Balanç 2013, buscant una lògica entre el desordre

Gener. Vaig començar l’any a la muntanya amb la Cursa dels Cinc Cims a Corbera de Llobregat, passant-me tot seguit a l’asfalt en la Marató de la Costa Daurada. Contra tot pronòstic, baixo per primera vegada de les 3h, parant el crono en 2h57’. Recupero bé i a la setmana següent faig la Mitja Marató de l’Eramprunyà.

Febrer. Una altra cursa curta a prop de casa, la Cursa de Muntanya de Castellbisbal. Tot seguit toca anar a Campdevànol per fer la Marató Hivernal, una de les maratons de muntanya (sinó la que més) dura i espectacular de les que he fet.

Març. Un mes ple. Per començar Marató Salvatge de les Guilleries, amb l’adjectiu totalment apropiat al recorregut. Després va venir la Mitja Marató Ascens a Sant Sadurní i aleshores tocava tornar a l’asfalt en la meva cita anual amb la Marató de Barcelona. Torno a fer 2h57’ patint però alhora veient marge de millora. Per acabar el mes, la Botifarunner de la Llacuna (havia de ser al febrer però es va aplaçar pel temporal).

Abril. Nova marató de muntanya molt recomanable, la Romànic Extrem a la Vall de Bianya. Seguidament va arribar el torn del meu debut en ultra trail, concretament a La Portals, fent 4ª posició a La Volta a Montserrat de 70km (molt ràpids i pisters) . Em sorprenc de la bona recuperació, ja que a la setmana següent faig el Triatló Doble Olímpic de les Terres de l’Ebre, on quedo 2on Sub23 i ajudo al club a quedar en 3ª posició. Per acabar el mes, vaig a l’Ultra Trail de Barcelona per fer la distància marató, un desastre de cursa a nivell organitzatiu.

Maig. Cita a L’Ampolla per fer l’Ironcat amb un resultat que em deixa molt content, 9h51’ quedant 1er sub23 i 2ons per clubs. A la setmana següent corro la Marató del Voltreganès.

Juny. Últims triatlons abans de l’estiu: el B de Banyoles i el meu preferit, el B de Balaguer (1er sub23 i 1ers per clubs). Fa dies que arrossego molèsties i aleshores acabo La Roca Negra coix. Vaig al metge i em diu que he de fer 10 dies de repòs. Fent cas omís de qualsevol opinió racional, m’enfronto a l’objectiu de l’any: l’Ultra trail de l’Emmona. Acabo trinxadíssim però acabo, com a 2on júnior. Aprofito aleshores per fer una aturada de dues setmanes per recuperar-me abans d’afrontar la segona part de l’any.

Juliol. Porto poc entrenant però de seguida em crida la muntanya i faig l’Ultra trail del Cadí i el del Catllaràs, fent bones posicions en la general de tots dos (11è i 15è respectivament).

Agost. L’única competició d’aquest mes és l’Ultra trail Val d’Aran, que acabo com a 1er sub23.

Setembre. Faig el Triatló Sailfish de Berga com entrenament per Calella (3er sub23) i també corro la primera edició de la Cursa del Cérvol de Vallirana (8è general i 1er local).

Octubre. Molt content de com em va el Challenge Barcelona-Maresme, on guanyo el Campionat d’Espanya 20-24 amb 9h47' tot i fer una natació de pena i petar a la part final de la marató. La setmana següent estava inscrit a l’Ultra trail Comtes d’Erill, però tinc molèsties als peus i finalment decideixo no anar-hi. Decisió encertada perquè a partir d’aquí puc aguantar molts kms. Primera parada Ultra trail del Montsant. A la setmana següent estic a Sant Llorenç per fer la marató i em surt una cursa rodona.

Novembre. Tinc un mal dia a la TrencaCims per culpa d’una caiguda, però la setmana següent les coses ja van millor a la Marató del Montseny. Seguidament vaig a fer la Marató Pirata de Montserrat organitzada pels Koala’s Team, però hem de retallar per culpa de la meteorologia, quedant-nos en 36 kms. Acabo el mes fent l’Ultra trail de Collserola.

Desembre. Debuto en l’ultrafons en ruta a les 6h de Calella, acabant en 2ª posició amb 72’5 kms. La setmana següent faig la Marató de l’Ardenya i per primera vegada veig que arrossego la fatiga de la cursa anterior. És aleshores quan faig el descans de final de temporada.

