Campanya Trailwalker

El dia 12 de desembre, a Vilafranca del Penedès es farà una matinal solidària per recollir fons de cara a la participació de l'equip Térmens Biomecànica Esportiva (del qual formaré part) a la Oxfam Intermón Trailwalker. Us deixo el cartell amb informació per si us voleu animar.

Jo hi seré, i vosaltres?

Informació de la cursa i de l'equip

Ultra Trail Collserola

Avui em trobo a les afores de la ciutat comtal per prendre la sortida de la Ultra de Collserola. Serà el tercer any consecutiu. Els 73 kms de la primera edició van passar a 79 km al 2014, i enguany teòricament hem de fer front a 84’7 km amb 2.940 m+.

La sortida és a les 7 del matí, cosa que fa dubtar entre sortir amb frontal o sense. Jo opto per portar-lo posat d’inici. Comencem i la gent surt com si fos una cursa de 10 kms... en fi, no ens cansarem d’avançar cadàvers al final (i no tan al final, al km 15 ja en vam veure més d’un).

No havíem parlat res però vaig tota l’estona amb l’Aleix, espero que no em faci patir tant com a la Marató del Priorat, on em va portar collat de principi a fi. Passem l’avituallament de Can Lloses i ens ajuntem una estona amb el Txema Ubach, anem fent i els kms a aquestes alçades passen molt ràpid (malament aniríem si no fos així). A Can Coll aprofitem que hi ha els meus pares per desfer-nos del frontal.

Continuem l’Aleix i jo “mano a mano”, compartint kms amb altres amics com l’Albert Viñau, el José Félix, el Krlos Martínez...  Un plaer córrer amb tants i tan bons amics. També ens trobem un paio buscant el límit amb la fatbike. Passem Revolt de les Monges i ja anem cap a Santa Creu d’Olorda. Ja estem al km 42 i aprofito la bossa de vida per canviar-me la samarreta i agafar alguna barreta.

Ara ve un llarg tram de baixada que castiga força les cames, i després pujadeta (la cota màxima passava per poc dels 400 m, així que no eren pujades llargues però sí trenca-cames) cap a La Salut del Papiol.

A mi em fan força mal els peus (segurament per haver escollit un calçat massa lleuger), per la resta vaig prou bé. L’Aleix té el mateix mal però a partir del km 60 se li afegeix un fort dolor al genoll. Havent arribat fins aquí junts, frenem un pèl el ritme per arribar plegats fins a meta. Afluixem però no perdem gaires posicions, i després de passar per Vallpineda i pel Revolt de les Monges (per segon cop), ja anem cap a meta.

Finalment, i després de passar una sorpresa final amb una curta però vertical pujada (on ens hem d’ajudar d’una corda) arribem a meta. Han estat 10h32’ de principi a fi amb un bon amic, compartint una anecdòtica 57ª posició. A la pràctica han sortit uns 85 km i 3.200 m+.

D’aquesta manera, aconsegueixo el 3 de 3 a Collserola. Enguany ha millorat molt la senyalització (només vam veure una cruïlla sense senyalitzar, amb tota la pinta de ser sabotatge) i els avituallaments per mi eren més que suficients en quant a contingut, tot i que amb un o dos punts d’aigua de més hauria estat millor.

Aprofito per felicitar tots els amics que van aconseguir acabar, especialment les grans curses del David Neila, el David Lillo i el Miquel Pera. I com no, a l’Aleix per acabar quan l’opció més fàcil era abandonar.

Gràcies a Hoko-Esport, Rendiment-race, Besttrail, CEM Vallirana, Sala-Giol, Bassol Optic, Punt de Natura i MC3 Esports. També gràcies als meus pares pel seguiment i als ànims de la Mònica, Beto i altres amics.

Ruta del Cister

Què es fa un dissabte a la nit? Segurament moltes coses menys entrenar, però ja se sap: si fas curses de sonats doncs toca fer entrenos de sonats. El meu amic Miquel Pera i jo agafem els trastos i anem cap a Montblanc, on començarem la Ruta del Cister en sentit antihorari.

Comencem a les 21:30 seguint el GR175, que uneix 3 monestirs cisterencs (Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges) i travessa molts pobles. Tots molt macos, tot i a aquelles hores de la nit més d'un sembla fantasmagòric.

Anem fent a bon ritme, tot i que la boira ens fa perdre força estona... tot i així completem el recorregut en 14h19', no sense abans suar de valent pujant l'Ermita de Sant Joan.

Han estat 106 km i 3.200 m+ amb una gran companyia, cosa que ens ha servit els dos per treure un entreno 5 estrelles per les 24h. La ruta és moooolt corredora (ja era el que buscàvem) però molt maca, està força ben senyalitzada tot i que es recomana GPS (és molt fàcil perdre's dins els pobles).

100 km du Spiridon Catalan

En plena preparació per les 24h, la Cursa dels 100 km de Caldes "Corre pels que no poden" estava apuntada en vermell al calendari. Tot i això, finalment no hi podia anar. Tocava buscar una alternativa i em vaig decidir per anar a la ciutat francesa de Pia.

La cursa consisteix en fer 14 voltes de 7 kms i pocs metres (meitat d'anada i meitat de tornada pel mateix tram). Tot és asfalt excepte uns metres per dins el camp de rugby. Es dóna la sortida i agafo un ritme còmode de poc més de 5'/km. A la primera volta ja es comença a estirar el grup.

Primer faig uns quants kms amb el Manuel Arijón fins que es queda enrere, després passo la marató en 3h40' (i pico), ara una estona amb la Pilar Xufré fins que jo em quedo enrere, ara em dobla el Paris Canals... a partir de l'equador de cursa passo una davallada... més que un mur, allò semblava un pou sense fons.

Se m'ajunta el mal de panxa amb unes plantes dels peus bastant carregades. Després de que em dobli el Krlos Martínez, decideixo parar un moment a treure'm les vambes i fer-me massatge. Aconsegueixo recuperar-me i capgirar el mal moment per tornar a agafar un ritme decent. Pas a pas vaig descomptant kms fins passar per l'estadi, agafo la samarreta del ProyectoPol i l'estelada per afrontar l'última volta.



Aquests últims 7 kms (i pocs metres) els faig molt bé, només parant a l'avituallament de la meitat per donar la mà i agrair el tracte dels voluntaris durant tot el dia. També doblo a l'Stephan Mathieu (un francès que va camí de les 300 curses de 100 km acabades, encara estic al·lucinant). Finalment, creuo la meta després de 9h43' col·locant-me en top10 d'entre els 52 participants.

Gràcies a Hoko-Esport (kamikaze), Rendiment-race, Sala-Giol, Besttrail, Bassol Optic, CEM Vallirana, Punt de Natura i MC3 Esports. I com no, gràcies als meus pares pel suport durant molta estona en un tipus de cursa molt avorrida pels acompanyants.

La cursa molt recomanable, ja me n'havien parlat bé. Sabia que a França hi havia molta tradició per aquesta distància i això vaig veure, amb un nivell molt alt i gent molt metòdica (molts portaven una bici d'assistència durant tot el recorregut).

Per acabar, felicito el paper de tots els catalans, en especial el 1er lloc de veterans del Paris Canals, la marca personal del Krlos Martínez (8h37', ja m'agradaria a mi), el debut amb victòria de la Pilar Xufré en 100 kms, el segon lloc de l'Ara als 50 kms, el Manuel Arijón i el Joan Pere per acabar els 100 kms...