Marathon Trail Barcelona

Ahir tenia per endavant una nova marató de muntanya, cosa que aquest any s'ha convertit en bastant habitual donada la preparació per l'Ultra Trail de l'Emmona, ja que és l'excusa perfecta de fer una tirada llarga en companyua d'altres bojos. Aquesta vegada, m'havia apuntat a la Marathon Trail, en una de les diferents distàncies dins de la UTBCN.

La cosa ja començava malament quan, el dia abans a les 21h, anuncien (únicament via facebook, sort que ens va avisar l'Albert) que es canvia el lloc de recollida de dorsals i xip per culpa de la pluja anunciada. En primer lloc, no té cap sentit que esperin la nit del dia abans per canviar el lloc de recollida del xip i dorsal quan portaven dies anunciant pluja pel dissabte. En segon lloc, tampoc té sentit que anem un altre dia a buscar el dorsal a Barcelona i que haguem d'anar igualment a buscar el xip el dia de la sortida (és a dir, que agafar el dorsal no servia per res).




El meu pare ens va acompanyar al Dani i a mi i, tot i arribar a Sitges gairebé 1h30' abans de la sortida, la llarga cua per recollir el xip no ens va deixar gaire temps de marge.
Enmig del caos, es dóna la sortida a uns 2.000 corredors entre les 4 distàncies, tot i que n'hi ha alguns que encara estan fent cua per recollir el seu dorsal. Això és pitjor que un 5.000 m d'asfalt, si vols anar ràpid has d'avançar per l'acera o per on puguis.
Abans d'entrar a la muntanya em trobo el Jordi i l'animo, que ell fa la Ultra i té mes kms per endavant, tot i que entrenant pel Montblanc ja li anirà bé.





Un cop deixem de trepitjar l'asfalt, de seguida arriba, sobre el km 3, una pujada estreta on només hi cap una persona, és impossible avançar. Moltes vegades m'havia trobat en una situació similar en la que estava obligat a pujar a un ritme més lent degut als que tenia davant. Pero en aquesta ocasió estava parat, i bastanta estona, simplement esperant el meu torn per pujar.

Després d'haver pujat a ritme de passeig, es pot córrer una estona però... un altre tap i una altra vegada totalment parat. Això és pitjor que la cua de la variant de Vallirana. Per sort, quan arribo al km 10 (on hi ha el primer avituallament, a Can Planes), veig que la cursa de 21 km ja es bifurca, així que el nombre de corredors es redueix bastant. Ara es pot córrer molt millor. Vaig augmentant el ritme i avançant corredors fins que, en un camí molt pedregós, m'avancen tres o quatre. Al cap de res me'ls trobo parats, no saben per on tirar. Jo tampoc veig cap marca per enlloc. Després de perdre uns minuts mirant, un veu una marca que no estava gaire lluny però sí una mica amagada. Un cop identificat el camí correcte, torno a córrer i a avançar gent, fins arribar al km 17, situat al Pla d'en Querol, molt a prop del Rat penat (és molt més dur pujar-lo en bici!). Petita aturada a beure coca-cola i a seguir corrent sota la pluja.

Continuo avançant corredors i altres m'avancen a mi, fins a arribar al tercer avituallament, situat al km 30 a Palau Novella. Després d'això, ve una pista ampla on hi ha molta visió de carrera per endavant. Veig 3 o 4 corredors a bastanta distància, però per la seva forma de córrer es veu que van tocats. Apreto però sense obsessionar-me perquè veig que els passaré igualment. I així és que van caient com mosques. Sobre el km 36 hi ha l'últim avituallament a Maset de Dalt, on faig una parada molt ràpida i continuo per apretar en l'últim tram que queda. Passo un parell de corredors i vaig darrere d'un altre corredor al que trepitjo els talons, però la baixada és bastant tècnica i penso que ja l'avançaré quan arribi la pista que veig a sota nostre. Però un cop a la pista, escoltem un crit i els dos ens aturem. No sabem si algun company s'ha fet mal o què passa. Mirem al voltant i... merda, no hi ha marques. Tornem cap enrere fins que veiem el que havia fet el crit cap on tira. Aquí hem perdut bastant de temps, perquè estavem baixant corrent per la pista a tota òstia i després hem hagut de recuperar en forma de pujada. Faig un últim esforç per avançar el corredor que m'ha passat quan estava perdut, li dono les gràcies i vaig a veure si en puc atrapar algú més abans d'arribar. En passo uns quants però són tots del recorregut curt.


Finalment, arribo a Sitges una altra vegada després de 4h38'35'' sota la pluja, creuant la meta en la posició 37. No puc extreure cap conclusió a nivell competitiu ja que, de no haver estat per les llargues esperes en els taps i per les dues vegades que em vaig perdre, podria haver fet una marca molt millor. Com a mínim m'ha servit per fer una bona tirada llarga d'uns 42 km i gairebe 1.500 m positius.

També aprofito per felicitar el Dani, que per fi és maratonià; el Raul Llamazares que va fer la Long Trail i el Jordi Delgado que va fer la Ultra.

Ara deixaré la muntanya una mica apartada (no del tot), fins que passi l'Ironcat, pel que queden menys de dos setmanes, així que últim esforç entrenant i a començar a descansar.