martes, 24 de febrero de 2015

Ultra Trail Garraf-Llobregat

Avui vaig cap a Gavà per fer aquesta ultra. La d’avui no és una prova competitiva, sinó un esdeveniment solidari organitzat pels Garraf Runners, encapçalats pel gran Juan Carlos Escuté. La finalitat d’avui és recollir aliments per Cáritas.

Per endavant tenim uns 106 kms i 4.200 m+ per recórrer en grup. El primer grup surt a les 10 del matí, el segon a les 13.30 i el tercer a les 15.30, amb la idea d’arribar tots sobre les 10 del matí del dia següent.



Surto amb el tercer grup, en una hora poc habitual per començar a córrer. Anem al ritme que marquen els guies, el Marc Camí (que fins avui no coneixia personalment) i el Manuel Real, mestre de l’ultrafons a qui sempre és una sort poder escoltar. El grup el completen l’incombustible Jordi Garcia i altres corredors que no coneixia:  la Rosa Carmona i el Juanma, el David, el Miguel, l'Ángel Chamero, el Jose i el Daniel. L’equip que ens anirà seguint per donar-nos avituallament està format pel José, la Maribel, el Kike i la Raquel. La família del Jordi també estarà ajudant-los moltes hores.




L’estona passa molt ràpid a l’inici, passem pel cim de La Morella i ens plantem a l’avituallament del Rat Penat (km 11). Anem fent i no triga en començar a complir-se la previsió del temps. així que de seguida es posa a ploure. Tot i anar acompanyada de llamps i pedra, no és gaire cosa, però suficient per treure l’impermeable. No trigarem gaire a treure també el frontal i arribem ja de nit a l’avituallament de la cantera de Vallcarca (km 23). Aquí ens tenen preparats uns macarrons que fan bona pinta però a aquestes hores encara no m’entren, així que em conformo amb un tros de plàtan i una empanadilla.

La propera parada és Sitges, ja estem al km 30 i ens porten una coca de xocolata i una de pinya, això sembla una ruta gastronòmica! Encara acabarem amb més kg dels que vam començar.

Continuem i anem en busca de La Plana Novella i avituallem ràpid a prop del Monestir Budista. Ja estem al km 38 i sortim ràpid (tant que perdem momentàniament 3 membres del grup, que acabarem trobant de nou) per agafar un tros molt lent per riera pedregosa. Es fa una mica pesat però acabem arribant a Can Grau . Això és el km 48 i ja deixarem la zona pedregosa del Garraf per entrar al Baix Llobregat. Pugem La Mola i tornem a avituallar ràpid, però hem de carregar bé que ara ens toca un tramet de 18 km sense avituallament.

Ara hem de pujar fins al Montau i encarem una zona molt habitual per mi: Pla d’Ardenya, Mas de les Fonts, Puig Vicenç.. quina temptació de marxar cap al llit estant a 5 minuts de casa.  Aleshores fem el corriol per baixar cap a la pista de Torrelles, l’he fet mil cops però amb gairebé 70 kms a les cames i de nit, costa més que la resta de dies. Anem en direcció Cervelló per passar per l’Ermita de Santa Maria i, un cop baixem, parar a l’avituallament. Aquest tramet se’ns ha fet una mica llarg a tots així que parem un pèl més, i un membre del grup ho deixa aquí.

Continuem baixant a prop de la riera per anar en busca de la dura pujada cap a Sant Antoni. Un cop a dalt, baixem per un corriolet bastant vertical fins arribar a la pista que ens farà pujar una mica i baixar fins a la urbanització de Cesalpina. Ja portem 80 km i aprofitem per agafar forces però sense encantar-nos que fa un fred que pela.


Sortim en busca de la següent pujada, la que ens porta cap a Sant Ramon. Un cop a dalt, enfilem la baixada en la qual comencem a veure la llum del dia, i arribem a Sant Climent per avituallar-nos i treure’ns d’una vegada el maleït frontal. Ens trobem al km 86 i ja olorem el final. Aquí se’ns afegeix l’altre Jordi Garcia (Nano), que anava amb el grup anterior.

Amb energia renovada per la llum del dia, pugem cap al Turó Tabor i aleshores enfilem uns tobogans que ens portaran fins a Begues. Parem a avituallar i enfilem els últims 10 kms. Pugem La Desfeta, passem pel Castell de l’Eramprunyà i arribem a la sorpresa que ens tenen preparada, uns trams de cordes i un corriol de baixada molt estret (més que estret, jo diria camp a través). Aquí ens ve a rebre el Juan Carlos i, un cop arribem a la pista, ens ajuntem amb els dos grups anteriors, i tinc ocasió de saludar el mestre Paco Robles, el Toni Ruiz o el Mario Ramos (animal que l’any passat va fer Le Petite Trotte à Léon i, a la setmana següent, el Tor des Géants).




