domingo, 23 de febrero de 2014

Corrent pel Vallès

Gran matí avui intentant acomiadar el refredat després d'haver estat tres dies KO sense entrenar i fet un cromo.



Hem sortit de Castellar del Vallès compartint la primera part de la ruta amb els companys de Finisher que feien la ruta dels 5 cims, amb qui hem pujat La Mola (1.102 m) i El Montcau (1.057 m).



Després hem continuat el Miquel, el Biel, l'Albert i un servidor per la nostra banda fent menys kms però pujant molt el ritme i fent de postre el Puig de la Creu.

Un gran entrenament i molt bona companyia!


miércoles, 19 de febrero de 2014

Hivernal de Campdevànol

L'any passat em va semblar una cursa duríssima pel seu desnivell. Aquest any, tot i ser retallada, m'ha semblat una cursa duríssima per les condicions meteorològiques amb les que ens vam trobar.


Però anem per parts. Després de saludar moltes cares conegudes, just abans de la sortida ens diuen que el recorregut s'ha retallat uns 10 kms per evitar la major part en altura, ja que la nit anterior ha caigut força neu. En aquest moment em fa ràbia però no s'hi pot fer res.

Es dóna la sortida i començo amb en Lluís bastant cap enrere, al principi hem d'anar avançant corredors i superant petits taps que es formen. En aquest primer tram penso que potser vaig massa abrigat (pantaló i jaqueta impermeable), però al cap de poc canvio d'opinió, ja que les poques gotes que queien ja s'han convertit en pluja amb cara i ulls.





Enmig d'aquesta pluja correm per un bosc molt enfangat. Paro un moment a posar-me bé una polaina i veig com en Lluís va marxant, fins que l'acabo perdent de vista i continuo al meu ritme. Arribo a l'avituallament del km 12, normalment encara trigaria estona en menjar (a les maratons no acostumo a menjar res sòlid), però començo a tenir problemes amb el fred, així que agafo un grapat de cacahuets i cap amunt.

Anem guanyant alçada i la pluja es converteix en neu. Tinc molt fred a les mans i arriba un moment que tinc els dits com butifarres, la majoria no me'ls noto i pràcticament no els puc moure. Penso en abandonar al pròxim avituallament.

Sembla exagerat però començo a pensar en com serà el dia a dia amb algun dit de menys. Faig de tot per evitar aquesta situació: amagar les mans dins les mànigues, treure'm els guants (perquè estan xops, cagada important no portar-ne d'impermeables)... fins que trobo la solució: treure'm un dels buf que porto i anar-lo apretant amb les mans.



I amb això ja he passat La Covil, a 2.000m d'altura, a 5ºC negatius. Res a veure amb quan hi vaig pujar en la passada edició, i molt menys encara si ho comparo amb l'Emmona, quan hi vaig pujar en tirants en ple sol de juny.

Conforme vaig baixant, la sensació tèrmica va millorant així com les meves sensacions. Baixo com un boig, total si caic baixaré esquiant amb el cul i potser arribo abans i tot. Començo a gaudir un altre cop de córrer. I així arribo a l'avituallament de Montgrony, sobre el km 21. Rebo els ànims del meu pare que ha pujat a veure'm. Havia decidit abandonar en el pròxim avituallament... però aquest ha arribat massa tard, m'he recuperat i ara m'està agradant la cursa. Bec un got de caldo, menjo una mica de codony i cap avall.

A partir d'aquí avanço molts corredors, alguns "competidors" i d'altres que corren una altra distància i que han sortit més tard. Finalment arribo a meta en una molt discreta 82ª posició, després de fer uns 33 km i 2.000 m+ en 4h36'.



Aquesta cursa ha estat duríssima com he dit pel fred que he passat al cim, però acabo molt content de superar aquest mal moment i haver acabat gaudint d'allò que més m'agrada. No vull acabar sense destacar la gran feina de l'organització prenent una decisió complicada però necessària per la nostra seguretat, així com el gran tracte rebut per part dels voluntaris.

martes, 11 de febrero de 2014

Vallirana-Sitges-Vallirana

Gran entrenament amb l'Isma fent una ruta que feia temps que volia fer. La mateixa setmana l'havia fet en btt per provar el terreny i ja vaig veure el què ens esperava... córrer, córrer i córrer.




Sortida desde Vallirana molt d'hora amb el frontal per anar cap a Can Bogunyà, Penya del Moro, arribar a Begues i entrar al Parc Natural del Garraf, passant per la Plana Novella i arribant a Sitges.



Vam fer alguna parada per avituallar però no vam caminar ni un metre fins passades les 5h, quan vam agafar una trialera de pujada per anar cap al Pla d'Ardenya des de la Penya del Moro, tornant així per un camí diferent. També vam aturar-nos al monestir budista per fer la foto de rigor.






En resum uns 64 kms i 1.700 m+ en gairebé 6h i mitja, no cal pagar les animalades que demanen algunes organitzacions de curses per sortir a fer el burro!

martes, 4 de febrero de 2014

Kedada Trail Kastellterçol

No va ser cap cursa però ha deixat un gran sabor de boca. En Salvador Vilalta i companyia van organitzar una gran moguda a Castellterçol amb la finalitat de recollir aliments. Hi havia tres recorreguts per escollir: 11, 21 o 30 kms.


Vaig fer el recorregut de 30 km amb 1.500 m+ i realment va ser espectacular (va anunciar corriols al màxim i així va ser), senyalitzat a la perfecció, bons avituallaments i gran butifarrada a l'arribada.


Però el més important de tot... 2.100 kg d'aliments recaptats pels que més ho necessiten. Això s'hauria de repetir més sovint!