Fent repàs veig que l’any ha donat per molt, moltíssim més del previst. Mirant-ho en general pot semblar un calendari massa atapeït i sense cap sentit, però per mi sí que el té (bàsicament perquè m’ho passo bé). Òbviament no és idoni ni tampoc porto l’entrenament per fer marca en marató d’asfalt, però aquestes em serveixen per agafar ritme de cara a la muntanya i també de test pels ironman. Les maratons de muntanya me les prenc com a entrenaments llargs de cara als ultra trails.

He acabat molt content de com m'ha anat l'any. Estic satisfet dels resultats (òbviament millorables tots ells) però més de veure com la capacitat de recuperació va en augment setmana rere setmana.

I tot això és més fàcil de preparar amb l'entrenament creuat: nedar, bici de carretera, de muntanya, de spinning, córrer per asfalt, per muntanya... Tanta varietat fa el dia a dia més entretingut i crec que ajuda a no lesionar-se per culpa de fer sempre el mateix. I aquestes animalades també són més fàcils de fer amb el suport incondicional de la família i amb els ànims dels grans companys i amics que tinc en aquest món.

Al 2014 més i millor!

Marató de l'Ardenya

Avui toca córrer a Santa Cristina d'Aro. Vaig estar dubtant entre apuntar-me a la marató o a la marató i mitja. Tenia amics en les dues curses, però el fet de ser només 6 dies després de les 6h de Calella em va fer decidir a "conformar-me" amb la mítica distància dels 42 km.

Anem corrent des del pavelló fins la sortida, més que res per intentar entrar una mica en calor, ja que fa un fred que treu les ganes de córrer. Després d'un petit briefing, es dóna la sortida. Com sempre el ritme és elevat i entrem de seguida a la muntanya, però el desnivell triga en arribar i el ritme continua sent molt alt.

Ja per fi arriba la primera pujada amb cara i ulls, que comença a posar cadascú al seu lloc. Ara toca crestejar una mica per baixar i encarar la segona de les grans pujades. Aquesta em porta fins l'avituallament on hi ha el Pere i la Carme, que m'animen per afrontar el tram final, ja que em trobo algun km per sobre de la mitja marató.

Ve un tram de pla i baixada amb força pista i molt ràpid, fins que una bona pujada em porta fins a Pedralta, on arribo mort de set però per sort allà hi ha l'avituallament i els meus pares per animar-me. Estic sobre el km 27 i ja fa estona que vaig guanyant posicions, però les 6h de Calella encara em pesen.

Sobre el km 34 rebo de nou els ànims dels meus pares per afrontar la part final de la carrera. Continuo guanyant posicions però noto que en podria guanyar moltes més i em falta benzina. Baixadeta i a per l'última pujada de la cursa... Avanço algun corredor més i a per l'última baixada.




Encara trepitjant muntanya però ja és tot pla, es veu el poble, però a l'últim avituallament paro a prendre'm un gel perquè vaig just de forces. Perdo tant temps que els tres que venen darrere passen de llarg. Però surto com un cohet i puc recuperar aquestes posicions, tot i que ja no tinc prou distància com per guanyar-ne cap més.

Finalment creuo la meta en 4h55'29'', en la posició 25. M'esperava fer menys temps bàsicament pels escassos 1.700 m+ de desnivell, però han canviat molts trams de pista per corriols, ha sortit una mica més dels 42 km habituals, i bàsicament m'han pesat els 72 km de Calella a les cames. Per tant, en línies generals content.

Aprofito per animar els que no van poder acabar i  felicitar el Guille i l'Alberto que van fer la marató, i el Tronxa i l'Isma la marató i mitja. També hi havia per allà el Salvador Vilalta que no en falla ni a una. Al de la foto no li dic res que menja a part, felicitats animal!

6h de Calella

La cursa d'avui és una modalitat nova que no he fet mai. No es medeix per distància sinó per temps, concretament 6h. Es tracta de fer tantes voltes com es pugui a un circuit de 3 kms, majoritàriament de terra.

Després de saludar algunes cares conegudes, es dóna la sortida i començo bastant abrigat sabent que a cada volta podré treure'm alguna peça d'abric. Vaig corrent a ritme còmode una mica per sota de 5'/km i tinc 4 o 5 corredors al davant.