Fem els últims 5 km tots junts a ritme molt lent donada la xerrameca i que ens creuem amb una cursa de canicross i els hem d’anar deixant pas. Finalment, arribem de nou al Parc del Mil·lenni unes 19 hores després d’haver-ne sortit.



He d’agrair els ànims de la família i el suport de Hoko-Esport, Rendiment-race, Sala-Giol, Punt de Natura, CEM Vallirana, MC3 Esports i Training Sabadell. Però sobretot, mil gràcies als Garraf Runners amb el Juan Carlos Escuté al capdavant per muntar-nos aquesta ruta per nosaltres i, en particular, a l’equip d’avituallament que va cuidar del nostre grup dia i nit.



Cada dia m’atrauen més aquest tipus d’esdeveniments Fa anys que les curses d’asfalt i els triatlons estan contaminants, però ara sembla que la “marquitis” (està bé ser competitiu, però fins a cert punt; hi ha gent que ha oblidat que fem això per diversió i no per demostrar res als altres) i el “postureo” arriben també a les curses de muntanya, i també hi arriben els porcs que tiren els gels buits a terra. I que consti que jo sóc un malalt de les curses, però també es pot gaudir d’aquest esport d’altres maneres: la Kedada trail de Kastellterçol, les punk trails, UT Pics del Vallès, UT La Mola... i tot i ser competitives, segueixen la mateixa filosofia els 100 km de Caldes, les 6h de Calella o les de Martorell. En fi, propera parada UT Les Fonts.

martes, 17 de febrero de 2015

Marató Hivernal de Campdevànol

Avui vaig cap a Campdevànol on participaré per tercer any en aquesta cursa del Ripollès (tot i que la darrera edició va ser retallada pel temporal). De nou em trobo amb moltes cares conegudes, i és que sempre acostumem a ser els mateixos sonats.

Si puc acabar de quadrar dates, el calendari d'aquest any serà bastant heavy, així que veient que vinc de fer una ultra i que la setmana que ve en toca una altra, decideixo agafar-me la marató d'avui com un entrenament més (òbviament, el llarg de la setmana).

Es dóna la sortida i ritme elevadíssim com sempre, jo a la meva, una marxa guardada i anar fent. Porto cinturó amb aigua i al primer avituallament ni paro (només pararé en 3 de tots els que hi ha en tota la cursa, per agafar un codony boníssim). 


La cosa comença a picar cap amunt, triguem però arribem a la part més maca de la cursa per encadenar 4 cims per sobre dels 2.000 m (La Covil, Costa Pubilla, Emperadora i Pedrapicada). Ja està la major part del desnivell fet.








Sobre el km 25 arribo a l'avituallament de Maians, on m'extranyo de trobar-hi el Josep Pera, que em diu que plega ja que no es troba bé. Continuo, una mica de pujada i baixada fins a Montgrony on paro uns instants a l'avituallament i rebo els ànims del meu pare.

Últims 11 kms, amb alguna pujada però en general bastant ràpids, Dos avituallaments pel camí, en el primer em paro un moment a agafar aigua. Aleshores agafo l'Anna Juvé, que va una mica marejada però aguantarà la 2ª posició darrera la Dolors Morcillo (gran cursa de totes dues). A l'últim avituallament ni paro i quan me n'adono ja trepitjo de nou Campdevànol, en els últims metres em trobo la Gemma i la Joa animant i finalment creuo la meta després de 5h52'13'', acabant en una discreta 59ª posició.

Avui ha estat un gran entrenament de cara a les ultres, una marató dura (2.700 m+), molt ben organitzada... de les millors de Catalunya vaja. Aprofito per felicitar tots els companys que han acabat la cursa, sobretot l'espectacular cursa de l'Albert Viñau i les grans marques de l'Èric Ortiz, el David Neila i l'Isma.



He d'agrair els ànims del meu pare i l'ajuda de Hoko-Esport, Rendiment-race, Sala-Giol, CEM Vallirana, Punt de Natura, MC3 Esports i Training Sabadell. Continuem sumant kms pel ProyectoPol, recordo que qui vulgui col·laborar, ho pot fer a https://www.teaming.net/proyectopol  per la quantitat simbòlica d'1 € al mes.

martes, 10 de febrero de 2015

Ultra Trail Montnegre Corredor

Avui toca matinar molt per anar cap a Vallgorguina en companyia dels llops Albert i Aleix, on anem en busca de la primera ultra de l’any. Em trobo amb molts amics i companys de fatigues amb qui comentar el llarg dia que ens espera per davant. En principi hem de fer un recorregut de 112 km i 6.100 m+.

