miércoles, 27 de noviembre de 2013

Ultra Trail Collserola

Arribem a la zona esportiva de Can Carelleu, com sempre amb temps... però també com sempre acabem anant a última hora per passar el control de material a pocs minuts de la sortida.



Després de saludar molts amics, es dóna la sortida, ràpida com ja és habitual... Penso que potser em sobra el frontal perquè la majoria de corredors no en porten, però un cop dins la muntanya veig que no m'he equivocat, ja que més d'un se m'enganxa perquè no veu tres en un burro.



El primer avituallament està a Santa Creu d'Olorda, passat el km 10. Encara no tinc gana i porto aigua de sobra, així que passo de llarg. Passo de llarg de l'avituallament però paro a pixar, moment en que se m'escapa el Xavier Montcusí. La cursa va transcorrent entre pista i corriols bastant ràpids, veig algun creuament no gaire senyalitzat però de moment tot bé.

Arribo al segon avituallament, situat pujant cap al Puig Madrona. Aquí sí que paro dos minuts per agafar forces i continuar. De moment tinc moltes corredors com a referència, a vegades per davant i a vegades per darrere, però sempre més o menys en grup. I com a grup ens perdem sobre el km 30. Arribem a una creuada on no hi ha res. Tothom convençut que hem seguit el camí correcte... més encara quan continuen arribant corredors a aquest punt, jo crec que ens hem ajuntat uns 10 o 15. Un company fins i tot treu el mapa per intentar orientar-nos una mica, sembla surrealista.

Decidim tornar enrere i trobem una desviació cap a un corriol. Està senyalitzat. Prou senyalitzat? Jo crec que no i els altres corredors comparteixen l'opinió. Hem perdut força temps però ja no hi podem fer res, així que a continuar.





Sobre el km 38 arribo a Santa Maria de Vallvidrera, on hi ha al tercer avituallament. Aquí tinc la bossa, així que aprofito per agafar ulleres de sol i deixar el frontal i alguna peça d'abric. Però el més important que m'emporto són els ànims del Victor, Francisco, Emilio i Mari, que han vingut en btt a animar-nos.



Ara venen uns 15 kms amb clara tendència cap avall, així que a córrer... Fins que em torno a equivocar de camí sobre el km 47 o 48, aquesta vegada només amb un altre corredor. Els dos ens caguem en tot, però igual que el primer cop, només queda oblidar-ho i seguir.

Un altre cop a la carretera de les aigües, rebo de nou els ànims dels meus pares abans d'enfilar el camí que em portarà de nou a Santa Maria de Vallvidrera. No perdo ni 30 segons que això ja està fet...

Porto molts kms corrent d'aprop amb la Judit Franch, la primera noia. I és amb ella que em perdo per tercer cop, ja trepitjant asfalt. Arribem a Can Carelleu... però per una entrada que no tocava. Així que mitja volta i cap amunt, fins i tot ens trobem un corredor que ens seguia. Agafem el camí correcte i veig un corredor que l'ha agafat de primeres, així que faig un últim esforç per recuperar la posició que he perdut equivocant-me de camí.

Finalment, creuo la meta en 8h10'28'', en la 29ª posició. Han estat 74 km i 2.800 m+, òbviament no és alta muntanya però el paisatge tampoc ha estat malament, un recorregut molt ràpid però no tant com es comentava al principi, bona feina dels voluntaris... Com a nota negativa no puc evitar queixar-me de la senyalització. Per posar un exemple, l'Ultra de l'Emmona són 30 kms de més i en alta muntanya... excel·lent senyalització. Comenten que l'organització va patir sabotatge per part dels veïns, que estaven en contra de la realització de la cursa. Puc entendre (no compartir) que hi estiguin en contra, però no puc entendre que tinguin una vida tan depriment com per la nit anterior anar a treure marques.