No sé com però em veig al davant de tot de la cursa, passo la marató en 3h25' i continuo bastant bé. Però les voltes van passant i el ritme cau, el Juli va en segona posició i veig que em va retallant fins que m'avança passat el km 50 i sóc incapaç ni tant sols d'intentar seguir-lo. No em veig la cara però dec semblar un cadàver ara mateix. El que era un ritme per sota de 5'/km, ara ho és bastant per sobre.



Vaig segon i veig com el tercer, el Javier Lozano (ex corredor de la selecció espanyola de curses de 100 km), em va retallant, fins que òbviament m'agafa. Però ara sí que tinc forces per seguir-lo i m'enganxo al darrera.

Només aguanto uns metres a la seva esquena, i no és perquè se m'escapi sinó perquè afluixa un pèl i em poso jo davant un altre cop, mentre que ell se m'enganxa com una lapa.


Passo de nou el Juli i em poso un altre cop primer però amb el segon enganxat a l'esquena. Si afluixo, ell també, si apreto, a vegades fa la goma però mai es queda... i així durant uns 7 kms, corrent sempre per sota de 4'30''/km.


Arribem així fins pocs metres abans del km 72, però aleshores ell fa un canvi de ritme i em trenca completament. Acaba ell primer amb 72'8 km i jo segon amb 72'5 km.

Així que aquest és el resultat del meu debut en curses d'aquest estil: 72'5 km en 6h acabant en 2ª posició. Molt content amb el resultat, amb l'ambient i l'esportivitat entre tots els corredors (al final dinem tots plegats).

També acabo content de veure com m'he adaptat a les vambes minimalistes. Vaig acabar amb mal de peus però em preocupava que patís de genolls, turmells... i les articulacions no em van donar cap problema. A la muntanya de moment només per entrenar.

Ultra Trail Collserola

Arribem a la zona esportiva de Can Carelleu, com sempre amb temps... però també com sempre acabem anant a última hora per passar el control de material a pocs minuts de la sortida.

Després de saludar molts amics, es dóna la sortida, ràpida com ja és habitual... Penso que potser em sobra el frontal perquè la majoria de corredors no en porten, però un cop dins la muntanya veig que no m'he equivocat, ja que més d'un se m'enganxa perquè no veu tres en un burro.

El primer avituallament està a Santa Creu d'Olorda, passat el km 10. Encara no tinc gana i porto aigua de sobra, així que passo de llarg. Passo de llarg de l'avituallament però paro a pixar, moment en que se m'escapa el Xavier Montcusí. La cursa va transcorrent entre pista i corriols bastant ràpids, veig algun creuament no gaire senyalitzat però de moment tot bé.

Arribo al segon avituallament, situat pujant cap al Puig Madrona. Aquí sí que paro dos minuts per agafar forces i continuar. De moment tinc moltes corredors com a referència, a vegades per davant i a vegades per darrere, però sempre més o menys en grup. I com a grup ens perdem sobre el km 30. Arribem a una creuada on no hi ha res. Tothom convençut que hem seguit el camí correcte... més encara quan continuen arribant corredors a aquest punt, jo crec que ens hem ajuntat uns 10 o 15. Un company fins i tot treu el mapa per intentar orientar-nos una mica, sembla surrealista.

Decidim tornar enrere i trobem una desviació cap a un corriol. Està senyalitzat. Prou senyalitzat? Jo crec que no i els altres corredors comparteixen l'opinió. Hem perdut força temps però ja no hi podem fer res, així que a continuar.

Sobre el km 38 arribo a Santa Maria de Vallvidrera, on hi ha al tercer avituallament. Aquí tinc la bossa, així que aprofito per agafar ulleres de sol i deixar el frontal i alguna peça d'abric. Però el més important que m'emporto són els ànims del Victor, Francisco, Emilio i Mari, que han vingut en btt a animar-nos.

Ara venen uns 15 kms amb clara tendència cap avall, així que a córrer... Fins que em torno a equivocar de camí sobre el km 47 o 48, aquesta vegada només amb un altre corredor. Els dos ens caguem en tot, però igual que el primer cop, només queda oblidar-ho i seguir.

