lunes, 25 de marzo de 2013

Botifarunner

La cursa d'ahir havia d'haver-se corregut fa un mes, el 24 de febrer, però es va haver d'aplaçar per culpa de la nevada que hi va haver i que va deixar el recorregut impracticable. Doncs bé, un mes després, em presento a la Llacuna per tornar-me a penjar un dorsal quan només fa 1 setmana que vaig córrer la Marató de Barcelona. La situació és similar a la de fa dos mesos, quan vaig córrer la Marató de la Costa Daurada i, a la setmana següent, la Mitja Marató de Muntanya de l'Eramprunyà.

Igual que l'altra vegada, arribava havent corregut molt poc, uns 13 kms dividits en dos rodatges de 30'. Però el moment de la temporada és un altre, s'acosten els grans objectius, fa millor temps... Així que descans de córrer durant la setmana però molta bici (a l'aigua no vaig fer ni 10.000 m), sumant 606 kms en 4 sessions, 3 d'elles rodant amb la cabra a mitges bastant bones.


Bé, després de la prèvia, tornem a la cursa d'ahir. Tenint en compte els kms acumulats durant la setmana, li dic al meu pare que em prendré la cursa amb calma. Es dóna la sortida i així ho faig, en el tram inicial d'asfalt em van passant molts corredors i, un cop entrem al bosc, a la primera pujada em mantinc, i a la primera baixada em passen dos o tres corredors. Continuo amb la idea de prendre-m'ho amb calma, però no noto les cames excessivament carregades i, quan arriba la primera pujada amb cara i ulls, començo a passar corredors fins que perdo el compte. És aleshores quan canvio de xip... a les baixades sempre perdo alguna posició, però a les pujades recupero aquestes que he perdut i algunes més.



El recorregut ofereix bones vistes i els kms van passant, la cursa és dura però no es fa gens pesada. Així que quan me n'adono ja estic un altre cop trepitjant l'asfalt de la Llacuna. Veig 3 o 4 corredors al davant, estan massa lluny, però tot i així faig l'últim esforç per esprintar... no els agafo però hi arribo molt a prop.

 

En resum, acabo la cursa amb molt bones sensacions (sobretot tenint en compte la setmana que portava), anant de menys a més tant en ritme com en la posició entre els corredors. Després de 22 km i 1.050 m de desnivell positiu, el temps final és de  2h10'19'', que em deixa en la posició 21.

lunes, 18 de marzo de 2013

Marató de Barcelona


Ahir em tornava a penjar el dorsal per córrer la Marató de Barcelona per tercer any consecutiu. Aquesta vegada hi arribava, igual que fa dos mesos a Tarragona, sense haver entrenat la velocitat, però  molt més fort psicològicament i amb més resistència a les cames, gràcies a les maratons de muntanya que he fet de cara a la Ultra de l'Emmona i a les llargues sortides en bici per l'Ironcat.
Arribo a Barcelona amb el Toni i després de tota la prèvia, anem escalfant cap a la sortida i ens posem en el calaix corresponent, el primer si no comptem els atletes d'èlit. Però és aleshores quan penso... què faig aquí davant amb el Toni? Si jo vull anar amb la llebre de les 3h i aquí només veig les de 2h45'... Em diu que surti a un ritme tranquil fins que m'agafin.

Un cop donada la sortida, vaig a un ritme tranquil, però passo el primer km en 4'17'' (les llebres de 3h teòricament van a 4:15min/km), així que el segon me'l prenc amb més calma, però el passo en 4'18''. Em giro i ni rastre de les llebres, així que decideixo tirar pel meu compte. Aleshores em trobo el Josef Ajram en un grupet que diuen que van a baixar de les 3h. M'enganxo a ell perquè penso que difícilment algú portarà un ritme més constant. Quan me n'adono, ja hem passat pel Camp Nou (abans d'això vaig veure el Marc animant-me al carrer) i s'han afegit més corredors al grup, entre ells el Ricardo Abad, que està immers en el repte de completar 52 ironman en un any. Quan arribem al Princesa Sofia, veig una pancarta que posa PMA (punt més alt del circuit, ni que això fos una cursa de muntanya).

