jueves, 31 de mayo de 2012

lunes, 14 de mayo de 2012

IRONCAT

Per fi va arribar el 12 de maig, dia que tenia assenyalat desde feia mesos. A les 5 del matí ja estavem esmorzant i després vam agafar tot el que necessitavem per anar cap al box i preparar-ho tot, posar-nos el neoprè, etc...
A les 7 van donar la sortida, per començar 3.800 m de natació que en aquestes proves pràcticament només representen l'escalfament. Es tractava de donar 3 voltes a un circuit format per 4 boies, en un mar molt tranquil. Vaig nedar a un ritme constant que em permetés sortir còmode per afrontar la resta de la prova amb garanties. Vaig sortir de l'aigua en 1h12:56, disposat a fer la T1 ràpidament.





El sector de bici consistia en fer 6 voltes a un circuit de 30 km totalment pla, excepte un petit desnivell al final. A més, el vent es va comportar, excepte en la que per mi va ser l'última volta. L'objectiu inicial era fer els 180 km en 6h clavades, però un cop feta la primera volta vaig veure factible rebaixar-les.  En quant a l'alimentació, vaig beure i menjar tot el que tenia planejat inicialment sense que res em sentés malament, tot i que vaig tenir problemes amb el bidó dels acoplaments i el vaig llençar. Tot i passar tantes vegades pels mateixos punts, no se'm va fer pesat perquè constantment em creuava amb algun company del club, ja anés per davant o per darrere, i el passés jo o em passés ell. Un cop acabada la sisena volta, un altre cop cap al box per fer la T2 i sortir a córrer. Havia completat el segon tram en 5h51', a mitja de 30'77 km/h (incloses les transicions, pel que la mitja a sobre la bici va ser superior).

Ja portava poc més de 7h sense parar i només em quedava córrer una marató, cosa que per si sola ja em semblava una bestiesa fa un any. Haviem de fer 6 voltes per completar els 42 km. Durant les dues primeres, vaig córrer molt còmode i pensava en el que m'havien dit tants cops, que el que realment és dur és l'entrenament, el dia de la competició és per gaudir. No obstant, al començar la tercera volta vaig començar a tenir problemes al genoll, cosa que em va fer afluixar molt el ritme i fins i tot caminar durant alguns trams. Però la cosa va anar a pitjor, i un cop feta la mitja marató, ja caminava més estona de la que corria, i encara em quedava pràcticament mitja marató. Pel meu cap no passava la idea d'abandonar, ja que al caminar no em feia mal, així que "corria" fins que no podia més i després caminava fins que el mal es calmava i podia tornar a "córrer". Vaig rebre ànims durant tota la prova, però en els moments en que caminava els necessitava especialment, i vaig tenir forces per acabar el que havia començat i ho vaig fer gràcies als meus pares, la Laia, l'Alejandro, els meus companys de club, els seus familiars...

Només em quedaven 2 o 3 km i el mal era insoportable, però ho tenia tant a prop que havia d'acabar encara que fos per terra. I ho vaig aconseguir, en 12h11:44, acabant en la posició 91 de la general. Encara que no m'importava ni el temps ni la posició perquè acabar ja era un premi per mi. Però el premi va ser doble (primer sub23 treient-li 45' al segon)... o triple (2ons per equips gràcies al Raul Montoro, al Toni Pallarès i al Toni Montero)... o quàdruple (2ons a nivell de fèmines gràcies a la Laia Schmid).

Laia Schmid 2a noia!
2ons per equips!

1er sub23!

Ara em toca descansar uns quants dies, cosa que a part de venir-me de gust, he de fer de forma obligada pel genoll. Em vindrà bé per recuperar-me, agafar més ganes i estar llest per Balaguer, d'aquí un mes.



domingo, 6 de mayo de 2012

Últims dies

Queda menys d'una setmana per l'Ironcat i a meitat de setmana ja vaig començar a baixar el volum d'entrenament després de fer dimarts l'últim gran entreno, 200 kms per carretera.
Els pròxims dies només toca centrar-se en descansar i fer sessions suaus per intentar arribar en les millors condicions possibles a dissabte, amb l'esperança que tot surti com està previst.