Un altre cop a la carretera de les aigües, rebo de nou els ànims dels meus pares abans d'enfilar el camí que em portarà de nou a Santa Maria de Vallvidrera. No perdo ni 30 segons que això ja està fet...

Porto molts kms corrent d'aprop amb la Judit Franch, la primera noia. I és amb ella que em perdo per tercer cop, ja trepitjant asfalt. Arribem a Can Carelleu... però per una entrada que no tocava. Així que mitja volta i cap amunt, fins i tot ens trobem un corredor que ens seguia. Agafem el camí correcte i veig un corredor que l'ha agafat de primeres, així que faig un últim esforç per recuperar la posició que he perdut equivocant-me de camí.

Finalment, creuo la meta en 8h10'28'', en la 29ª posició. Han estat 74 km i 2.800 m+, òbviament no és alta muntanya però el paisatge tampoc ha estat malament, un recorregut molt ràpid però no tant com es comentava al principi, bona feina dels voluntaris... Com a nota negativa no puc evitar queixar-me de la senyalització. Per posar un exemple, l'Ultra de l'Emmona són 30 kms de més i en alta muntanya... excel·lent senyalització. Comenten que l'organització va patir sabotatge per part dels veïns, que estaven en contra de la realització de la cursa. Puc entendre (no compartir) que hi estiguin en contra, però no puc entendre que tinguin una vida tan depriment com per la nit anterior anar a treure marques.

No vull acabar sense felicitar el Toni Pallarès pel seu gran debut en ultra distància, fent una destacada 10ª posició. També els companys Miguel Arjona i Alex Navarro van fer un bon paper.

Marató del Montseny

Avui a Sant Esteve de Palautordera som uns 900 corredors, pel que tinc l'ocasió de saludar molts amics i coneguts abans de la cursa.

Es dóna la sortida i ritme ràpid d'inici com sempre però guardant una marxa. La caiguda a la TrencaCims em va deixar el genoll cascat i avui em prenc la cursa tranquil... Fins que em passa el Salvador Vilalta en una de les baixades i m'hi enganxo. Em sorprenc de poder-lo seguir però ràpidament veig que no és el meu lloc, ja que al final de la primera baixada torno a provar el terra. Cap conseqüència important, però si ja tenia previst anar tranquil doncs ara amb més raó.

La cursa és molt ràpida fins a Sant Bernat (km 16), on comença la primera pujada forta que ens porta fins al coll del Matagalls. La faig prou bé tot i els taps que em penalitzen una mica el ritme.

Ara ve baixada fins a Sant Marçal i de nou pujada, en aquest cas ens porta fins a Les Agudes. Continuo tranquil però cada vegada anant una mica millor, fins que arribo al Turó de l'Home.

He arribat fins aquí compartint pràcticament la totalitat de la cursa amb la Sofia Garcia i el David Calaburra, més enllà de la posició 80. Queden 12 km pràcticament tots de baixada. 

Si alguna cosa tinc clara és que les baixades són el meu punt dèbil. Però qui em diria a mi que guanyaria posicions baixant... doncs aquesta vegada al ser al final de la cursa va passar així, ja que vaig arribar a meta en la posició 59.

Van estar 5h25'42'' per fer els 42 kms i 2.700 m+ d'una marató que m'ha encantat per la bellesa del paisatge i la bona organització, a més de ser una de les que m'ha deixat millor sabor de boca de totes les que he fet.

Per últim, aprofito per felicitar l'Albert Ros que va debutar en marató amb un gran paper i l'Oriol Pagès que va superar les dificultats i va acabar la prova dignament.

TrencaCims, Ultramarató de les Terres de l'Ebre

Aquesta vegada passo el control de material amb el temps just i arribo a la zona de sortida pocs minuts abans de les 7.

Es dóna la sortida i comencem a córrer per dintre el poble entre antorxes mentre es fa de dia.

La primera pujada ens porta fins a la Mola Grossa (1044 m) després de passar pel pas de Finella.

Toca baixar i pujar de nou fins al tossal d’Engrilló (1072 m). També ve de camí la mola dels Atans, la Gilaberta… Fins arribar a la Punta de l’Aigua (1092 m).

