lunes, 17 de marzo de 2014

Marató de Barcelona



Així tenia el peu el dia després de torçar-me el turmell a la Marató Salvatge de les Guilleries... amb dues setmanes de marge, ho veia molt negre per poder córrer a Barcelona.

Però vaig fer cas als consells del meu amic Jordi Martí que es "perro viejo" com ell diu, el turmell va millorar molt ràpid i vaig poder anar decidit a la línia de sortida de la marató.





Es dóna la sortida i el Manu em comenta que té la intenció de seguir-me, intentarem córrer un pèl més ràpid que les llebres de 3h. Però la gentada que hi ha corrent provoca que haguem de fer moltes apretades per avançar, i finalment decidim unir-nos al José Luís i companyia que també van a baixar de 3h.




Els kms van passant i ja hem fet mitja marató, lleugerament per sota de 1h29'. Veig clarament que avui no faré marca personal (hauria de millorar les 2h56' de Tarragona), però estic decidit a no veure un 3 a la xifra de les hores quan passi la meta.

Així que a continuar amb aquest ritme, intentant hidratar-me bé per superar una calor sofocant que fa estona que m'ha deixat la samarreta molla.





Passo "el mur" del km 30-32 i no estic per apretar, però només mantenint el ritme ja vaig guanyant moltes posicions. I al km 35 m'espera el Lluís per acompanyar-me els últims 7 kms i fer que no afluixi, intento aguantar corrent sense afluixar, el Paral·lel se'm fa dur però guanyo moltes posicions avançant cadàvers en aquest tram final.



Veig el cartell del km 42 i encaro els últims 195 m per creuar la meta en 2h58'22', en la posició 429 d'uns 18.000 corredors.


Avui acabo molt content... fa dues setmanes pensava que no podria córrer, no he fet marca però el temps tampoc em deixa descontent, a més d'haver pogut compartir cursa amb companys del Triatló Vallirana. És la quarta edició consecutiva que corro de la Marató de Barcelona i m'encanta per molts motius. Els meus pares em segueixen en diversos punts, passem pels llocs més emblemàtics de la ciutat (Camp Nou, Sagrada Família, la Catedral...), a més de ser la primera marató que vaig fer. L'any que ve més... i millor?


No hay comentarios:

Publicar un comentario