miércoles, 29 de enero de 2014

Volcanolimits trail

Primera ultra de l'any. De les "curtetes" però primera ultra. Avui toca córrer a Sant Privat d'en Bas, amb el Puigsacalm com a protagonista. 


Sortim juntament amb els corredors de 30km i en un principi vaig amb el Josep Maria, però un cop entrats a la muntanya arriba la primera pujada de caminar i se m'escapa.

Noto que potser he sortit massa ràpid, encara tinc els bessons tocats de la marató de fa una setmana per la falta de costum de córrer per asfalt, però afluixo una mica i el ritme de tractor no em dóna problemes.

El que sí que em dóna problemes és la planta del peu. Noto que em molesta quelcom i intento solucionar-ho de forma ràpida un parell de cops. Però no hi ha manera, i a l'avituallament del km 17 he de parar i treure de la motxilla l'agulla i un compeed per arreclar la ferida.



Fet el pit stop de xapa i pintura, continuo cap avall i sobre el km 21 hi ha un altre avituallament (massa seguits al principi i massa separats al final) que ens separa dels corredors de la curta.


A mi encara em queda per una estona, així que cap endavant. A l'avituallament del km 30 coincideixo amb el Francesc, i els dos escoltem les indicadions d'un paio rus que ens diu que hi ha hagut problemes, que tres corredors en una cruïlla s'han equivocat i han tornat a passar de nou per aquest avituallament. Doncs això, l'escoltem... però la veritat no entenem ni la meitat del que diu.




Després de fer uns kms extra amunt i avall fent i desfent camí, arribem en una cruïlla on per variar no hi ha cap marca. Truco a l'organització i no contesten, perfecte. Mentre el Francesc truca, arriba allà un grup de 5 corredors, entre els quals hi ha el Miquel Pera. Finalment, un d'ells aconsegueix parlar amb l'organització i deduïm el camí correcte.

El grupet de 7 es va estirant, un se'ns escapa perquè a les baixades corre molt i darrere quedem el Miquel i jo. A partir d'aquí, a vegades marxa un i a vegades l'altre, però fem la segona meitat de la cursa pràcticament junts.



Ja al trepitjar asfalt, comentem si fer treba o donar-ho tot a veure qui és més marica... i decidim entrar junts però fer una última apretada. Em poso a tirar jo a ritme suïcida i ell es queixa, però quan li dic que en tenim un allà davant... ens intercanviem els papers i ell imposa un ritme encara més alt que em fa patir com si això fos una cursa de 5.000 m. Semblava que no arribava mai la meta, però aconseguim passar el corredor que teniem com objectiu i completem el recorregut en 8h52'49'', compartint la 12ª posició (de només 37 que acabem, la meitat ha plegat).



En teoria eren 60 km i 3.000 m+, però a mi m'acaben sortint 6 km de més. Ha estat un recorregut amb vistes increïbles, bones pujades, trams corribles, fulles, molt de fang, gel, una mica de neu... llàstima del pèssim marcatge. L'organització diu que va patir sabotatge, cosa que malauradament ja comença a ser habitual. Crec que descomptant els kms extra i l'estona que vaig estar parat podria haver rebaixat 1h com a mínim.


No hay comentarios:

Publicar un comentario