El següent cim és el Joan Gran (1073 m), i és baixant des d’aquí fins a Sant Roc on tinc una caiguda sense gaire importancia. Avituallament ràpid a Sant Roc i a continuar…

Però poc abans del km 25 tinc una caiguda que sí que em deixa bastant castigat. No anava prou concentrat, ensopego i pico el genoll contra una pedra. Després de maleïr la pedra i la mare que la va parir continuo endavant.

La cursa continua en la línia del principi: terreny molt pedregós, pujades dures, baixades tècniques… però a sobre ara quan hi ha un tram ràpid no puc córrer bé per culpa del genoll.

A destacar en aquesta segona part de la cursa l’aigua del Tord (1030 m), Coll de les Canals… i de nou la Punta de l’Aigua, ja que el tram final coincideix amb el que hem fet a primera hora del matí en sentit invers.

Finalment arribo un altre cop a Paüls en 8h45’30’’, en la posició 38 de només 111 que acabem, dada que demostra per sí sola la duresa de la prova.

Han estat 50 km amb 4.000 m+ per un terreny que ni molt menys és el meu. Se’m donen millor les ultres on es pugui córrer més però també m’agrada fer-ne dures i tècniques com aquesta per variar.

Molt bona organització, amb bona feina dels voluntaris en els avituallaments i altres tasques, llàstima d'algun tram mal senyalitzat (em vaig perdre fins a 3 vegades), tot i que es veien marques arrancades (per tant no culpo l'organització sinó algú amb una vida tan trista que no té res millor a fer que treure marques).

Ara a intentar recuperar el genoll per arribar en condicions a la Marató del Montseny.

Aprofito per felicitar el Quim Tresserras que va fer un temps espectacular de 7h47’, quin animal!

Marató de Sant Llorenç

No tenia clar si havia de fer aquesta marató entremig de tantes ultres, però tenia ganes de fer-la ja que va ser la primera que vaig fer de muntanya, ara fa un any. Així que vaig decidir apuntar-me.

Com sempre, sortida a ritme alt i de seguida entrem a la muntanya. La cursa és molt ràpida fins el km 16, on comença la pujada més dura. Hi ha algun descans però pràcticament és tot pujada fins el km 24, quan coronem La Mola, el punt més alt (uns 1.100 m).

Ara ve una baixada amb molta pedra i força tècnica on perdo alguna posició, però de seguida tornem a pujar fins al Coll d'eres. Ara sí que ja està pràcticament tot el desnivell positiu fet, només queda pujar Era Ventosa i ja gairebé tot baixada.

Com de costum, el meu millor moment arriba en el tram final i a partir del km 30 començo a guanyar bastantes posicions per acabar creuant la meta després de 42 kms i 1.900 m+ en 4h33'38'', en la posició 30 d'uns 450 corredors.


Acabo molt content de veure com cada vegada em recupero millor i més ràpid de les curses llargues, ja que fa una setmana corria els 100 kms del Montsant i avui m'he notat molt fi, a més de fer 17' menys que l'any passat.

Vull felicitar l'organització perquè és de les millors que m'he trobat mai. Avituallaments complets, recorregut ben marcat, preu raonable... Si aquesta cursa forma part de la Copa Catalana és per mèrits propis.

Després d'algunes curses molt corredores, les pròximes venen carregades de desnivell: Paüls i Montseny seran lentes.

Ultra Trail Serra del Monsant

Després de l'ironman de Calella vaig recuperar-me bastant ràpid a nivell muscular, però tenia dolor als peus. No era res greu però veient l'atapeït calendari que tenia per endavant, vaig decidir deixar passar la Ultra Comtes d'Erill per acabar de fer net.

Em va fer ràbia però va ser la decisió encertada, ja que em va servir per recuperar-me i agafar ganes de córrer (en dues setmanes només vaig córrer un dia per Montserrat i dos dies per asfalt 30').

I així arribo a Cornudella de Montsant. Després de fer els últims preparatius i passar el control de material, es dóna la sortida. Com sempre a ritme ràpid, ningú pensa en els 100 km.

De seguida entrem a la muntanya i no triga gaire en arribar el primer problema. Al refugi d'Albarca no funciona bé el lector de dorsal i es forma cua de corredors. No és gaire temps però suficient com per posar-se nerviós.

Arribo a Ulldemolins (km 24) on hi ha el primer avituallament. Una mica de fruita, coca-cola i a seguir. Corro pràcticament tota l'estona acompanyat d'un corredor o un altre, mantenint més o menys la posició. Però avui no tinc bones sensacions, alguna cosa no funciona.

