Addicció a l'ultrafons: Rialp Matxicots Extrem

Després de completar la Extrem al 2014 (amb un circuit un pèl diferent) i tancar cursa durant 33 km al 2015, enguany torno a Rialp per fer la Extrem.

La Matxicots és una de les millors curses de casa nostra (valorada com la millor del 2015 pels lectors d’Ultres a Catalunya) i tinc ocasió de coincidir amb molts amics i companys de fatigues.

Amb el David Jaén i el Jose Manuel
Torrico, només em van treure 2h30'!

Sortim a les 5:30 tots plegats els de la Extrem i els de la Trail. Frontal al cap i anar fent camí en companyia d’amics i companys de fatigues. Jo vaig fent a ritme tranquil, sincerament després del fail de la setmana passada i d’alguna molèstia que arrossego no les tinc totes amb mi, però el que em sobren són ganes de gaudir d’una cursa excel·lent.

Pujant amb el David Javega.

A Coll de Triador arribo ben despert, sense frontal i amb molt fred i vent. Així que, més abrigat del que podia preveure que aniria a l’inici de la cursa (sort que porto material de més), continuo pujant per fer cim al Montsent de Pallars (cim de la cursa amb 2.883 m). Sí, hem fet més de 2.000 m+ d’una tacada. Estem molt a prop del Montorroio, però ens fan passar lleugerament per sota del cim a causa del fort vent.

Cim del Montsent de Pallars (2.883 m).

Baixada una mica tècnica cap al Pas de la Mainera, on avituallo per afrontar l’exigent pujada cap a Les Picardes. Aquí torna a fer fred de nou, fins i tot amb aigua-neu caient del cel. Un cop a dalt, baixada fàcil cap a Espot Esquí. Deixem el fred i comença a fer força calor.

Pujant amb el Joan, avui no porta sandàlies!

Coincidint de nou amb l'Antoni Mestre,
un referent sense cap mena de dubte.

La Vanessa Pérez donant la cara per La
Lluita Team contra el càncer infantil.

Aquí portem 33 km amb 3.200 m+ i fent càlculs crec que me n’aniré a les 18h enlloc de les 16h previstes. Bé, de moment encara queda i pot variar molt la cosa. Agafo forces i a continuar.

Pujo la Creu d’Eixol i ve una llarguíssima baixada cap a la Barraca dels Caçadors, després de passar per Caregue, Escàs i Surp. Ja estic a la Barraca dels Caçadors. És el km 52, estem de nou a Rialp i els de la Trail ja tiren cap a meta, nosaltres hem de fer el segon bucle.

Aprofito per menjar sòlid, descarregar menjar del que porto a la motxilla (amb els avituallaments que hi ha pràcticament ni l’he tocat), canviar-me de roba... i de vambes. M’estaven fent força mal així que fora.

Surto d’aquí molt motivat per continuar guanyant posicions (del 118è a Coll de Triador, he passat al 73è aquí) i en bon estat.

Ara venen 1.000 m+ per arribar a Penyes d’Auló. Els faig prou bé i ara ve baixada cap a Gulleri tot passant per Roní.

Coincidint de nou amb el Manuel Arijón.

Ja només queda la pujada cap a Sant Romà de Tavèrnoles, un poble abandonat. Aquí és l’únic lloc on punxo una mica a la segona part de la cursa, però ho gestiono força bé i em recupero. Abans d’arribar a dalt es torna a fer de nit, així que de nou frontal al cap.

Ara sí que queda el tràmit final: la baixada a Rialp. Un tràmit força pedregós a estones però tràmit. I finalment, després de 82 km i 6.100 m+ arribo a Rialp de nou en 16h38’ i 63ª posició.

Acabo molt content d’haver gaudit d’una cursa cinc estrelles i de les sensacions que he tingut la segona part del dia. Gràcies al Txema Ubach i resta de voluntaris i organitzadors per brindar-nos l’oportunitat de córrer pels voltants del seu poble i cuidar-nos tan bé. Gràcies també a tots els amics que estaven animant al llarg del recorregut.

Gràcies a Hoko-Esport (molt content amb la Niwa), Sala-Giol, Térmens Clínica Podològica, Rendiment-race, PH-Quirogel, CEM Vallirana, Bassol Optic, Besttrail, MC3 Esports, Tradeinn, Awesome Flip Flops, Punt de Natura i Training Sabadell.