Marathon Trail Barcelona

Ahir tenia per endavant una nova marató de muntanya, cosa que aquest any s'ha convertit en bastant habitual donada la preparació per l'Ultra Trail de l'Emmona, ja que és l'excusa perfecta de fer una tirada llarga en companyua d'altres bojos. Aquesta vegada, m'havia apuntat a la Marathon Trail, en una de les diferents distàncies dins de la UTBCN.

La cosa ja començava malament quan, el dia abans a les 21h, anuncien (únicament via facebook, sort que ens va avisar l'Albert) que es canvia el lloc de recollida de dorsals i xip per culpa de la pluja anunciada. En primer lloc, no té cap sentit que esperin la nit del dia abans per canviar el lloc de recollida del xip i dorsal quan portaven dies anunciant pluja pel dissabte. En segon lloc, tampoc té sentit que anem un altre dia a buscar el dorsal a Barcelona i que haguem d'anar igualment a buscar el xip el dia de la sortida (és a dir, que agafar el dorsal no servia per res).




El meu pare ens va acompanyar al Dani i a mi i, tot i arribar a Sitges gairebé 1h30' abans de la sortida, la llarga cua per recollir el xip no ens va deixar gaire temps de marge.
Enmig del caos, es dóna la sortida a uns 2.000 corredors entre les 4 distàncies, tot i que n'hi ha alguns que encara estan fent cua per recollir el seu dorsal. Això és pitjor que un 5.000 m d'asfalt, si vols anar ràpid has d'avançar per l'acera o per on puguis.
Abans d'entrar a la muntanya em trobo el Jordi i l'animo, que ell fa la Ultra i té mes kms per endavant, tot i que entrenant pel Montblanc ja li anirà bé.





Un cop deixem de trepitjar l'asfalt, de seguida arriba, sobre el km 3, una pujada estreta on només hi cap una persona, és impossible avançar. Moltes vegades m'havia trobat en una situació similar en la que estava obligat a pujar a un ritme més lent degut als que tenia davant. Pero en aquesta ocasió estava parat, i bastanta estona, simplement esperant el meu torn per pujar.

Després d'haver pujat a ritme de passeig, es pot córrer una estona però... un altre tap i una altra vegada totalment parat. Això és pitjor que la cua de la variant de Vallirana. Per sort, quan arribo al km 10 (on hi ha el primer avituallament, a Can Planes), veig que la cursa de 21 km ja es bifurca, així que el nombre de corredors es redueix bastant. Ara es pot córrer molt millor. Vaig augmentant el ritme i avançant corredors fins que, en un camí molt pedregós, m'avancen tres o quatre. Al cap de res me'ls trobo parats, no saben per on tirar. Jo tampoc veig cap marca per enlloc. Després de perdre uns minuts mirant, un veu una marca que no estava gaire lluny però sí una mica amagada. Un cop identificat el camí correcte, torno a córrer i a avançar gent, fins arribar al km 17, situat al Pla d'en Querol, molt a prop del Rat penat (és molt més dur pujar-lo en bici!). Petita aturada a beure coca-cola i a seguir corrent sota la pluja.

Continuo avançant corredors i altres m'avancen a mi, fins a arribar al tercer avituallament, situat al km 30 a Palau Novella. Després d'això, ve una pista ampla on hi ha molta visió de carrera per endavant. Veig 3 o 4 corredors a bastanta distància, però per la seva forma de córrer es veu que van tocats. Apreto però sense obsessionar-me perquè veig que els passaré igualment. I així és que van caient com mosques. Sobre el km 36 hi ha l'últim avituallament a Maset de Dalt, on faig una parada molt ràpida i continuo per apretar en l'últim tram que queda. Passo un parell de corredors i vaig darrere d'un altre corredor al que trepitjo els talons, però la baixada és bastant tècnica i penso que ja l'avançaré quan arribi la pista que veig a sota nostre. Però un cop a la pista, escoltem un crit i els dos ens aturem. No sabem si algun company s'ha fet mal o què passa. Mirem al voltant i... merda, no hi ha marques. Tornem cap enrere fins que veiem el que havia fet el crit cap on tira. Aquí hem perdut bastant de temps, perquè estavem baixant corrent per la pista a tota òstia i després hem hagut de recuperar en forma de pujada. Faig un últim esforç per avançar el corredor que m'ha passat quan estava perdut, li dono les gràcies i vaig a veure si en puc atrapar algú més abans d'arribar. En passo uns quants però són tots del recorregut curt.