Vaig passant controls: Ermita de Sant Antoni, Margalef, La Bisbal de Falset... Ja porto 45 km i continuo sense trobar-me bé. Començo a pensar en retirar-me perquè penso en els 100 kms i se'm fan una utopia. El proper control és al Mas del Serrador (km 51), però decideixo continuar fins a Cabacés (km 56) perquè allà hi ha els meus pares i l'avituallament.

De moment m'assec mentre menjo una mica de pasta. Ja no penso en retirar-me... els meus pares han vingut a seguir-me, molts amics m'han enviat ànims i la cursa dóna 3 punts pel Montblanc. Així que em poso l'ipod per distreure'm i a continuar cap endavant.

Al cap de poc em perdo amb dos corredors més... Quan trobem el camí correcte, els 3 coincidim en que ha estat culpa d'una mala senyalització. Hem fet uns 2 kms de més però penso en positiu i a seguir. Més tard em perdo un altre cop però aquesta vegada només és culpa meva per no anar prou concentrat. Vaig passant més controls: La Figuera, Vilella Alta, Vilella Baixa... el plat de pasta m'ha donat ales però tampoc estic per tirar cohets.

Arribo a Escaladei (km 80) on hi ha el tercer avituallament. Coca-cola, fruita i mig entrepà per agafar forces pels últims 20 kms.

Surto de l'avituallament ja amb el frontal. Només 20 kms... però els més durs. Ara toca pujar, pujar molt. I escalar. Hi ha tres parets pràcticament verticals que s'han de pujar amb corda.

Un cop a dalt arriba el millor moment de la cursa. Passo alguns corredors, conversa breu, ànims i a seguir... Estic corrent de nit per la Serra Major sense veure pràcticament res a part de la boira, escoltant la música a tota hòstia i cantant (crec que en aquest moment sí que he perdut el nord). Estic gaudint tant que si la cursa s'allargués 10 o 20 kms no m'importaria.





Però passat el km 90 ja tinc ganes d'arribar. I així torno a Cornudella per creuar la meta després de 13h47', en la 16ª posició després dels 100 kms i 4.000 m+.

Tenint en compte com ha anat la cursa i els mals moments que he passat, acabo molt content. I amb una gran recompensa, ja tinc tots els punts pel Montblanc, tot i que el primer any és molt difícil tenir la sort de cara i obtenir un dorsal... així que segurament tirarem cap al País dels Pirineus.

Després de La Portals, aquesta és la ultra més ràpida que he corregut. A part del desnivell relativament baix, hi havia bastant asfalt i camí de formigó. Però intentar córrer "ràpid" amb 80 kms a les cames és un alicient més. Molt bona organització i molt ben senyalitzada (només vaig trobar un punt mal senyalitzat, on ens vam perdre, però marcar 100 kms és una tasca molt difícil). L'any que ve si puc hi tornaré.

Challenge Bcn-Maresme

A la nit he descansat molt bé i arribo a Calella amb prou temps per fer els últims preparatius a boxes i ja vaig cap a la sortida amb l’Emilio, per córrer per segon any el Challenge, que torna a ser Campionat d’Espanya de Triatló de Llarga Distància sobre la distància ironman (3’8+180+42’2).

Ja s’ha iniciat la prova. 8 minuts més tard que els pros, ens toca als grups d’edat de 18 a 34. Sortida des de la platja i fins a la primera boia hi ha cops per tot arreu… no sé quina pressa tenen perquè després ens acabarem arrossegant tots en un moment o altre. No em trobo còmode en cap moment a l’aigua, em desoriento diverses vegades, més cops cada vegada que avanço nedadors més lents d’una sortida anterior o que em passen alguns de més ràpids d’una posterior... Surto de l’aigua en 1h14’55’’, fent el parcial 295. Va ser una natació llarga (els companys que portaven GPS asseguren que més de 4.000 m) i amb la majoria del recorregut a contracorrent. Tot i així, el meu rendiment a l’aigua ha estat de pena, he perdut més de 10 minuts respecte el temps que pretenia fer però deixo els càlculs per més endavant perquè això és molt llarg.