Falta el Piti, que estava "ocupat".


Es dóna la sortida i la gent surt com si això fos una cursa de 10 km. De seguida noto que no podré seguir el ritme tan elevat que es porta avui, així que no trigo a posar el ritme de creuer, de “sin prisa pero sin pausa”, i al primer avituallament (km 7) pràcticament ni paro.

Vaig fent km mentre apareixen les primeres llums del dia, així que guardo el frontal abans d’arribar al segon avituallament (La Plana, km 16), on sí que aprofito per agafar forces. El pròxim avituallament és a Dosrius (km 27), on a part d’agafar forces rebo els ànims dels meus pares amb la Shiva i també de la Mònica i el Beto, que porten donant voltes per aquí des de la sortida (a part d’ajudar-me amb la millor pomada que he provat mai, el suport personal no té preu).




Apa a continuar, molta estona en companyia del Fernando, un basc que acabo de conèixer i amb qui vaig comentant diverses animalades fetes i per fer. Arribo a Can Cabot (km 38), avituallament on no m’entretinc gaire i surto en busca del següent, Can Jalpí (km 50). Aquí tenim la bossa de vida, per mi excessivament aviat ja que porto unes 6h de cursa i crec que de cara a la propera edició això hauria d’estar més endavant.



M’estic uns 10’ entre menjar, carregar aigua i canviar-me la samarreta. Ara comença la part dura de la cursa. M’havien avisat d’això, he reservat una marxa i arribo prou bé. Pugem a la Creu de Canet i baixem cap a Sant Cebrià de Vallalta (km 61). Aquí em trobo amb el Miquel, que va tocat de la panxa, i els seus pares ens donen ànims.


Sortim junts i una vegada més acabem compartint kms en una cursa, al final es veurà obligat a abandonar i continuo cap endavant. Arriben les pujades més dures de la cursa mentre comença a caure una fina pluja, així que a treure l’impermeable i a seguir. Arribo a Hortsavinyà (km 79), on rebo els ànims de la meva família i la de l’Aleix. Aquí em diuen que, a causa del gel, la cursa es retallarà uns 7 o 8 kms (no farem el Turó Gros). Arribava a aquestes altures convençut de creuar la meta, així que ara amb més motiu.

Surto i aprofito la petita aturada en el proper avituallament per treure el frontal, ja que no trigaré a necessitar-lo. Queden uns 15 km, encara hi ha dos avituallaments pel camí però faig via i acabo de nou a Vallgorguina després de 14h34’, acabant en la 13ª posició. Finalment han sortit uns 104 kms i 5.000 m+.


Aprofito per animar els que no van poder acabar i felicitar els que van creuar la meta, en especial el 3er lloc masculí de l’Albert Viñau (4rt després de la Laia Díez, espectacular), la gran cursa de l’Oriol Pagès, l’Albert Pitart i l’Aleix (2on sub23), l’incansable Jordi Garcia, el Jordi Martí a la marató... i donar les gràcies a la família i amics pels ànims.


Aquesta animalada ha estat una mica menys difícil gràcies a Hoko-Esport, Rendiment-race, Sala-Giol, CEM Vallirana, Punt de Natura, MC3 Esports i Training Sabadell. Continuem sumant kms pel ProyectoPol.

domingo, 1 de febrero de 2015

Kedada Trail Kastellterçol


Segona edició de la Kedada trail de Kastellterçol. L’any passat ja vaig venir i des d’aleshores que estava marcada en vermell al calendari. Aquest any també ens han preparat una marató, així que farem els 42 km.


També hi ha altres opcions: 12 km, 21 km i 21 km en btt (un circuit per kamikazes com el Joan Carreras). Per tothom, la inscripció és gratuïta i només es demana que es portin aliments pels més necessitats i, qui vulgui, comprar un buff o una samarreta.

Jo personalment m’he pres el dia d’avui amb molta calma, compartint parts del recorregut amb molts amics i companys de fatigues. He estat unes 5h i mitja per fer aquesta marató amb uns 2.000 m+ plena de corriols, així ho havia promès el ben parit del Salvador Vilalta i no ha decepcionat a ningú.

L’organització es mereix un 11 sobre 10 en tot: recorregut, senyalització, avituallaments... i el més important, haver recaptat més de 8 tones d’aliments.

També han fet sorteig de regals, i ha tocat un
premi dels grossos...

Gràcies una vegada més a Hoko-Esport, Rendiment-race, Sala-Giol (també pels ànims en el dia d’avui), MC3 Esports i Training Sabadell.

Aquesta moguda era fixa al calendari, del contrari hauria estat amb el ProyectoPol a la Mitja de Granollers.


Propera parada Ultra Trail del Montnegre Corredor, ja comença el que m’agrada.