Amb el pas dels kms veig que el GPS em marca uns metres de més, cosa que altres corredors ja m'havien comentat anteriorment, però no m'importa gaire perquè estic corrent molt còmode, inclús em surt algun km de baixada per sota de 4 min/km. Tot i la pluja, als carrers hi ha molta gent animant, i al grup continuen unint-se corredors (entre ells el Sergio, amb qui vaig coincidir a les dues edicions de la  Marató de la Costa Daurada) i d'altres en surten, ja sigui per no poder seguir el ritme o perquè apreten més.
Després d'haver passat per edificis emblemàtics com la Pedrera i la Sagrada Família, enfilem la Meridiana, per fer un tram d'uns 3km d'anada i uns altres 3 de tornada on pots veure els altres corredors. Veig els keniates de davant i més tard em creuo amb el Toni i ens animem mútuament. Quan jo ja estic de tornada, em fixo en les llebres de 3h amb les que anava el Toni Montero, però hi ha massa gent i a ell no el veig.
Segueixo amb la meva història, i passo la mitja marató en 1h27'56''. Tot i que això és molt llarg, vaig molt fresc i ja hem passat la meitat. Dic que això és molt llarg, perquè en totes les maratons que he fet sempre et trobes el típic que abans del km 25 et diu "vinga que això ja està".

Van passant els km i de nou estem corrent per la Diagonal en un tram d'anada i tornada cap a les Glòries, on torno a veure el Toni en sentit contrari i veig els meus pares tant d'anada com de tornada.
Ja he passat el km 30 i ara no és que ja quedi poc, ara és quan comença la marató de veritat, i així ho recorden algunes pancartes. Em fa una mica de mal el tormell però em trobo amb forces, i començo a apretar lleugerament, avançant molts corredors. Ja hem passat el Fòrum i anem pel Port Olímpic. Abans d'arribar al km 35, sí que començo a apretar més, corrent entre 4 i 4:05 min/km, però m'agafa molt mal de panxa i ganes de vomitar. No he de parar, però el ritme va caient... Tot i això, no paro d'avançar corredors.

Ja hem passat l'Arc de Triomf, Plaça Catalunya i Colon, ara anem pel Paral·lel i ja passem el km 40, el 41... faig un últim esforç però el mal de panxa no em deixa córrer més ràpid. Veig el Toni (ja amb la seva medalla penjada, amb un gran temps de 2h38) i arribo al km 42... últims 195 m i ja hi sóm, creuo la meta en 2h57'33''. D'aquesta forma, acabo en la posició 457 de la general i 8è Sub23.




Veient els parcials, vaig córrer a un ritme bastant regular, amb mitja de 4:13 min/km. A diferència de Tarragona, aquesta vegada em va sortir la segona mitja més lenta. Tot i caure el ritme, no vaig parar de guanyar posicions des del principi fins el final. D'alguna manera, em trec l'espina del mal temps en les dues edicions anteriors. No obstant, de no ser pel mal de panxa, podria haver fet marca amb 2h56', i no sé si fins i tot 2h55'... Ho tornaré a provar en una altra edició, però de moment torno a la muntanya per seguir entrenant per la Ultra.
A mi la pluja en si no em va molestar gaire, tot i que em va mullar el dorsal i, després d'haver-se trencat dos o tres cops, me'l vaig arrancar, però el vaig guardar per no tenir problemes en els avituallaments i en l'arribada. Ja per acabar, una vegada vaig patir i sobre l'asfalt es corre a un ritme al qual no estic acostumat, massa ràpid per mi. Tot i això, encara veig bastant marge de millora i m'agrada molt córrer maratons... però m'encanta córrer a partir del km 30, suposo que dec ser massoca.
Vull felicitar el Toni que continua fent grans temps, i animar el Toni Montero que es recuperi per l'Ironcat!

lunes, 11 de marzo de 2013

Mitja Marató Ascens a Sant Sadurní

Ahir de nou un altre dorsal per muntanya, aquesta vegada tocava córrer a Sant Feliu de Codines. A diferència de les últimes dues curses, aquesta vegada hi havia per endavant mitja marató enlloc de marató sencera, no hi trobaria neu i, el més important, anava acompanyat de l'Albert i el Dani.



