Challenge Bcn-Maresme

A la nit he descansat molt bé i arribo a Calella amb prou temps per fer els últims preparatius a boxes i ja vaig cap a la sortida amb l’Emilio, per córrer per segon any el Challenge, que torna a ser Campionat d’Espanya de Triatló de Llarga Distància sobre la distància ironman (3’8+180+42’2).

Ja s’ha iniciat la prova. 8 minuts més tard que els pros, ens toca als grups d’edat de 18 a 34. Sortida des de la platja i fins a la primera boia hi ha cops per tot arreu… no sé quina pressa tenen perquè després ens acabarem arrossegant tots en un moment o altre. No em trobo còmode en cap moment a l’aigua, em desoriento diverses vegades, més cops cada vegada que avanço nedadors més lents d’una sortida anterior o que em passen alguns de més ràpids d’una posterior... Surto de l’aigua en 1h14’55’’, fent el parcial 295. Va ser una natació llarga (els companys que portaven GPS asseguren que més de 4.000 m) i amb la majoria del recorregut a contracorrent. Tot i així, el meu rendiment a l’aigua ha estat de pena, he perdut més de 10 minuts respecte el temps que pretenia fer però deixo els càlculs per més endavant perquè això és molt llarg.

Al haver sortit marejat, em prenc la transició amb relativa calma (gairebé 4’) i pujo a la bici. Fem l’enllaç de 3 kms per dintre Calella on hi ha molts girs, asfalt en mal estat... fins arribar a la N-II des d’on comencen les voltes i aquí sí que es pot rodar ràpid. La bici serà una constant d’avançar molts triatletes i que m’avancin molts, però al haver fet diverses sortides és difícil controlar la posició real en cursa.

Arribo a Montgat la primera volta (km 39), mitja volta i un altre cop cap a Calella (km 75). Com he dit, em passen molts i passo jo a molts... però tinc la sensació que el segon cas es dóna amb força més freqüència. Afluixo un pèl en tots els avituallaments per bidons d’aigua o isotònic, o plàtan per quan em toqui menjar.

A l’inici de la segona volta, paro un moment a pixar perquè portava 5 minuts intentant fer-ho en marxa però em continua sent impossible. No perdo ni un minut, començo a pedalar molt més còmode i de seguida recupero les posicions que he perdut durant la meva parada. Menjar segons tenia previst però no tinc gens de gana i em costa.

Un altre cop a Montgat (km 111) i cap a Calella... ara ja comença a fer més vent, i comença a ploure, en algun moment amb bastanta força.  Començo ja la tercera volta i en aquest moment em passa l’Emilio com un coet. Aquesta vegada fem mitja volta a Sant Andreu de Llavaneres i quan arribo a Calella ja em toca tirar cap al poble, passant pels 3 kms urbans que amb el terra mullat eren bastant perillosos.

Arribo un altre cop a boxes i el compta em marca 181 km, que he fet en 5h08’19’’ (parcial 204). Aquesta vegada sí que vaig per feina a la transició i en un moment ja estic corrent. Arribo a la zona de meta i a partir d’aleshores començo les 4 voltes. Passo davant la meva família i la de l’Emilio, vaig bé de cames així que tiro... M'intento enganxar a la segona pro espanyola però ràpidament la deixo (ella faria la marató en 3h02').

Passo a l’Emilio i li dono ànims, encara va 3 minuts per davant meu. Després veig al Toni que també ha vingut amb la família a animar. Corro sense GPS però pels parcials que em surten veig que els kms no estan marcats al seu lloc així que deixo de mirar el rellotge i vaig a la meva, amb la sensació que estic apretant un pèl massa però em trobo bé. Al pas pel km 19 el Toni em diu que vaig a 4:30/km clavat, però quan el torno a veure a la següent volta ja no vaig igual, porto estona amb mal de panxa i ganes de vomitar, em fa fàstic el gel només de mirar-lo i no m’entra res a l’estómac. Em diu que ja ho tinc i que ja no guardi res, que apreti... però ara sí que noto que m’estic arrossegant. Últim pas per la línia de meta, després sobre el km 34, amb 9h09’ de carrera el Toni em diu que amb aguantar el tros que queda a 5’/km ja faré marca.

Però els meus pares porten tot el dia animant-me, després han vingut la Laia i l'Alejandro, la família de l'Emilio també ha estat animant tot el dia, el Toni ha vingut amb la família a donar suport i psicològicament m'ha salvat quan anava mig mort... I també molta gent m'havia enviat ànims dies enrere o el mateix dia seguint la cursa online. Per exemple, el Nestor i la Cristina han estat en tots els IM que he fet, i si avui no estan aquí és perquè tenen una cosa molt més important a fer (felicitats família) i també m'enrecordo de tots els amics i companys, especialment el Raul Montoro perquè des de que vaig començar a fer el burro que sempre m'ha donat suport, i el Jordi Martí per ser de les poques persones que m'anima a fer burrades encara més grans. Per tots ells no em puc conformar amb córrer a 5'/km, així que miro cap a una altra banda per evitar les ganes de vomitar mentre em prenc el gel i apreto a córrer tant com puc oblidant-me que vaig buit per dins per l'estona que fa que no menjo.

Creuo la meta havent fet la marató en 3h17’ (parcial 104). També he de dir que si la natació tenia metres de més, la marató en tenia de menys ja que els companys amb GPS diuen que van sortir 41 kms aproximadament.

El temps final va ser de 9h47’28’’, acabant en la posició 122 de més de 1.300 triatletes en la posició general i Campió d’Espanya de Llarga Distància 20-24. Estic molt content del resultat però també per veure encara força marge de millora, crec que en condicions ideals i bona forma l’any que ve puc estar a prop de les 9h30’.

També felicito l’Emilio que va fer un gran temps de 9h56’ en el seu debut en IM, fent un parcial espectacular en bici (96 de la general en aquest sector). La temporada que ve pinta molt bé pel Triatló Vallirana, sobretot en llarga distància amb l’arribada al club d’ell i del Jordi Matos, a qui envio molta força per córrer aquest dissabte el Campionat del Món d’Ironman a Hawaii.

No vull acabar sense fer referència al company que va morir durant la natació, molts ànims per la família i amics.