Finalment, arribo a Sitges una altra vegada després de 4h38'35'' sota la pluja, creuant la meta en la posició 37. No puc extreure cap conclusió a nivell competitiu ja que, de no haver estat per les llargues esperes en els taps i per les dues vegades que em vaig perdre, podria haver fet una marca molt millor. Com a mínim m'ha servit per fer una bona tirada llarga d'uns 42 km i gairebe 1.500 m positius.

També aprofito per felicitar el Dani, que per fi és maratonià; el Raul Llamazares que va fer la Long Trail i el Jordi Delgado que va fer la Ultra.

Ara deixaré la muntanya una mica apartada (no del tot), fins que passi l'Ironcat, pel que queden menys de dos setmanes, així que últim esforç entrenant i a començar a descansar.

Tri Doble Olímpic Terres de l'Ebre

Per segon any consecutiu, estava a la platja de Sant Carles de la Ràpita, esperant la sortida per començar el triatló. Tres diferències respecte l'edició anterior. En primer lloc i la més important, erem molts més els que representavem el club. En segon lloc, aquesta vegada hi havia un únic box, pel que el circuit de bici canviaria lleugerament i la cursa a peu no es faria a Tortosa. En tercer lloc, van dir que l'aigua estava a 14'2ºC, pel van retallar el segment de 3.000 m a 1.500 m. Tot i ser un dels molts beneficiats per la retallada, hagués preferit nedar el segment al complet. També dubto de la temperatura, ja que no vaig notar l'aigua freda (com sí que la vaig notar l'any passat, quan no es va retallar).

Un cop donada la sortida, correm fins que la profunditat és suficient com per nedar. La primera boia està molt a prop i l'hem de deixar a l'esquerra. Quan estic a pocs metres, se'm creua un munt de gent que retalla per l'interior, cosa que em fa parar i perdo uns segons per seguir amb el camí que tocava. Passada la boia, ja nedem en línia recta i em trobo molt bé, nedo còmode i el tram de 1.500 m se'm passa molt ràpid, sortint de l'aigua en 26:03, fent el 127è en el parcial.

 

Faig la transició bastant ràpid, per treure'm el neoprè, posar-me casc, ulleres dorsal i agafar la bici... abans dels 30' de cursa ja he saltat sobre la bici. Normalment sempre faig unes remuntades exagerades en el tram de bici després d'una mala natació, però aquesta vegada no va ser així. Em van passar bastants triatletes, molts d'ells en grup i pocs sancionats... però bé, jo acabo més satisfet anant sol que no fent trampes, total tampoc m'hi guanyo la vida amb això. Passat el km 50 (ja haviem passat el punt més alt), m'avancen el Manu i el Cristian, intento aguantar el seu ritme agafant-los com a referència però no trigo gaire en desistir, i cap al km 80 m'agafa el Toni Montero. Arribo una altra vegada al box per fer la transició i el compta kms em marca 92 kms i una mitja d'uns 34'5 km/h, però el temps de la bici hi van sumades les transicions, pel que el parcial és de 2:43:32 (el 88 è).

A la bici no m'he trobat gens bé però tampoc m'ha deixat gaire tocat, així que començo a córrer decidit a apretar per remuntar posicions. És un circuit de 4 voltes d'anada i tornada, pel que puc anar agafant referències. Ara sí que em trobo bé, corro a un ritme molt més ràpid del que estic acostumat i amb pulsacions bastant altes, però crec que el podré aguantar fins al final. No només el puc aguantar sinó que amb el pas dels kms vaig augmentant el ritme i finalment puc tornar a passar el Manu i el Cristian que també estaven corrent bastant ràpid. Últim esforç i acabo els 20 km en 1:22:47 (el 30è en el parcial), per fer un temps total de 4:32:22, quedant en la posició 57.