La sortida es dóna de forma puntual i el primer tram és molt ràpid, la gent surt com si es tractés d'un 5.000 m d'asfalt. Tot i que els corriols de pujada no triguen en arribar, ho fan després d'una llarga baixada on perdo posicions, pel que em veig obligat a anar a un ritme molt i molt lent en els trams on avançar corredors és impossible.



Com tota bona cursa de muntanya, el recorregut ens va oferir un gran paisatge i alguns trams bastant durs.
Finalment, vaig creuar la línia d'arribada en 2h08'46'', per completar el dur recorregut (segons el meu rellotge, de 20 km i 1.000 m positius) en 46ª posició de la classificació general i 3er Sub23.


Bon paper també del Dani i l'Albert, que continuen millorant dia a dia i espero que m'acompanyin més sovint.

Aquesta setmana me la prendré amb molta calma, ja que diumenge tinc la Marató de Barcelona. El fet d'haver baixat de les 3h fa dos mesos a Tarragona em treu la pressió d'haver d'anar a fer marca, així que amb millorar el meu paper de les dues edicions anteriors i córrer a un ritme més ràpid del previst per l'Ironcat ja estaré content. La idea, com sempre, sortir amb la llebre de les 3h i a veure com respòn el cos... aquesta vegada ho faré acompanyat del Toni Montero, així que espero que als dos ens surti una bona cursa i que a l'arribada el Toni Pallarès ens comuniqui una de les seves marques espectaculars.

domingo, 3 de marzo de 2013

Marató salvatge de les Guilleries

Avui de nou dorsal de marató de muntanya, en aquest cas a Sant Hilari Sacalm. La sortida estava programada per les 8h però s'ha retrassat 30'. Primer sortien els de la mitja marató i al cap d'un minut els que feiem la marató... no veig el sentit d'aquest minut, ja que el recorregut era exactament el mateix fins passat el km 10, i això feia que costés molt fer tants avançaments al principi.

Més tard sortien els de la btt, que feien el nostre recorregut però amb algunes modificacions perquè hem passat per llocs on ells ho tenien impossible fins i tot anant a peu. I hem coincidit en molts trams estrets on corredors i ciclistes ens avançavem continuament, alguns cops de forma perillosa.

Desde l'organització ens havien avisat que hi havia neu, els de la mitja marató en trobarien durant uns 5  km i nosaltres una mica més... però el terme "una mica més" ha quedat bastant curt per la neu que ens hem trobat, ja que en moltes baixades s'havia d'esquiar, però pitjor era veure una pista pràcticament plana i haver-hi de córrer amb tanta lentitut...



M'he notat molt bé corrent des del principi i cada vegada em sento més còmode en la distància (mal aniria que no fos així tenint la Ultra al juny), llàstima que m'hagi perdut tres cops per la mala senyalització (perdre'm amb un, dos i fins a 5 corredors o ciclistes crec que ho exemplifica), veient incrementat el meu temps final. 

Finalment, he arribat un altre cop a Sant Hilari sumant poc més de 42 km i gairebé 2.400 m de desnivell positius en 5h19', acabant en la 12ª posició de la classificació provisional, tot i que de no haver-me perdut crec que hauria quedat el 10è.




Acabo la setmana de càrrega específica de carrera a peu amb boníssimes sensacions, sumant un total de 108 km (més del 90% de trail, amb 4.300 m positius), i això sense oblidar la bici ni l'aigua, que al maig hi ha l'Ironcat!