No obstant, no les tenia totes amb mi. L'organització va comunicar-nos que la neu impossibilitava córrer a cotes altes per risc d'allaus, pel que es canviava el recorregut. Uns dies més tard, publicaven el nou recorregut: mateixa distància i desnivell però sense pujar a 3.000 m. Però això no era un inconvenient, ja que tothom coincidia en dir que la cursa seria una mica més ràpida. El que sí que em preocupava era el meu peu. El diumenge anterior vaig participar a la Roca Negra i vaig acabar amb molt de dolor. La cosa millorava amb els dies però dimecres vaig decidir anar a fer-me una radiografia. El resultat va ser que tenia líquid sinovial entre la tíbia i el turmell. Era poca cosa però em van recomanar 10 dies de repòs, que òbviament vaig aplaçar.
Bé, arribant ja a dissabte al matí, em sona el despertador a les 4 per esmorzar, acabar de preparar les coses i ja anar cap al centre de Sant Joan de les Abadesses, on a les 6 es dóna puntualment la sortida. La muntanya arriba abans dels 2 kms, però cal apretar una mica al principi perquè sortim juntament amb els que fan la marató. De moment tot puja, passo l'avituallament de Can Camps, però com només hi ha líquid i encara no vull començar amb la cola, fitxo al control i passo de llarg per treure'm alguns corredors del davant. Continuo pujant fins arribar al Puig Estela (2.013 m), i ara sí que ve baixada, camp a través i amb l'herba tant humida que provoca moltes caigudes, també dues meves. Arribo a Pardines on ara sí que paro una mica, ja que a més de fitxar, també menjo una mica de fruita.
El pròxim control no està gaire lluny però és tot pujada, el fet de caminar em dóna un respir del mal al peu que ja fa estona que em fa la guitza. Torno a fitxar a Pista Pardines-Tregà, on bec una mica a l'avituallament i continuo pujant fins a Coll de Tres Pics (2.400 m), on hi ha un avituallament complet amb pasta però només bec una mica i menjo fruita sense perdre gaire temps.
Aleshores ve baixada, petita aturada per fitxar a Coma de Vaca i continuar baixant fins a Central Daió, on paro a beure una mica de cola abans de començar la pujada cap a Núria. Se'm fa una mica llarga però amena perquè avanço molta gent, tot i que la majoria són de la marató.
Arribo a Núria amb unes 7h45' de carrera i aquí sí que faig la primera aturada llarga de la cursa, ja que paro a beure bé i menjo una mica d'amanida de pasta mentres parlo amb la meva mare i la meva germana. És hora de continuar i l'Alejandro m'acompanya un tros de pujada, i quan es despedeix continuo amb el camí solitari, tot i que tinc tres o quatre corredors a la vista. Fitxo a Fontalba i continuo fins a Corral Blanc, on paro a beure una mica i menjar fruita, però perdo el mínim de temps i surto abans que els corredors que hi havia quan hi he arribat. Ara ve una baixada frenètica per dins del bosc, sóc dolent a les baixades però la faig prou bé.
Sobre el km 62 i passades les 10h de carrera, arribo al control de Planoles, on l'organització ens porta la bossa i també tinc la familia per animar-me. Em canvio els mitjons i la samarreta i em poso vaselina, però també he de treure un compeed, agulla i fil per curar-me una llaga a la planta del peu (abans ja havia hagut de parar a curar-me'n una al taló). També menjo fruita a l'avituallament i em prenc un altre dolovoltarén per intentar ignorar el mal que em fa el peu. Per tot el que he fet tampoc he perdut gaire temps, ja que surto de l'avituallament abans que la majoria dels que hi eren quan he arribat.
Ara toca pujar La Covil, muntanya que ja coneixo d'haver fet la marató de Campdevànol al febrer, tot i que ara pugem per una altra banda. Ràpidament me n'adono que a Planoles he comès l'error de no omplir el camelback i la pujada se'm comença a fer molt llarga quan em quedo sense aigua. Vaig fent i corono La Covil (2.040 m), on fitxo al control i ja veig que tinc el següent avituallament a prop. Baixo tan ràpid com em deixen les cames i arribo a Coll Pan. Aquí sí que perdo una mica més de temps, ja que a part de menjar fruita necessito omplir el camelback d'aigua i el bidó de sals.
Ara ve bastanta baixada, i quan arribo a un lloc més o menys pla agafo al Jacinto, un corredor amb el que compartiré bastants kms. Arribem a Campelles, on fixo i menjo pa amb tomàquet i una mica de formatge, i toca continuar fins a Ribes de Freser, on m'està esperant la família. Pel camí agafem fins a tres corredors i em poso a tirar al capdavant d'ells, però el Jacinto se me'n va en una baixada.
Continuo més o menys igual amb els altres tres. Arribo al pavelló de Ribes de Freser, on rebo els ànims de la família, que ja m'esperarà a l'arribada. També aprofito per beure, prendre un altre dolovontarén i menjar fruita. Queden menys de 25 kms. Sembla poc però sé que hi ha el Taga pel mig. Mentre començo la pujada ja em preparo el frontal perquè no trigaré gaire en necessitar-lo.
Vaig pujant i engego el frontal quan ja pràcticament començo el camp a través per pujar el Taga en línia recta. Si alguna positiva té pujar de nit és que no saps ben bé quan queda... però de tant en tant veig algun frontal molt amunt que em recorda que encara queda. La pujada se'm fa bastant llarga però arribo a dalt del Taga (2.040 m), per fitxar i començar la baixada fins al pròxim avituallament. Ara sí que el peu em fa un mal insoportable però a aquestes altures ja és el què hi ha. Arribo a l'avituallament de Coll de Jou, on menjo una mica de fruita i un sandwich.
Continuo amb una mica de pujada, per fixar al cap de poc a Sant Amand i enfilar una baixada tècnica i pronunciada on tinc la sensació que em trencaré el peu en qualsevol moment i que els quàdriceps m'explotaran, però finalment arribo al Jofré, on fixo i bec una mica de cola abans de fer els últims 6 kms, que se'm fan eterns. Quan ja veig el poble de lluny, m'avancen dos corredors però no els puc seguir.
Finalment, gairebé a les 3.30h de la matinada, trec el cap per Sant Joan de les Abadesses per creuar la meta en 21h22' i havent fet 106 kms i 8.300 m positius.
L'únic objectiu era acabar, però la classificació final em deixa molt content, acabant en la posició 29 de 250 corredors, dels quals van abandonar fins a 90, fet que demostra la duresa de la prova. També vaig acabar 2on júnior, tot i que no n'hi havia més, així que vaig ser el primer perdedor (però igual de content). D'altra banda, l'organització va ser de les millors que he vist en totes les proves, ja que sempre és difícil canviar el recorregut però ho van fer per la nostra seguretat, i a més aconseguint mantenir la distància i el desnivell. Els voluntaris i tots els avituallaments també estaven molt bé.
I treient conclusions més generals en el meu debut en una cursa tant llarga, crec vaig encertar en l'alimentació i que vaig córrer al ritme adequat en tot moment, excepte al tram final on el peu pràcticament no em deixava córrer. A la foto es veu com vaig acabar, cosa que ja entrava dins del previst sabent l'opinió mèdica. Crec que aquestes curses són duríssimes i òbviament hi ha moments on es passa molt malament, però la satisfacció de creuar la meta ho compensa.
Muy buena! felicitaciones por ser finisher! Es dura esta, pero el recorrido es brutal.
ResponderEliminarEste año me tocará a mi.