Marató de Barcelona

Desastre. Crec que és l'adjectiu més adequat per definir la meva participació a la Marató de Barcelona. A partir del km 18 he patit un mal de panxa que no m'ha deixat córrer de forma contínua la resta de la cursa i m'he vist obligat a parar al wc diverses vegades. Al final, 3h24:20 (encara no han sortit les classificacions però en aquesta ocasió no em preocupa perquè no em servirà de referència) en un dia per oblidar.
No obstant, sempre hi ha una part positiva. I és que m'ha servit d'experiència per saber què he de fer i què no el pròxim cop. A més, tot i notar des del principi que l'objectiu de baixar de les 3h era una utopia, veia bastant factible fer marca personal (baixar de les 3h08' que vaig fer a Salou) fins i tot després de la primera aturada, llàstima que no hagi estat l'última. D'altra banda, ja són 3 les maratons que porto a les cames i no se'm treuen les ganes de continuar-ne fent.






Teòricament estaré la propera setmana sencera (si més no uns quants dies) sense posar el peu al terra per córrer, així que aprofitaré per tornar a nedar (si no m'ofego perquè fa dues setmanes que no em tiro a la piscina) i tornar a acumular kms amb la bici. Ara sí que ja només queda centrar-se en l'Ironcat. Fins aleshores entrenar i entrenar, amb dos tests de prova: el Doble Olímpic de Terres de l'Ebre i el B de Banyoles.