalt i em tiro a terra a dormir 15’, però unes fortes llums em desperten al cap de 2’. Estic a 200 m de l’avituallament però els voluntaris estaven dins de la furgoneta i no els havia vist. Avituallo ràpid i continuo. Sembla que vaig millor però la son torna a atacar de nou. Ara sí que em tiro a terra a dormir 15’ i m’aixeco molt millor, amb ganes de rematar la feina!

Vaig fent la pujada per pista i bastant assequible i després baixo cap al poble de Tormón. Avituallo ràpid per no entretenir-me i continuar restant kms.

El tram que voreja el riu Ebrón està ple de ponts i passarel·les metàl·liques i de fusta, cordes i cadenes al més pur estil via ferrada... llàstima que hi passi de nit, això de dia ha de ser guapíssim.

Aquest tram és corrible i el corro bé, primera vegada que acabo una 100 milles en bon estat (evidentment trinxat, però corrent tot a ritme decent) i arribo de nou a Castielfabib després de 31h48’! Finalment 5ª posició (només acabem 17).

Gràcies a Hoko-Esport, Térmens Clínica Podològica, Sala-Giol, Rendiment-race, PH-Quirogel, Awesome way of life, Bassol Optic, MC3 Esports, Punt de Natura, CEM Vallirana, Tradeinn, Besttrail i Training Sabadell.

Sempre acompanyat dels millors.

Gràcies també als meus pares pel seguiment i tots els ànims rebuts durant una cursa tan llarga.

A nivell personal acabo molt content, és la 4ª cursa de 100 milles que acabo (a part vaig ser neutralitzat al km 100 de la Emmona per tormenta i vaig plegar al km 120 de la Costa Brava) i la vegada que he arribat en millor estat.

A mi la cursa m’ha agradat, tracte excel·lent dels voluntaris i un terreny amb trams corribles (pista i asfalt) però altres trams molt salvatges, amb pedra, tècnics i també camp a través (vaig portar les GoGo). El marcatge és bastant correcte però no està de més dur el track. El desnivell és relativament baix però la cursa és dura, fa suar de valent!