Al haver sortit marejat, em prenc la transició amb relativa calma (gairebé 4’) i pujo a la bici. Fem l’enllaç de 3 kms per dintre Calella on hi ha molts girs, asfalt en mal estat... fins arribar a la N-II des d’on comencen les voltes i aquí sí que es pot rodar ràpid. La bici serà una constant d’avançar molts triatletes i que m’avancin molts, però al haver fet diverses sortides és difícil controlar la posició real en cursa.

Arribo a Montgat la primera volta (km 39), mitja volta i un altre cop cap a Calella (km 75). Com he dit, em passen molts i passo jo a molts... però tinc la sensació que el segon cas es dóna amb força més freqüència. Afluixo un pèl en tots els avituallaments per bidons d’aigua o isotònic, o plàtan per quan em toqui menjar.

A l’inici de la segona volta, paro un moment a pixar perquè portava 5 minuts intentant fer-ho en marxa però em continua sent impossible. No perdo ni un minut, començo a pedalar molt més còmode i de seguida recupero les posicions que he perdut durant la meva parada. Menjar segons tenia previst però no tinc gens de gana i em costa.

Un altre cop a Montgat (km 111) i cap a Calella... ara ja comença a fer més vent, i comença a ploure, en algun moment amb bastanta força.  Començo ja la tercera volta i en aquest moment em passa l’Emilio com un coet. Aquesta vegada fem mitja volta a Sant Andreu de Llavaneres i quan arribo a Calella ja em toca tirar cap al poble, passant pels 3 kms urbans que amb el terra mullat eren bastant perillosos.

Arribo un altre cop a boxes i el compta em marca 181 km, que he fet en 5h08’19’’ (parcial 204). Aquesta vegada sí que vaig per feina a la transició i en un moment ja estic corrent. Arribo a la zona de meta i a partir d’aleshores començo les 4 voltes. Passo davant la meva família i la de l’Emilio, vaig bé de cames així que tiro... M'intento enganxar a la segona pro espanyola però ràpidament la deixo (ella faria la marató en 3h02').

Passo a l’Emilio i li dono ànims, encara va 3 minuts per davant meu. Després veig al Toni que també ha vingut amb la família a animar. Corro sense GPS però pels parcials que em surten veig que els kms no estan marcats al seu lloc així que deixo de mirar el rellotge i vaig a la meva, amb la sensació que estic apretant un pèl massa però em trobo bé. Al pas pel km 19 el Toni em diu que vaig a 4:30/km clavat, però quan el torno a veure a la següent volta ja no vaig igual, porto estona amb mal de panxa i ganes de vomitar, em fa fàstic el gel només de mirar-lo i no m’entra res a l’estómac. Em diu que ja ho tinc i que ja no guardi res, que apreti... però ara sí que noto que m’estic arrossegant. Últim pas per la línia de meta, després sobre el km 34, amb 9h09’ de carrera el Toni em diu que amb aguantar el tros que queda a 5’/km ja faré marca.

Però els meus pares porten tot el dia animant-me, després han vingut la Laia i l'Alejandro, la família de l'Emilio també ha estat animant tot el dia, el Toni ha vingut amb la família a donar suport i psicològicament m'ha salvat quan anava mig mort... I també molta gent m'havia enviat ànims dies enrere o el mateix dia seguint la cursa online. Per exemple, el Nestor i la Cristina han estat en tots els IM que he fet, i si avui no estan aquí és perquè tenen una cosa molt més important a fer (felicitats família) i també m'enrecordo de tots els amics i companys, especialment el Raul Montoro perquè des de que vaig començar a fer el burro que sempre m'ha donat suport, i el Jordi Martí per ser de les poques persones que m'anima a fer burrades encara més grans. Per tots ells no em puc conformar amb córrer a 5'/km, així que miro cap a una altra banda per evitar les ganes de vomitar mentre em prenc el gel i apreto a córrer tant com puc oblidant-me que vaig buit per dins per l'estona que fa que no menjo.

Creuo la meta havent fet la marató en 3h17’ (parcial 104). També he de dir que si la natació tenia metres de més, la marató en tenia de menys ja que els companys amb GPS diuen que van sortir 41 kms aproximadament.

El temps final va ser de 9h47’28’’, acabant en la posició 122 de més de 1.300 triatletes en la posició general i Campió d’Espanya de Llarga Distància 20-24. Estic molt content del resultat però també per veure encara força marge de millora, crec que en condicions ideals i bona forma l’any que ve puc estar a prop de les 9h30’.

