Ultra Trail La Mola

No és necessari penjar-se un dorsal per sortir a fer una ultra per la muntanya. Avui ens trobem a Terrassa per fer 80 km (amb els seus 4.200 m+) pel parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. El Marc Camí farà de guia i serà el pastor que guiï aquest ramat de cabres sonades, alguns farem el recorregut sencer i altres ens acompanyaran un tram. Els pares del Marc ens prepararan diversos avituallaments.

Quan passen pocs minuts de les 6 del matí, emprenem la marxa passant pel costat de l’hospital abandonat, quin yuyu tu. Comencem tirant cap amunt i sobre les 2h fem una breu pausa en un avituallament sorpresa, on triomfen les barretes casolanes del Diego.

Aquí no ens entretenim gaire i seguim per fer cim a La Mola, punt més alt del recorregut. Fem foto de rigor i marxem avall cap al Coll de Grua, on tenim l’esmorzar a base pa amb truita i una mica de pastís que ha portar l’Angel. De nou estem fent ruta gastronòmica, acabarem amb més kilos que abans de començar! Fins aquí ens ha acompanyat la Cristina.

Sortim en direcció al Montcau, on fem un altre dels cims emblemàtics de la zona.

Un cop feta una altra foto de rigor, baixem en busca del Paco Robles i continuem fent camí entre corriols salvatges on no ens trobem cap corredor ni tampoc cap animal... aquí no hi passa ni déu!

Arribem a La Mura, poble encantador on tenim preparat el dinar: macarrons amb tonyina que assaborim a l’ombra. Ja estem al km 42 i portem una mica de retràs sobre l’hora prevista, però avui el temps passa a un segon terme i toca gaudir d’una gran companyia i d’un recorregut espectacular.

Aquí es queden forces membres del grup i la resta continuem , passem per “La Cansalada” on la suem de valent i pugem cap al Coll Morella per baixar després cap a les Fonts de Rellinars. La propera parada és Casa de l’Obac, on arribem ja amb el frontal posat per fer l’últim avituallament i sortir a rematar la feina.

Finalment, arribem de nou a Terrassa després de 17h50’. Avui hem de donar les gràcies al Marc per ensenyar-nos un recorregut fantàstic i permetre’ns posar el nostre gra de sorra en la recollida solidària d’aliments, així com als seus pares per cuidar-nos tant bé durant tot el dia. Acabo molt content de fer una nova ultra i d’haver-la compartir amb un grup d’una gran qualitat humana.

Gràcies una vegada més a Hoko-Esport, Rendiment-race, Sala-Giol, Punt de Natura, CEM Vallirana i MC3 Esports.

  

6h de Martorell

La idea inicial d’aquest cap de setmana era fer ahir l’Ironcat i avui venir a córrer a Martorell mitja horeta, però amb la suspensió de l’Ironcat toca canviar els plans i córrer 6 hores.

Funcionament ben senzill: voltes i voltes a un circuit de 2’5 km. Es dóna la sortida i des d’un principi el Paris Canals marxa en solitari, algun el segueix però plega abans d’hora (algun ho fa premeditadament, i algun simplement s’ha passat de ritme i peta). Jo em quedo en un segon grup amb el David Lillo o el Krlos, però tant un com l’altre se m’acaben escapant.

Les primeres voltes passen com si res i compleixo les 2h bastant fresc de coco, a partir d’aquí ja comencen els pensaments de “què collons fots aquí”... la calor comença a apretar i el ritme comença a baixar, marató en 3h45’. Ritme un pèl per sota del previst i aguantant l’estona cadàver. Km 50 en 4h30’, aquí sí que ha caigut el ritme... M’intento recuperar a base de líquid, ja que tinc l’estómac tancat i no m’entra res sòlid.

Començo la última hora bastant tocat, però quan me’n vull adonar ja estic fent la última volta. Aquí em donen el paperet per marcar l’últim parcial de volta no completa però... puc tornar a passar per meta abans de les 6h i poder fer un últim esforç per sumar uns metres més.

Finalment acabo les 6h amb 65 km en 5ª posició. Pensava fer alguns kms més, però acabo content després de veure la duresa del circuit (amb 1 horeta al 2014 no ho vaig apreciar del tot).

Cursa molt recomanable, d’assistència obligatòria per mi sempre que sigui possible, amb una organització familiar però que es mereix un 11 sobre 10: esmorzar i avituallament, guarda-roba, premis, inscripció a 1€... i el més important de tot, muntant tot això per recollir aliments.

