Ultra Trail Coll de Nargó

M’hi vaig inscriure a última hora, només fa dos dies, però avui vaig fins el Coll de Nargó per córrer de nou un ultra trail.

La sortida pels carrers del poble és a un ritme molt alt, ja que sortim a la mateixa hora que els de la Short Trail de 18 km. D’inici vaig amb l’Albert, però lògicament s’escapa poc a poc, i jo m’acabo ajuntant amb dos de la curta i un de la ultra. Amb aquesta companyia faig la primera pujada, bastant dura, i després arribo a l’avituallament del km 7 més o menys en 1h. En aquest punt ja només vaig amb una noia de la curta (crec que la primera) i ens separem per afrontar cadascú els kms que ens queden.

El pròxim avituallament es troba enmig del bosc i està servit per una colla molt animada. Les cames responen d’allò més bé, vaig a bon ritme i arribo a Bòixols, on rebo els ànims dels meus pares. Em diuen que vaig 6è però ja m’he perdut alguna vegada, l’organització diu que ha patit sabotatge però que a partir d’aquí està ben marcat. En aquest avituallament també hi ha l’Arnau, que ha quedat primer de la seva categoria a la curta.

Continuo endavant però les marques es perden, a base d’anar cap aquí i cap allà reculant i una altra vegada, acabo trobant el camí correcte per intuïció. Després em torno a perdre... i decideixo plegar. N’estic fart de donar voltes perquè sí i al pròxim avituallament plego. Però hi arribo i aquest es troba enmig de la muntanya, o sigui que cal seguir sí o sí. Menjo i bec per carregar piles mentre em diuen que vaig 6è. No puc creure que no m’hagi avançat ningú mentre perdia el temps.

Surto d’aquí enxufadíssim, al cap de poc passo la marató ja amb 2.600 m+, “poca” cosa pujarem a partir d’aquí. Em trobo molt bé físicament, però he d’anar amb compte amb la senyalització del camí i ser més fort mentalment, perquè la decisió de plegar era purament per falta de concentració i capficar-me amb els aspectes negatius.

Arribo a l’avituallament del km 53 i allà hi ha dos corredors asseguts a terra, diuen que pleguen. En aquest moment em poso 4rt i surto pletòric en busca de més kms.

Torno a veure els meus pares al km 64, on agafo forces a l’avituallament i em diuen que l’Albert va al capdavant fent una gran cursa. En aquest punt ja m’avisen que sortiran menys kms, queda un avituallament (o això diuen, perquè era mentida). Res més sortir em torno a perdre... reculo i trobo un corriolet allà amagat que s’aparta de la pista principal amb poca senyalització.

Ja queda poc... em poso la ràdio per patir doble aquest últim tram escoltant el Barça. Al km 73 crido com un boig enmig de la muntanya el gol d’Alexis (per sort, l’empat va arribar quan ja havia acabat la cursa) i vaig a ritme fort per arribar de nou a Coll de Nargó.

Finalment han estat 78 km i 3.800 m+ en 11h04' acabant en 4ª posició. He tingut grans sensacions a nivell físic, havent-me recuperat molt ràpid de l'Ironcat, però a nivell psicològic no puc estar content del tot perquè de tant perdrem vaig desconnectar de la cursa, per sort sense més conseqüències que una pèrdua de temps. Bona ultra amb trams de tot: pujades fortes, baixades tècniques, trams empedregats, pistes molt corredores... llàstima del sabotatge, una vegada més torno a dir que la vida de la gent que es dedica a fer això deu ser molt trista. Per acabar felicito a l’Albert Viñau, que va guanyar amb un gran temps, així com el meu company Jordi Garcia que va sumar una nova ultra al seu extens currículum.