També felicito l’Emilio que va fer un gran temps de 9h56’ en el seu debut en IM, fent un parcial espectacular en bici (96 de la general en aquest sector). La temporada que ve pinta molt bé pel Triatló Vallirana, sobretot en llarga distància amb l’arribada al club d’ell i del Jordi Matos, a qui envio molta força per córrer aquest dissabte el Campionat del Món d’Ironman a Hawaii.

No vull acabar sense fer referència al company que va morir durant la natació, molts ànims per la família i amics.

Cursa del Cérvol

Diumenge es va disputar la primera edició de la Cursa del Cérvol, la cursa de muntanya de Vallirana. Arribo amb temps per recollir el dorsal i saludar molts amics, companys i coneguts que han vingut per córrer, col·laborar o animar els participants.

Es dóna la sortida de la llarga i correm tots darrera el Toni, que obre la cursa durant el tram inicial. Ràpidament passem el Xipreret i agafem la primera pujada que ens portarà fins al Pla d'Ardenya, on tenim el primer avituallament muntat per la família del Victor.

Aleshores hem de fer una volta que era l'únic tram de tot el recorregut que no havia entrenat. Rebo els ànims de l'Emilio que està fent de control i més tard del Victor Garcia, que està en el segon avituallament, just abans de baixar cap a Begues.

Passo una segona pujada important i arribo al tercer avituallament, on hi ha la Mari i novament l'Emilio. Ara ve un tram molt ràpid i corredor amb força pista, així que aprofito per apretar tot el que em deixen les cames.

Arribo al creuament amb el camí que ve del Puig Vicenç però ni rastre dels corredors de la curta... així que guardo una mica en la baixada cap a Can Bogunyà, i perdo un parell de posicions.

Un cop a baix, agafo forces a l'avituallament que tenen muntat el Raul, el Luis i el Jose i enfilo el corriol de pujada que em portarà fins el mas. La pujada és el meu fort així que avanço tres corredors que es nota que ja van tocats.


Ja estic a dalt al Mas de les Fonts, on sempre que entreno paro per beure aigua, però avui no toca parar aquí ja que queda pujar una mica més per tornar a passar pel Pla d'Ardenya i l'avituallament del Victor i família. Ja només la baixada tècnica per l'avenc, abans de la qual em passa el primer corredor de la curta i el segon, el Miqui. En la baixada també m'avança un corredor de la llarga.

Ja estic de nou al Xipreret i per darrere ni rastre de cap corredor... per davant en veig un però està molt lluny. Veig impossible agafar-lo però apreto i corro tan ràpid com puc per retallar-li temps... rebo els ànims del Nestor i el Jordi i apreto més encara. No l'he pogut agafar però li he retallat molt en els últims dos kms.





Finalment van sortir una mica més de 27 kms i gairebé 1.000 m positius, que vaig completar en 2h26'23'', acabant el 8è de la general i 1er local.


Molt bon paper de tots els companys. A destacar en la cursa llarga el Victor Estepa que va guanyar la llarga amb autoritat fent un temps de 2h07'. També el Toni Montero i el Manu, que si em despisto m'agafen. Pel que fa la curta, la Vero va quedar 2ª general i 1ª local, el Miki 2on, el Xavi 3er, el Pau 3er sénior, el Joanjo 1er veterà...








I així va transcórrer la primera edició d'aquesta cursa. La valoració global per part dels corredors va ser molt bona, llàstima que alguns es van perdre. He fet moltes curses de muntanya en l'últim any i crec que el recorregut estava ben senyalitzat, tot i que segurament la meva opinió no es pot considerar objetiva ja que coneixia perfectament el recorregut i havia col·laborat amb la senyalització. De ben segur que l'any que ve sortirà una cursa encara millor, i amb el temps es convertirà en una prova a marcar en vermell en el calendari.

Ara ja encaro la recta final d'aquest any en el qual he debutat en ultradistància, tot i que abans aniré a buscar la meva quarta medalla d'ironman a Calella amb la intenció de rebaixar la marca de 9h51'. Firmo ja mateix fer l'aigua i la bici igual que a l'Ironcat, però a la marató vull córrer més ràpid... potser massa i tot, a veure què passa.