Volcanolimits trail

Primera ultra de l'any. De les "curtetes" però primera ultra. Avui toca córrer a Sant Privat d'en Bas, amb el Puigsacalm com a protagonista. 

Sortim juntament amb els corredors de 30km i en un principi vaig amb el Josep Maria, però un cop entrats a la muntanya arriba la primera pujada de caminar i se m'escapa.

Noto que potser he sortit massa ràpid, encara tinc els bessons tocats de la marató de fa una setmana per la falta de costum de córrer per asfalt, però afluixo una mica i el ritme de tractor no em dóna problemes.

El que sí que em dóna problemes és la planta del peu. Noto que em molesta quelcom i intento solucionar-ho de forma ràpida un parell de cops. Però no hi ha manera, i a l'avituallament del km 17 he de parar i treure de la motxilla l'agulla i un compeed per arreclar la ferida.

Fet el pit stop de xapa i pintura, continuo cap avall i sobre el km 21 hi ha un altre avituallament (massa seguits al principi i massa separats al final) que ens separa dels corredors de la curta.

A mi encara em queda per una estona, així que cap endavant. A l'avituallament del km 30 coincideixo amb el Francesc, i els dos escoltem les indicadions d'un paio rus que ens diu que hi ha hagut problemes, que tres corredors en una cruïlla s'han equivocat i han tornat a passar de nou per aquest avituallament. Doncs això, l'escoltem... però la veritat no entenem ni la meitat del que diu.

Després de fer uns kms extra amunt i avall fent i desfent camí, arribem en una cruïlla on per variar no hi ha cap marca. Truco a l'organització i no contesten, perfecte. Mentre el Francesc truca, arriba allà un grup de 5 corredors, entre els quals hi ha el Miquel Pera. Finalment, un d'ells aconsegueix parlar amb l'organització i deduïm el camí correcte.

El grupet de 7 es va estirant, un se'ns escapa perquè a les baixades corre molt i darrere quedem el Miquel i jo. A partir d'aquí, a vegades marxa un i a vegades l'altre, però fem la segona meitat de la cursa pràcticament junts.

Ja al trepitjar asfalt, comentem si fer treba o donar-ho tot a veure qui és més marica... i decidim entrar junts però fer una última apretada. Em poso a tirar jo a ritme suïcida i ell es queixa, però quan li dic que en tenim un allà davant... ens intercanviem els papers i ell imposa un ritme encara més alt que em fa patir com si això fos una cursa de 5.000 m. Semblava que no arribava mai la meta, però aconseguim passar el corredor que teniem com objectiu i completem el recorregut en 8h52'49'', compartint la 12ª posició (de només 37 que acabem, la meitat ha plegat).

En teoria eren 60 km i 3.000 m+, però a mi m'acaben sortint 6 km de més. Ha estat un recorregut amb vistes increïbles, bones pujades, trams corribles, fulles, molt de fang, gel, una mica de neu... llàstima del pèssim marcatge. L'organització diu que va patir sabotatge, cosa que malauradament ja comença a ser habitual. Crec que descomptant els kms extra i l'estona que vaig estar parat podria haver rebaixat 1h com a mínim.

Marató Costa Daurada

Tercer any que faig la Marató de la Costa Daurada i segon en la seva edició a Tarragona. Tot i haver sortit de Vallirana amb pluja, sembla que aquí el temps ens respectarà.

El ritme a la sortida és rapidíssim i amb alguns cops, ja que també hi ha els corredors dels 10 km, però de seguida enganxo una llebre de 3h, i al cap de poc s'ajunta l'altra i es forma un bon grup. Des del començament veig que el ritme no és del tot regular, en alguns punts apreten més del compte i en algun altre al contrari... en una baixada em noto frenat i marxo cap endavant. És sobre el km 9, però al 14 o 15 torno a estar un altre cop dins del grup.

Passem la mitja marató sobre la 1h29', amb prou marge per baixar de les 3h, i més tenim en compte que ja hem passat la majoria de pujadetes. De moment encara aguanto bé aquest ritme al qual no estic gens acostumat, les cames responen i he rebut els ànims dels meus pares dues o tres vegades... però sobre el km 24 m'agafa molt mal de panxa. Tant que noto la necessitat de parar. He de buscar un WC. No hi ha poliklins, així que les opcions són un bar, un arbre... però trigo massa en decidir i com per art de màgia el mal de panxa marxa. Perfecte, ha marxat i jo continuo en el grup de les 3h, tot i que anem amb bastant marge per sota.

El grup ja ha perdut molts corredors i anem passant a molts que anaven davant. Quan surto de fer la volta a la pista d'atletisme ja m'enrecordo que és gairebé tot baixada. Continuo darrere la llebre fins el km 34-35, li dono les gràcies i em preparo per patir els últims kms.

A partir d'aquí vaig a un ritme pràcticament suïcida per mi, corrent alguns trams per sota de 4'/km i passant molts corredors.

Finalment creuo la línia de meta en 2h56'38'', acabant en la 15ª posició. Molt content de rebaixar l'anterior marca en marató (no són ni 30'', però ja he canviat la xifra dels minuts) però més encara pel final de la cursa. Mai havia acabat una marató d'asfalt podent apretar d'aquesta manera, i la veritat que m'ha deixat una sensació molt bona, tot i que els meus bessons no opinen el mateix!

Aprofito per felicitar el Guille per la seva marató i agrair el suport dels meus pares, que m'acompanyen sempre que poden (i quan no poden també).

Cinc Cims

Inauguro l'any a nivell de curses igual que el passat: fent la Cinc Cims de Corbera. Es tracta d'una cursa a prop de casa, amb una gran organització i gran ambient.

També compta amb un bon recorregut, uns 26 kms i 1.200 m + passant per cinc cims de la zona: Creu d'Aragall, Roca Foradada, Forrellac, Puig d'Agulles i Puig Montmany. 

Sortida rapidíssima com sempre, i més encara en curta distància. Tot i que els kms van anar posant cadascú al seu lloc. Personalment, vaig seguir l'estratègia de sempre d'anar de menys a més i acabar guanyant moltes posicions al final.

Vaig creuar la meta en 2h29'47'', en la 24ª posició. Vaig rebaixar gairebé 4 minuts el temps de l'any passat tot i haver arribat a la cursa menys descansat.

Molt content de les sensacions corrent avui i de compartir la jornada amb tants amics, companys i coneguts. A destacar la segona posició del Victor Estepa, el top 10 del Toni Pallarès i la victòria en noies de la Vero Zaragoza.