Trail del Bisaura XL

El recorregut XL no neix perquè sí. És el traçat que els paisatges de la nostra collonuda subcomarca demanaven per a poder recorrer tots i cadascun dels llocs emblemàtics, fantàstics i desconeguts que hi ha. Prats que ja voldria la Heidi, fondalades fosques i tenebroses, vistes increibles, llocs de somni, fagedes, gorgs... Sens dubte meravellós, però també molt dur. El recorregut és una puta salvatjada. 100% corriol, amb trams tècnics i pendents molt verticals. Fang, arrels, rocs, rius. Tot lu més mal parit que se'ns ha acudit, vamus. Només apte pels corredors més tarats. Si estàs com un putu llum de carburu, aquesta serà la teva cursa! Tites bullides abstenir-se.

Amb aquestes paraules, l'organització del Trail del Bisaura ens presentava la seva cursa a la web i és clar, vaig sentir que havia d'anar cap allà. Arribo amb moltes ganes però conscient que des de Vandekames no he fet desnivell amb cara i ulls, i que cal guardar forces per continuar preparant les 24h amb garanties. Així doncs, la idea d'avui és completar el recorregut intentant castigar el cos el mínim possible i gaudint al màxim.

Sortim a les 6 del matí des de Sant Quirze de Besora, i de seguida veig com el meu amic Miquel Pera surt encigalat darrere de l'animalot del Salvador Vilalta (per acabar fent una gran cursa). Jo a la meva, surto tranquil i de seguida m'ajunto una vegada més amb el Jordi Garcia, una garantia d'èxit.

Anem fent passant per Santa Maria de Besora, Bassa de Beví (on hi ha un avituallament amb un ambient molt festiu), Coll de Beví, eL Barretó... menció especial a la pujada cap al Castell de Milany, que se'ns fa una mica feixuga. Tot i així, la tirem endavant i continuem cap a L'arxé. Aquí el Jordi em diu que avui no va fi i que tiri. Així ho faig, ja que no tinc cap dubte que tirarà la cursa endavant com fa sempre.

Continuo a la meva però amb la mateixa idea inicial: no buidar-me físicament. Arribo a Vidrà, hi ha avituallament gros però perdo el mateix temps que a la resta i ràpidament continuo la feina. Avituallo a Santa Maria de Cabagès enmig d'una bona pujada i després avall cap a Collfred. Aprofito la bossa de vida per canviar-me i aquí sí que paro un pèl més en agafar forces.

Porto estona fent la goma amb la Vanessa Pérez, que va 2ª noia per darrera de la incombustible Gemma i amb coixí respecte la 3ª. A partir d'aquí ens continuarem avançant una vegada i una altra.

Si fins ara el paisatge ha estat espectacular, a partir d'ara hi ha trams pornogràfics. Proper avituallament a Sallent per agafar forces abans de pujar el Puig Cubell i fer front a una llarga baixada cap a Can Barraca. Queden dos pujades... però quines pujades! La primera encara es fa prou bé, però la que ens porta cap a Bellmunt és dura de collons. Una paret gairebé vertical que hem de pujar ja amb el frontal.

Avituallament ràpid i a finiquitar els 12 km restants per enllestir el tema i arribar de nou  a Sant Quirze de Besora després de 15h51'. Objectiu més que complert: acabant la cursa, fent-ho sencer (això sempre relativament) i gaudint molt. Han estat 80 km i 5.200 m+ durs i salvatges, amb una organització de les que et roben el cor. Avituallaments, senyalització, voluntaris... un 11 sobre 10.

Gràcies a Hoko-Esport (molt còmode amb les Sensei), Rendiment-race, Sala-Giol, Bassol Optic, CEM Vallirana, Punt de Natura i MC3 Esport. I també moltes gràcies pels ànims dels amics i familiars, sobretot el Yak Team, els pares del Miquel... i com no al meu pare, que va venir tot i estar cansat de fer seguiment el dia anterior a la Laia i l'Alejandro a la Cinc Cims.

Aprofito per felicitar tots els amics i companys de fatigues que han completat aquesta gran cursa, tant la XL com la L!