Marató de Montserrat

Avui anem a córrer per la muntanya màgica. A prop de casa i perfecte per fer desnivell, però que a l’hora de la veritat trepitjo poc.

Es dóna la sortida i sempre dic que el ritme és ràpid, però és que avui em sembla exagerat. Noto que no puc seguir aquest ritme inicial de la multitud, deu ser per haver fet ahir la marató solidària de spinning, així que jo a la meva i anar fent.

4 primers kms per asfalt i pista que rodeja el nucli de Collbató per pujar ràpidament escales amunt i agafar un corriol on em trobo l’Albert Viñau que ha de plegar amb un esquinç al turmell. Mala notícia sens dubte i una llàstima donat el seu gran estat de forma.

Sembla que he trobat el meu ritme, la cosa va pujant i abans del km 10 em diuen que vaig en la posició 70. Mare meva sí que vaig enrere avui... en fi, continuo amunt fins al Pla de Sant Miquel i baixo cap al Monestir, on hi ha el meu pare donant-me ànims abans de començar una part força dura però alhora molt maca. Toca pujar a Sant Jeroni per les escales infinites. Aquí ja vaig guanyant algunes posicions, fitxo a dalt del cim i au mitja volta i cap avall.

Ara ve un tram molt tècnic per la part del Montgròs amb alguna baixada que deu ni do... una d’elles la faig amb el Joan, el paio avui està celebrant la seva 160ª marató, quin animal! En una altra baixada d’aquesta part tinc una caiguda, per sort sense més conseqüències que un fort cop al cul i rascades als colzes.

Arribant a l’avituallament de Can Massana em trobo al meu pare i la família del Nestor (aquí malauradament haurà de plegar). El Jordi m’acompanya uns metres per donar-me ànims i continuo per agafar una pista on es pot córrer molt. Per sorpresa meva, aquí no guanyo gairebé cap posició, però sí que ho faig en l’exigent pujada del camí dels francesos (500 m+ en 4 km). 

Com estic gaudint en aquest moment de la cursa, em noto pletòric de forces i les cames responen de fàbula. Sembla que la calor passa factura a gairebé tothom, a mi a Estels del Sud em va matar però avui la suporto molt bé (a veure si ja estic vacunat aquest any).

Un cop a dalt, anar crestejant abans de trobar-me el Lluís Galí i agafar el camí de baixada (amb algun tram força tècnic) per acabar de nou a Collbató després de 5h43’, amb 42 km (potser algo menys) i 2.500 m+.

Personalment, acabo molt content de la progressió en cursa (70è al km 10, 44è a meta) i d'haver sabut regular el ritme. La marató m’ha agradat molt, massa tècnica per mi però s’ha de fer de tot en aquesta vida. L’organització la veritat que també perfecte, amb bona senyalització, avituallaments... com a nota negativa del dia d’avui, el creixent nombre de corredors maleducats que llencen porqueria a la muntanya.

Gràcies a Hoko-Esport (vaig tornar a optar per les sensei i crec que seran les titulars en les 100 milles), Rendiment-race, Sala-Giol, CEM Vallirana, Punt de Natura i MC3 Esports.