12 hores de Can Dragó

Molts esforços després de l'estiu per preparar les 24 hores. Des de finals de setembre havia fet fins a 6 ultres de 80-115 km combinant muntanya i asfalt, tres maratons (dues d'elles en dies consecutius), i una cursa de 6h... físicament arribava molt bé veient que assimilava molt bé una càrrega elevada de kms i que havia superat una fascitis plantar sense deixar de córrer. I psicològicament també, moltes hores de bici estàtica i algunes de cinta em deixaven el coco preparat pel que m'esperava. Després de la retirada de l'any passat, em trobava preparat per les 24h de Can Dragó.

Però no, el destí no m'ho va permetre. Em va arribar la carta conforme havia de fer de president de mesa electoral. Al·legacions amunt i avall que finalment no em van servir per res. Aquesta broma de democràcia que tenim em va frustrar.

En fi, no em queda una altra que anar de morros a Can Dragó per participar a la prova "curta" de 12h. Comencem amb els de les 24h tots junts pels tres carrils exteriors i anem fent... la primera hora la faig massa ràpid, la mala llet que porto al damunt m'impedeix frenar-me però després ja em calmo una mica.

Vaig fent kms en companyia de molts companys de fatigues i molts amics, uns 64 o 65 kms en 6h. Bastant tranquil i fent les paradetes que toquen, però mentalment estic fora de la cursa. Me n'adono que les 12h no em motiven en absolut, i el mal de panxa que arrossego desde dijous tampoc ajuda. M'arrossego per la pista com puc en pilot automàtic (fins i tot caic una vegada amb l'alfombra del xip), fent més parades de les necessàries. De tant en tant faig alguna batzegada per córrer en companyia d'alguna cara coneguda.

Passen les hores i ara sí que muscularment ja vaig tocat, el ritme baixa... fins que a mitja hora del final, canvia quelcom dins el meu cervell per enganxar-me a un corredor que m'avança, després a un altre i finalment un tercer company de les 12h. Acabem corrent com pollastres sense cap per la pista, esbufegant com si anéssim a morir i tirant-nos a terra en quant marquen el final.

La marca (115 kms i pico) és molt millorable, la gestió de la cursa també. Les 12h no em motivaven prou, però crec que tocava fer-les per encarar amb més garanties unes 24h. Tot i això, em quedo amb les sensacions finals, no hauria pogut córrer ni un metre més després de l'apretada d'última hora.

Aprofito per felicitar tots els companys que van acabar qualsevol de les proves dins de les 24 hores de Can Dragó (no dic noms per no deixar-me a ningú) i animar els que van haver d'abandonar.

Gràcies a Hoko-Esport, Rendiment-race, Sala-Giol, Bassol Optic, CEM Vallirana, Besttrail, Punt de Natura i MC3 Esports. Impagable una vegada més el suport i ànims de la família i amics... tornarem a Can Dragó!

Samarreta del Paco Robles