No vull acabar sense felicitar el Toni Pallarès pel seu gran debut en ultra distància, fent una destacada 10ª posició. També els companys Miguel Arjona i Alex Navarro van fer un bon paper.

jueves, 14 de noviembre de 2013

Marató del Montseny



Avui a Sant Esteve de Palautordera som uns 900 corredors, pel que tinc l'ocasió de saludar molts amics i coneguts abans de la cursa.
Es dóna la sortida i ritme ràpid d'inici com sempre però guardant una marxa. La caiguda a la TrencaCims em va deixar el genoll cascat i avui em prenc la cursa tranquil... Fins que em passa el Salvador Vilalta en una de les baixades i m'hi enganxo. Em sorprenc de poder-lo seguir però ràpidament veig que no és el meu lloc, ja que al final de la primera baixada torno a provar el terra. Cap conseqüència important, però si ja tenia previst anar tranquil doncs ara amb més raó.






La cursa és molt ràpida fins a Sant Bernat (km 16), on comença la primera pujada forta que ens porta fins al coll del Matagalls. La faig prou bé tot i els taps que em penalitzen una mica el ritme.

Ara ve baixada fins a Sant Marçal i de nou pujada, en aquest cas ens porta fins a Les Agudes. Continuo tranquil però cada vegada anant una mica millor, fins que arribo al Turó de l'Home.



He arribat fins aquí compartint pràcticament la totalitat de la cursa amb la Sofia Garcia i el David Calaburra, més enllà de la posició 80. Queden 12 km pràcticament tots de baixada. 



Si alguna cosa tinc clara és que les baixades són el meu punt dèbil. Però qui em diria a mi que guanyaria posicions baixant... doncs aquesta vegada al ser al final de la cursa va passar així, ja que vaig arribar a meta en la posició 59.




Van estar 5h25'42'' per fer els 42 kms i 2.700 m+ d'una marató que m'ha encantat per la bellesa del paisatge i la bona organització, a més de ser una de les que m'ha deixat millor sabor de boca de totes les que he fet.



Per últim, aprofito per felicitar l'Albert Ros que va debutar en marató amb un gran paper i l'Oriol Pagès que va superar les dificultats i va acabar la prova dignament.

lunes, 4 de noviembre de 2013

TrencaCims, Ultramarató de les Terres de l'Ebre


Aquesta vegada passo el control de material amb el temps just i arribo a la zona de sortida pocs minuts abans de les 7.

Es dóna la sortida i comencem a córrer per dintre el poble entre antorxes mentre es fa de dia.

La primera pujada ens porta fins a la Mola Grossa (1044 m) després de passar pel pas de Finella.

Toca baixar i pujar de nou fins al tossal d’Engrilló (1072 m). També ve de camí la mola dels Atans, la Gilaberta… Fins arribar a la Punta de l’Aigua (1092 m).







El següent cim és el Joan Gran (1073 m), i és baixant des d’aquí fins a Sant Roc on tinc una caiguda sense gaire importancia. Avituallament ràpid a Sant Roc i a continuar…
Però poc abans del km 25 tinc una caiguda que sí que em deixa bastant castigat. No anava prou concentrat, ensopego i pico el genoll contra una pedra. Després de maleïr la pedra i la mare que la va parir continuo endavant.




La cursa continua en la línia del principi: terreny molt pedregós, pujades dures, baixades tècniques… però a sobre ara quan hi ha un tram ràpid no puc córrer bé per culpa del genoll.

A destacar en aquesta segona part de la cursa l’aigua del Tord (1030 m), Coll de les Canals… i de nou la Punta de l’Aigua, ja que el tram final coincideix amb el que hem fet a primera hora del matí en sentit invers.







Finalment arribo un altre cop a Paüls en 8h45’30’’, en la posició 38 de només 111 que acabem, dada que demostra per sí sola la duresa de la prova.





Han estat 50 km amb 4.000 m+ per un terreny que ni molt menys és el meu. Se’m donen millor les ultres on es pugui córrer més però també m’agrada fer-ne dures i tècniques com aquesta per variar.

Molt bona organització, amb bona feina dels voluntaris en els avituallaments i altres tasques, llàstima d'algun tram mal senyalitzat (em vaig perdre fins a 3 vegades), tot i que es veien marques arrancades (per tant no culpo l'organització sinó algú amb una vida tan trista que no té res millor a fer que treure marques).

Ara a intentar recuperar el genoll per arribar en condicions a la Marató del Montseny.




Aprofito per felicitar el Quim Tresserras que va fer un temps espectacular de 7h47’, quin animal!