Aprofito per felicitar tots els companys de fatigues, en especial el David Lillo que està més fort que el vinagre i la Tania que es deixa enredar per les males influències.

Gràcies al meu pare pels ànims i a Hoko-Esport, Sala-Giol, Rendiment-race, Punt de Natura, CEM Vallirana i MC3 Esports.

Suspensió Ironcat

Hi ha triatlons que tenen molta fama però on el tracte de l'organització cap al participant deixa bastant que desitjar. L'Ironcat és el cas contrari. És per aquest motiu que, tot i haver entrenat poquíssim volum en bici aquest any, volia anar cap allà per creuar per 4rt cop la meta de L'Ampolla.

El dia abans va fer molt vent, i les previsions pel dia de la prova no eren gaire optimistes, més aviat al contrari. Els companys del Triatló Vallirana em van informar de la reunió informativa... s'esperava a l'endemà per decidir si es feia la distància ironman o una alternativa consistent en 3.800 m nedant i 21'1 km corrent, que personalment no em motivava en gens.

Va arribar el dia de la prova, vaig anar a L'Ampolla i es va dir que la distància ironman estava descartada, l'alternativa depenia del permís de la Creu Roja per fer la natació. Semblava que sí que es faria, però el vent provocava mala mar i fins i tot s'havia endut una boia mar endins. 

L'organització va prendre la decisió de suspendre la prova, tornant el 50 % en metàl·lic aquest any, i farà un descompte pel 2016 a tots els inscrits d'aquesta edició que repeteixin. Personalment, volia fer la prova tot i el vent, però entenc que és un perill donar la sortida a més de 200 sonats amb aquest vent (si estigués a casa meva, dubto molt que hagués sortit a entrenar amb bici). 

Arribats al punt de no fer la prova amb normalitat (distància 3'8+180+42'2), l'organització crec que va prendre la decisió encertada, ja que era molt més fàcil per ells fer una alternativa light i rentar-se les mans. Una vegada més, l'Ironcat continua sent el meu triatló preferit.

Marató de Montserrat

Avui anem a córrer per la muntanya màgica. A prop de casa i perfecte per fer desnivell, però que a l’hora de la veritat trepitjo poc.

Es dóna la sortida i sempre dic que el ritme és ràpid, però és que avui em sembla exagerat. Noto que no puc seguir aquest ritme inicial de la multitud, deu ser per haver fet ahir la marató solidària de spinning, així que jo a la meva i anar fent.

4 primers kms per asfalt i pista que rodeja el nucli de Collbató per pujar ràpidament escales amunt i agafar un corriol on em trobo l’Albert Viñau que ha de plegar amb un esquinç al turmell. Mala notícia sens dubte i una llàstima donat el seu gran estat de forma.

Sembla que he trobat el meu ritme, la cosa va pujant i abans del km 10 em diuen que vaig en la posició 70. Mare meva sí que vaig enrere avui... en fi, continuo amunt fins al Pla de Sant Miquel i baixo cap al Monestir, on hi ha el meu pare donant-me ànims abans de començar una part força dura però alhora molt maca. Toca pujar a Sant Jeroni per les escales infinites. Aquí ja vaig guanyant algunes posicions, fitxo a dalt del cim i au mitja volta i cap avall.

Ara ve un tram molt tècnic per la part del Montgròs amb alguna baixada que deu ni do... una d’elles la faig amb el Joan, el paio avui està celebrant la seva 160ª marató, quin animal! En una altra baixada d’aquesta part tinc una caiguda, per sort sense més conseqüències que un fort cop al cul i rascades als colzes.

Arribant a l’avituallament de Can Massana em trobo al meu pare i la família del Nestor (aquí malauradament haurà de plegar). El Jordi m’acompanya uns metres per donar-me ànims i continuo per agafar una pista on es pot córrer molt. Per sorpresa meva, aquí no guanyo gairebé cap posició, però sí que ho faig en l’exigent pujada del camí dels francesos (500 m+ en 4 km). 

Com estic gaudint en aquest moment de la cursa, em noto pletòric de forces i les cames responen de fàbula. Sembla que la calor passa factura a gairebé tothom, a mi a Estels del Sud em va matar però avui la suporto molt bé (a veure si ja estic vacunat aquest any).

Un cop a dalt, anar crestejant abans de trobar-me el Lluís Galí i agafar el camí de baixada (amb algun tram força tècnic) per acabar de nou a Collbató després de 5h43’, amb 42 km (potser algo menys) i 2.500 m+.