Com sempre, bon paper de tots els membres del Club Triatló Vallirana: el Toni Montero que va fer un bon paper tot i la lesió, l'Àlex Castaño que va demostrar que el cap arriba on a vegades no ho fa el cos, el José Luís que també va demostrar que afrontarà l'Ironcat amb garanties, el Manu i el Cristian que em van fer patir com mai corrent per compensar que em van deixar en ridícul a la bici... Però en especial vull felicitar el Dani i el Roger que debutaven en la distància, i el Toni Pallarès i el Jordi Matos, que van entrar en el top 10 (6è i 7è). 

A nivell personal, també vaig acabar content per quedar 2on sub23 i contribuir, desde molt més enrere, al gran paper del Toni i el Jordi per deixar el Club Triatló Vallirana en 3ª posició.

El triatló d'ahir em permet extreure conclusions de cara a l'Ironcat. En primer lloc, a l'aigua continuo sent un paquet i tampoc l'entreno com hauria de fer-ho, però la constància fa que poc a poc vagi millorant i trobant-me millor, crec que a l'Ampolla puc baixar una mica del temps que vaig fer l'any passat (1h12'56''). En segon lloc, a la bici no m'hi vaig trobar massa bé, però la mitja no va ser gens dolenta (34'5 al compta kms), porto molts kms i la majoria de dies em trobo molt bé entrenant, a més el circuit de l'Ironcat no té res a veure amb el d'ahir i allà sí que hi aniré havent descansat com cal. Aquí sí que és difícil fer pronòstics perquè depèn del vent, però espero baixar bastant respecte l'any passat (5h51' incloses les transicions). En tercer lloc hi ha la marató, on espero fer el gran salt. A l'hora d'entrenar, normalment fa molta mandra arribar a casa d'entrenar amb bici i tornar a sortir per córrer, però el cap pot amb la mandra i el resultat és que cada vegada els kms de bici em passen menys factura i puc córrer més i més ràpid després.

Aquest dissabte tocarà nova marató de muntanya, a Sitges, en un dels diferents recorreguts dins de la UTBCN. Tot i que la setmana següent hi ha moltes proves que em criden l'atenció, probablement el de Sitges sigui l'últim dorsal abans de l'Ironcat, per començar a descansar i assimilar el gran volum d'aquests mesos.

Ultra La Portals

Ahir a les 7.30 estava a Collbató sota l'arc de sortida de la Ultra La Portals. Veient que tenia 70 kms per endavant, tenia pensat sortir més conservador que de costum. Es dóna la sortida i, corrent bastant còmode, em situo en un segon grup per darrere d'uns 4 o 5 escapats.

Després de veure els meus pares, arribem a un avituallament extra, al km 8, on només hi ha aigua i poc més, així que no paro. El segon avituallament està a Can Ribera, molt a prop, al km 12. Aquí sí que paro a veure una mica de Coca-cola. Porto un ritme còmode en quant a cames i pulsacions, però només portem 1h i ja 12 kms... Sí que anem bastant ràpid, però gairebé tot era pista i amb poc desnivell. Ja van arribant els corriols i el desnivell, i la segona hora cauen 10 kms, per arribar després a l'avituallament del km 24, a Castellolí, on de nou hi són els meus pares. Encara no tinc gana, així que una mica més de Coca-cola i a seguir.


Ara ja comença a arribar desnivell amb cara i ulls, i el ritme es va fent més lent i ja comencem a caminar en algun tram, fins arribar al km 34, on hi ha l'avituallament de Can Massana. Aquí sí que menjo mig plàtan i mitja taronja. Ara tenim una dificultat afegida, i és que ens hem enganxat amb els del recorregut curt, que sortien una hora més tard però feien 20 kms menys. Hi ha corriols on, la majoria de corredors i caminadors deixen pas, però n'hi ha d'altres que ens obstrueixen i no ens deixen avançar tant ràpid com voldriem.



Abans del km 40 ja arribem al punt més alt de la cursa, i ve baixada. Passo el km 42 en 4h08' (hauria fet marca personal en marató de muntanya, tot i que portavem poc més de 1.300 metres positius) i arribem a l'avituallament de Marganell al km 43, on torno a repetir el mig plàtan i mitja taronja i rebo una vegada més els ànims dels meus pares que em diuen que un corredor que m'acompanya i jo anem en 6ª i 7ª posició.

