MTB Ultramarathon Lleida

Com sóc un cul inquiet, en la recerca de coses noves vaig anar a parar a Lleida per fer una mica de bicicleta de muntanya, la meva eterna assignatura pendent.

Sortim a les 8 per fer front a un recorregut de 120 km i 1.800 m+, sota una fina pluja. Tot i ser poca cosa, ens trobem un terreny molt enfangat a causa de la pluja que va caure la nit anterior.

Durant els primers 10 km ja em trobo amb alguns abandonaments, entre ells el de Roberto que ha tingut la mala sort de trencar el canvi. Jo vaig fent com puc, amb forces dificultats però arribo relativament bé Castelldans (km 28). Aquí hi ha avituallament però ni paro.

Segueixo amb el grupet amb els que vaig, a vegades es queda un enrere i a vegades un altre, però acostumo a veure les mateixes cares. El terreny es torna impracticable, quasi no passo temps a sobre la bici per les múltiples vegades que paro a treure fang de les rodes, desviador, canvi... arriba un moment que no puc canviar de plat, em costa canviar els pinyons, les cales no m'entren en els pedals i les rodes giren amb molta dificultat (quan ho fan).

Prenc la decisió d'abandonar a Cervià de les Garrigues (km 58), ja que en aquestes condicions se'm fa molt difícil seguir i encara trencaré la bici. A més, les dificultats van creixent exponencialment i les eternes aturades em fan arribar fora del tall.

Em deixaven continuar però ja havia pres la decisió de plegar. Més tard vaig saber que la cursa va ser retallada i la segona part va fer-se majoritàriament per carretera.

Poques conclusions puc treure del dia d'avui... però mala sort amb la climatologia i molt a millorar per part meva en aquesta disciplina. D'altra banda, l'organització no m'ha agradat gens però això és una opinió personal.

Aprofito per felicitar els llops que sí que van acabar la cursa, unes autèntiques màquines de la btt! Gràcies a la família pels ànims i a Hoko-Esport (brutal el Sapporo), Rendiment-race, Sala-Giol, Bassol Optic, CEM Vallirana, Besttrail, Punt de Natura i MC3 Esports.