Personalment, acabo molt content de la progressió en cursa (70è al km 10, 44è a meta) i d'haver sabut regular el ritme. La marató m’ha agradat molt, massa tècnica per mi però s’ha de fer de tot en aquesta vida. L’organització la veritat que també perfecte, amb bona senyalització, avituallaments... com a nota negativa del dia d’avui, el creixent nombre de corredors maleducats que llencen porqueria a la muntanya.

Gràcies a Hoko-Esport (vaig tornar a optar per les sensei i crec que seran les titulars en les 100 milles), Rendiment-race, Sala-Giol, CEM Vallirana, Punt de Natura i MC3 Esports.

Maratón Spinning Xuklis

Gran matinal avui a les instal·lacions del Terrassasports, on s'ha organitzat una marató de ciclisme indoor. Tots els beneficis de les inscripcions han anat cap a la casa dels xuklis, on s'acullen nens amb càncer i les seves famílies.


S'han fet 4 classes, 3 d'elles de 45' i una de 80'. Ja que hi anava, he aprofitat per fer-les totes sumant un bon entreno de 3h45' amb puntes de pulsacions altes. Però això és el de menys, el més important és haver posat el meu granet de sorra per una gran causa.

http://www.afanoc.org/
Correr con los xuklis

Ultra Trail Estels del Sud

Avui la sortida es dóna des de Caro. Hi pujo amb l’Albert Pitart, sens dubte molt menys cansat pujar-hi en cotxe que no pas corrent com a La Cursa del Llop. Tenim per endavant 107 km i 4.600 m+.

Sortim i agafo ritme còmode des del principi. En un tres i no res em planto al Refugi de Clotes (km 9) on em trobo al Santi fent de voluntari i aprofito per agafar un parell de trossos de barreta. Au a continuar, una llarga estona baixant amb el Jordi Plans per passar pel punt d’aigua de Sant Roc (finalment, aquest punt era un pèl abans del previst) i anar cap a Paüls, on ja m’esperen els meus pares. Ja estic al km 23 així que ara aprofito per agafar forces.

 Ara ve una pujada important que faig amb l’Assís, la calor comença a apretar i de quina manera... de seguida em quedo sense aigua i només desitjo no trobar-me aigua bruta estancada, ja que la beuria i em sentaria malament. Trobem aigua que corre pel riu i ho aprofitem per beure i remullar-nos. Mort de calor arribo a Roques de Benet (km 33), ja amb clars símptomes de deshidratació.

Ara ve un tram amb poquíssim desnivell positiu que ens porta fins a Arnes (km 47), on hi arribo després de rebregar-me el turmell un parell de vegades. D’això me’n surto prou bé, però continuo deshidratat i no hi ha manera de posar-hi remei. Aquí bec tot el que puc i surto amb 1’5 l de líquid.

Els pròxims 20 km són molt calorosos, ja que coincideix el tram més exposat al sol amb les temperatures més altes. Passo pel Toll de Vidre (km 57), faig una pujada força dura i ja baixo cap a Beseit (km 67). Aquí arribo mig cadàver i m’hi estic una mitja hora entre menjar, beure, aprofitar la bossa de vida per canviar-me, parlar amb la família... La veritat és que pensava abandonar en aquest punt, però continuo no sé perquè (suposo que per burro).

Surto d’aquí amb energia renovada, baixa la temperatura i comença a plovisquejar. Sembla que em recupero de la deshidratació (cosa bastant improbable de fer en cursa), però només es tracta d’un miratge i vaig marejat. M’arrossego en un tram molt dur de pujada passant pel Parrissal i decideixo plegar a Corral del Quinto, on el company José Carlos prèn la mateixa decisió.

I d’aquesta manera, poso fi a la meva participació a l’Ultra Trail Estels del Sud quedant-me en 79 km i 3.500 m+. Sabor amarg des del punt de vista competitiu, però content de tornar a les Terres de l’Ebre, on totes les curses compten amb fantàstiques organitzacions i aquesta no n’ha estat una excepció. L'apuntarem pel 2016.

Gràcies a l’Albert Pitart per la seva hospitalitat, als meus pares i amics pels ànims així com l’ajuda de Hoko-Esport, Rendiment-race, Sala-Giol, Punt de Natura, CEM Vallirana, MC3 Esports i Training Sabadell.

No vull acabar sense felicitar tots els que van creuar la meta, en especial el company Chema Cañadas per la seva gran cursa (5è general i 1er veterà), amics com l’Eloi o el Jacinto i als del podi Marc Balaña (3er) i Alex Izquierdo (2on). Però sobretot al guanyador Jordi Pàmies, una de les referències a Catalunya pel seu currículum i humilitat.