miércoles, 16 de septiembre de 2015

Costa Brava Radical Trail

La cursa d’avui és un dels objectius de l’any i porto temps esperant-la. Entre la Ultra Vandekames i el Triatló Infern de Balaguer (dues de les meves curses preferides) he pogut fer molt volum, i després he aixecat el peu per poder arribar fresc als 167 km amb 5.700 que he de fer pel Camí de Ronda.



Sortim a les 7 del matí des de Cadaqués, només 21 corredors. El Jordi Martí i l’Oriol Pagès posen la directa i jo vaig a la meva, em quedo darrere seu amb el Pau Triebel i un altre noi.  Passem l’avituallament de Montjoi i ja comencem a veure que la senyalització deixa bastant que desitjar. Ja sabem que quan arribem a Roses ens han de portar un tram amb zodiac, però arribem allà i veig l’Oriol i el Jordi. Em portaven uns 10’ i estan allà esperant que arribi la llanxa... estem al km 25 i ens tornem a ajuntar els 10 primers corredors.



Fem uns 7 km pel mar sense cansar-nos i au, la cursa continua. Els germanots tornen a marxar i jo vaig fent la goma amb el Pau... Avituallo a Sant Martí d’Empúries, on aprofito per canviar-me les vambes i posar-me unes Hoka (amb aquesta marca hi tinc una relació d’amor-odi) d’asfalt.  Més tard enganxo el Jordi i l’Oriol, que afirmen que anem primers, sembla que el Pau s’ha perdut. Anem fent els 3 gaudint d’unes vistes meravelloses, llàstima que l’Oriol es dóna un cop amb una pedra i han d’afluixar una mica.



Arribo primer a l’Estartit, sense perdre’m però dubtant molt sobre el camí correcte. Fa una estona m’he trobat dues nenes malcriades treient cintes sense que els pares els hi diguin res (cosa que òbviament els hi recrimino). En aquest avituallament he de parar a beure molt i agafar una ampolla extra, ja que he arribat buit. Ja estic al km 59.

Continuo fent camí, he de fer dos passos amb aigua fins la cintura (em trec vambes i mitjons), carrego líquid a Sa Riera i vaig cap a Tamariu. Ja estic al km 82 i en teoria és base de vida. Tinc la bossa per canviar-me la samarreta, posar-me altre vegada les vambes de muntanya i agafar menjar. Però ara hauria agraït molt una dutxa per poder-me treure la sal que tinc a les cames després de passar pel mar. També pensava en el plat de pasta que em fotria, però la salsa que porta em fa enrere.


Abans de sortir, arriba el Jordi estant fora de cursa (l’Oriol s’ha retirat i el reglament diu que l’altre membre de la parella no compta per la classificació individual, cosa incomprensible). Surto sol però m’agafa ràpid... va un pèl més fort però finalment fem tàndem per anar passant els kms més ràpid.

Ja de nit, arribo a  l’avituallament del km 95, on els meus pares em porten una coca-cola freda (fins ara tot era calent). La propera parada (tot i que abans l’Uri i l’Anna Juvé ens esperen al passeig marítim per avituallar-nos) és al km 110, a Platja d’Aro.

Aquí també anem directes al cotxe dels nostres àngels de la guarda. Mentre mengem algo, arriba el Pau. Sortim els tres junts: el Jordi (per mi, el millor de la cursa fins al moment), el Pau (el millor de la cursa en global) i un servidor.



Anem fent a un ritme molt baix però el Jordi i jo anem molt cremats, decidim posar punt i final a Sant Feliu de Guíxols (km 119). A mi personalment, la deshidratació m’ha matat, fa moltíssima calor i estic amb esgarrifances i pell de gallina (imagino que tinc febre).

No sé quants han acabat (a mitja tarda, havien arribat 3 corredors i quedaven 3 més en cursa) però ha arribat algú. Per tant, es podia arribar. A quin preu? No ho sé. Només sé que anava en reserva des de feia molts kms tot i que he corregut en pitjor estat físic (Ronda dels Cims, Epic Run, Valls d’Àneu...), tenia una companyia de luxe (tot i que no hagués pogut seguir més al Pau)... però em va faltar la motivació (o em va sobrar el sentit comú) com per continuar allargant 9-12-15 hores una agonia que notava que m’estava afectant la salut.

Crec que l’organització ja està prenent nota de totes les crítiques que s’han fet des del moment dels primers abandonaments (senyalització, avituallaments o altres temes surrealistes), així que no faré més sang sobre el tema.

Moltes gràcies a l’ajuda de Hoko-Esport, Rendiment-race (em vaig quedar sense provar el último suspiro que tenia guardat pel final), Sala-Giol, CEM Vallirana, Òptica Bassol (una passada les Oakley Jawbreaker amb lent prizm), Punt de Natura i MC3 Esports. Però sobretot... gràcies pels ànims dels meus pares (un altre error meu va ser no aprofitar el fet de tenir assistència durant gairebé 100 km), la gran i desinteressada assistència de l’Uri i l’Anna quan anava amb el Jordi, la Mònica i Beto, Joa, Salud i altres voluntaris...

Tots els meus respectes i felicitacions pels que van aconseguir acabar, en especial el guanyador Pau, la Gemma (guanyadora i 2ª de la general) i el Marc Campal (expert a la zona).


A mi no m’agrada deixar les coses a mitges, així que tornaré per acabar el que no vaig poder fer, tot i que imagino que haurà de ser per lliure. I parlant de deixar coses a mitges... proper gran repte: 24h de Can Dragó!

No hay comentarios:

Publicar un comentario