Serrallonga Trail

Avui me'n vaig fins a Òsor per córrer la primera edició de la Serrallonga Trail. Desconec els camins exactes per on ens faran passar però sé que les Guilleries mai decepcionen.

Tinc la intenció d'anar a un ritme que em permeti acabar sencer, tenint en compte les 100 milles de la setmana vinent, però sense adormir-me. Em proposo sortir amb el David Ferràndez, però surt encigalat amb el Xevi Edo així que jo a la meva...

Vaig fent i la veritat és que les cames van de fàbula, però tinc molèsties a la panxa (no recomano a ningú sopar barbacoa la nit abans).

He de parar a solucionar el problema i continuo, pista amunt arribo a Sant Gregori i ara ve un llarg tram de baixada fins al Coll de Nafré, on arribo havent rebut els ànims del meu pare i la Tania.

Pujo fins a Sant Benet i altre cop llarga baixada... ara em passen dos corredors amb un ritme endimoniat que em fa pensar que potser fan la mitja marató (però no). Em poso al seu darrere i miro el rellotge, bastant per sota de 4'/km, frena burro que encara et faràs mal! Un d'ells em guanyarà però l'altre no trigarà en petar i quedar-se enrere.





I així em planto davant de l'última pujada de la cursa, començo a fer i vaig tenint distraccions: els ànims de la Gemma i la foto de l'Uri Batista, creuar-me amb corredors de la mitja (venen en sentit contrari), avançar algun maratonià... i em planto a Sant Miquel de les Formigues, cota màxima de la cursa amb 1.202 m.



Ara ve un tramet per dins del bosc gens tècnic però sí molt moll, així que m'ho prenc amb calma... i un cop passat gas a fondo fins a meta, acabant en 5h39' (posició 25) després dels teòrics 42 km i 2.400 m+ (tot i que a la pràctica ha sortit algun km de més i alguns metres positius de menys).

Aprofito per felicitar la gran cursa del David i del Xevi, així com la primera posició de la Joa. Jo acabo molt satisfet d'haver acabat d'una peça (no diré fresc com una rosa perquè la panxa m'ha fet la guitza, però sí força bé) i content d'haver gaudit d'una marató amb molta pista però per un entorn increïble i ben organitzada.

Gràcies als ànims de la família i a l'ajuda de Hoko-Esport, Òptica Bassol, Rendiment-race, Sala-Giol, Punt de Natura, CEM Vallirana i MC3 Esports. Ara a per la meva tercera ultra de 100 milles... aquest cop per la Costa Brava!