L'altre corredor no triga en quedar-se enrere, i passo un altre corredor de la Ultra, els kms ja pesen a les cames però vaig prou bé. Sobre el km 51 passo al José Luís, que feia el recorregut curt, l'animo i segueixo amb el que hem toca per arribar al km 52, on hi ha l'avituallament de La Calsina. Aquí només bec una mica de Coca-cola... però me la trobo calenta, quin fàstic!




El següent avituallament està molt a prop, i passo molts corredors del recorregut curt que m'animen a apretar perquè em veuen més sencer que el que tinc davant. A l'Estació del Cremallera els meus pares em diuen que em treu uns 20 segons, i l'avanço just abans d'arribar al km 57, on hi ha un altre avituallament en el que només bec Coca-cola.

Ara ve un tram molt pla i ràpid pel costat del riu i aprofito per prendre'm un gel al km 61 que m'ajudi a fer l'últim esforç, fins que arribo a l'últim avituallament a Ca N'Estruc, al km 65. Allà em diuen que el primer només em treu 20 minuts, però no em saben dir quina és la diferència amb el tercer. Penso que això ja està, i començo la pujada caminant mentre bec un got de Coca-cola, però me l'acabo i continuo caminant. Fa 20 kms hauria pujat corrent, però a aquestes altures puja massa, així que caminant fins al km 67 (més tard, els de davant em van dir que havien fet el mateix), on ja torno a córrer i arribo de nou a Collbató 7h15' després, acabant en 4ª posició i havent fet 70 kms i 2.300 m positius.

Aquesta ha estat la meva primera cursa més enllà de la marató, i l'experiència ha estat molt positiva. Òbviament, vaig acabar molt cansat, però avui, després de dormir gairebé 10h i nedar una mica, el cos ja sembla preparat per tornar a entrenar fort i fer més animalades. De moment, la setmana que ve arriba l'inici de la temporada de triatló amb el Doble Olímpic Terres de l'Ebre, que sense cap mena de dubte serà un bon test per veure el meu estat de forma de cara a l'Ironcat.

Marató Romànic Extrem

Diumenge vaig anar a la Vall de Bianya per córrer la primera edició de la Marató Romànic Extrem. L'objectiu no era un altre que gaudir d'una nova marató de muntanya com a entrenament per l'Ultra Trail de l'Emmona, que arribarà en dos mesos.

La sortida es dóna puntual a les 8 i, després del tram inicial molt ràpid sobre l'asfalt, de seguida entrem a la muntanya, on no triga gaire en arribar la primera pujada forta que obliga tothom a caminar (almenys tots els que veig). Al principi vaig passar una mica de fred i, veient que alguns corredors anaven molt abrigats, pensava que que l'havia cagat... Però al cap de dues hores ja feia massa calor, així que no em vaig equivocar.



Seguint amb la tònica habitual, surto conservador, en les baixades perdo posicions i en les pujades les recupero... Aquesta vegada hi ha la dificultat afegida del fang, que fa que el terra rellisqui bastant i fagi més complicades tant les pujades com les baixades. La marató va seguir més o menys aquesta línia durant la major part del recorregut. Tot i això, passat el km 30 (quan ja estava superat pràcticament tot el desnivell) vaig apretar i vaig anar passant corredors i corredors.




Finalment vaig tornar al lloc de sortida creuant la meta després de 4h41'17'' i amb 2.000 m positius al sac (tot i que el rellotge em va marcar una mica menys dels 42 km típics d'una marató), acabant en la posició 22.

Per tractar-se d'una marató de muntanya, crec que era bastant corredora ja que el desnivell no era excessiu, i que la major dificultat va ser el fang que dificultava alguns trams. En resum, la meva opinió sobre la cursa, el recorregut i l'organització és molt positiva, així que espero que hi hagi segona edició.

I amb aquesta, ja he fet 10 maratons, 5 de muntanya i 5 asfalt, sense comptar les dels Ironman que es mengen a part. El 27 d'abril tocarà desfer l'empat a favor de la muntanya a la Marathon Trail Barcelona. Abans però, aquest dissabte toca donar un pas més enllà i anar als voltants de Montserrat per córrer la Ultra la Portals, de 70 km i 2.400 m +