sábado, 10 de septiembre de 2016

Ultra Sky 3.000

Impossible. Així definiria el repte dissenyat per l'Èric Ortiz d'unir els 10 cims catalans amb alçada superior a 3.000 m, fent de pas el Pic du Montcalm francès i el Comapedrosa andorrà. Aquest últim no arriba als 3.000 m però l'Èric volia acabar de matar el personal.



A més d'ell, l'equip de corredors el formàvem inicialment el David Neila, Miquel Pera i jo; tot i que finalment també vam comptar amb l'agradable companyia del Kaiman i la Roser Ortes.



Amb dubtes fins a última hora sobre la meva participació pel recent UTMB i la mala previsió meteorològica, finalment em veia a les 4 del matí a Vielha per sortir en direcció a Andorra. Pel camí, 145 km amb més de 12.000 m+, tot i que tenia clar que jo tard o d'hora hauria de plegar.



Vam anar seguint la ruta fins que el temps ens va deixar, fent Tuc de Molières (3.009 m), Besiberri Sud (3.030 m) i Comaloformo (3.033 m). A partir d'aquí, la tormenta elèctrica i la calamarçada ja ens va fer avortar missió i baixar cap a la Presa de Cavallers per deixar l'aventura després de 40 km amb 4.000 m+.



La muntanya continuarà estant allà, només em sap greu no haver estat a l'alçada del gran equip que tenia al costat (tampoc estava en condicions de continuar) i haver fet patir la família, i sobretot el Joan, Carme i Àngels que van haver de fer nit al Besiberri Nord amb mal temporal.

Gràcies per la confiança cega de Sala-Giol, Training Sabadell i Gold Nutrition en el repte, i sobretot la família i amics que van estar pendents d'ajudar-nos (en especial el gran Biel).

Gràcies també al suport habitual de Hoko-Esport, Rendiment-race, PH-Quirogel, Punt de Natura, Bassol Optic, MC3 Esports, Tradeinn, Besttrail, CEM Vallirana i Térmens Clínica Podològica.

Hi tornarem, l'impossible només costa més temps d'aconseguir!!!

Tuc de Molières (3.009 m).

Besiberri Sud (3.030 m).

Comaloformo (3.033 m).

No hay comentarios:

Publicar un comentario