domingo, 7 de febrero de 2016

Ultra Trail Montnegre Corredor

Avui vaig cap a Vallgorguina per repetir l’experiència de l’any passat i córrer pel Parc del Montnegre Corredor. Per endavant, un recorregut de 112 kms i 6.000 m+ que serviran per donar el tret de sortida a la Catalonia Ultra Cup i a la meva preparació per l’Ultra Trail del Montblanc. Tinc al cap la idea de fer unes 16h però tampoc m’hi obsessiono.

Es dóna la sortida a les 6 del matí, així que el primer tram el farem de nit. Pujo El Corredor i avall... Quan me’n vull adonar ja toca treure’m el frontal. Abans d’arribar a l’avituallament de La Plana em passa el Krlos Martínez.

Apa doncs, a continuar. Personalment porto uns dies de mala sort i una vegada més apareix Murphy per aplicar la seva estúpida llei... així que trenco un dels meus pals. Més endavant enganxo amb el Miquel Pera i l’Adrià Matas, arribem plegats a Dosrius. Ja estem al km 27, toca agafar forces i aprofito per donar-li el pal trencat al pare del Miquel, de moment continuo només amb un.

Continuem els tres plegats però el Miquel es veurà obligat a abandonar a causa de la grip que l’acompanya des de fa dies. Continuem l’Adrià i jo anant fent la goma una i altra vegada, a les pujades tira més ell i jo a les baixades. No vaig còmode amb un sol pal així que aprofito l’avituallament de Can Cabot per deixar-lo a la Mònica i el Beto.

Amb el Miquel Pera i l'Adrià Matas, el Joan Pera vigilant-nos.


La calor comença a apretar, res a veure amb les baixes temperatures a les quals feiem front l’any passat. Passem Can Jalpí, un tram de gran bellesa. Pugem la Creu de Canet i la propera parada ja serà la base de vida de Sant Cebrià de Vallalta.


Ja estem al km 61, toca agafar forces i aprofito per canviar-me de roba i vambes. Hem passat l’equador de kms però a partir d’ara hi ha més desnivell. Ara em farien més falta els pals i jo sense... però el Miquel m’ha deixat els seus, així que no em puc pas queixar.

Surto amb l’Adrià i anirem fent cadascú a la seva però retrobant-nos una i altra vegada. Al Coll de Tres Termes em trobo amb l’agradable sorpresa de veure al Xavi Villasevil en un avituallament. Aquí no arribo gaire fi, muscularment vaig prou bé però tinc molèsties intestinals.

Del km 65 al 85 passo el meu via crucis particular, fins que en una pista amb poc desnivell em passen el Carlos i el David de la Coba, ens posem a córrer ràpid, ràpid de veritat o com a mínim això em sembla a mi.

Amb el David de la Coba i l'Adrià Matas.
Tornem al ritme normal i pugem cap a Sant Martí del Montnegre. Ja estem al km 87 i em trobo de nou amb el Krlos i l’Adrià. Jo surto una mica més tard de l’avituallament, ja que aprofito per treure el frontal i abrigar-me una mica.

Enganxo de nou amb l’Adrià però va fort a les pujades i em quedo enrere. Em passa la segona noia, se la veu molt fresca i m’hi enganxo. Ens posem a córrer ràpid de nou entre la boira, passem alguns corredors com el Krlos. Sensacions molt bones en aquests moments, en ultres passes de l’infern al cel en un instant... m’encanta! Enganxem amb l’Adrià i el David, fem uns kms plegats fins que ens tornem a desperdigar.

A l’últim avituallament em diuen que queden uns 4 kms i veig que se m’escapa l’objectiu de les 16h. Sortim plegats l’Adrià i jo, a estones un tira més i a estones l’altre. Arribo un pèl abans al poble de Vallgorguina i un noi em diu “800 metros”, miro el rellotge... trec forces de no sé on per acabar corrent a ritme alegre i aturar el cronòmetre en 15h58’.



Avui acabo molt i molt content a nivell individual. He patit alt-i-baixos per la panxa però els he sabut gestionar i esperar les revifades. M’ha agradat compartir kms amb l’Adrià Matas, el Krlos Martínez, David de la Coba... i amb el Miquel fins que ha hagut de plegar, des d’aquí una forta abraçada i un agraïment pel gran detall que va tenir amb mi.

Aquesta vegada m’agradaria destacar les meves claus de l’èxit:
  • Hoko-Esport: a la primera part Sensei+Niwa i a la segona part Kamikaze+Geisha. Vaig anar molt còmode en tot moment.
  • Sala-Giol: vaig acabar sense cap ampolla ni roçadura. Sempre hi pot haver excepcions d’un dia... però qui té problema habitual de llagues, és perquè vol.
  • Rendiment-race: la benzina que utilitzo des de fa més d’un any. Perfectament hidratat, durant tot el dia vaig pixar més transparent que l’aigua Viladrau.
  • CEM Vallirana: a més de l'habitual natació, aquest any he introduït sessions de peses i ho he notat molt. Notava que la fatiga muscular anava a més però no notava aquella sensació de portar les cames trinxades.
  • Bassol Optic: molt content amb les Oakley Jawbreaker i la seva lent Prizm.
  • Besttrail: organitzadors d’una cursa molt millorada respecte l’anterior edició. Marcatge impecable i una gran millora dels avituallaments (sobretot la base de vida). Hi tornaré segur.
  • Punt de Natura: la única massatgista que visito des del 2011.
  • MC3 Esports: la meva botiga de trail running i triatló.


Gràcies també al meu pare pels ànims, així com la Mònica i Beto, pares del Miquel i altres amics que estaven animant durant el dia.

Gran part de la cursa compartida amb l'Adrià
Matas, un gran corredor i millor company.

No hay comentarios:

Publicar un comentario