jueves, 22 de junio de 2017

Trail Carlac

Aquest cap de setmana vaig amb el meu soci Jose Calaza cap a Les (Val d'Aran) per córrer la Challenge del Trail Carlac. 3 etapes que sumaran 71 km amb 6.190 m+ i que serviran per rematar la preparació del Llobregat Power per Eufòria dels Cims.

Sprint Vertical Nocturn (1'3 km 290 m+)
Poca cosa a dir d'aquesta etapa. 13'20'' amb gust de sang a la boca per pujar a Canejan. Una etapa molt agònica però content amb el temps.

Montlude Skyrace (26'6 km, 2.460 m+)
Espectacular etapa amb un inici duríssim de 2.000 m+ en poc més de 9 km i un tram molt xulo entre Tuc des Neres i el Montlude. 4h37' per completar aquesta etapa sota una calor infernal.





Marató Quate Lòcs (43'3 km, 3.440 m+)
Etapa reina on hi ha de tot: desnivell, corriols sota el bosc, trams aeris, llargues baixades... i un altre cop moltíssima calor! Va ser l'etapa on més còmode em vaig trobar i vaig poder completar després de 6h55'.




Finalment, Challenge Trail Carlac superat després d'11h46', acabant en 12ª posició amb molt bones sensacions. Sobre la cursa... recorregut espectacular, bona organització i gran feina dels voluntaris. En definitiva, molt recomanable! A mi personalment m'agrada més el format nonstop, però les curses per etapes són una bona opció per donar més gas i conviure amb els companys de fatigues.

Gràcies a Hoko-Esport (molt còmodes els Miyako) , Sala-Giol, Térmens Clínica Podològica, Rendiment-race, PH-Quirogel (gran ajuda per recuperar entre etapes), Bassol Optic, CEM Vallirana, MC3 Esports, Punt de Natura, Besttrail, Tradeinn i Awesome.

Cavalls del Vent

A la Ultra Emmona 2014 vam compartir un fotiment de km's i ja tenia ganes de tornar a córrer amb el meu amic Raul Montoro. Gran entreno per Eufòria dels Cims fent la ruta Cavalls del Vent, començant de la carretera de Coll de Pal en sentit antihorari.




82 km i 5.000 m+ al sac que vindran bé per Andorra deprés de voltar més de 18h en bona companyia! Ruta molt guapa que haurem de repetir.



sábado, 10 de junio de 2017

Bastions Skyrace

Avui vaig cap a Ribes de Freser per participar als Bastions Skyrace. La zona la conec bastant després d'haver fet tres vegades l'Emmona, però mai he fet aquesta cursa.

La mala previsió meteorològica obliga a retallar la segona part de l'Olla de Núria, així que el recorregut quedarà en 89 km i una mica més de 5.700 m+.

Es dóna la sortida i el ritme d'inici és ràpid. De seguida m'ajunto amb el meu amic Jose Calaza. Ell diu que intentarà seguir-me fins que pugui, jo dic el mateix d'ell. N'estic segur que ens sortirà una gran cursa.



La cosa va molt bé, tot i que pujant al Puigmal se m'ajunta tot de cop. El fort ritme del Jose que no vull deixar de seguir, l'alçada i el mal temps... agafo un globo d'aquells macos, tot i que un cop a dalt ja està fet el pitjor de la cursa.

Arribem a Núria (km 26) i amb el recorregut nou ja hem fet el més dur. Continuem junts fins a Pardines. Km 49 i toca aprofitar la base de vida per menjar i canviar-se.



Faig números i li dic al Jose que avui arribem sense treure el frontal de la motxilla. Ell no ho veu clar i em diu que tiri. Així ho faig però un cop coronat el Taga em torna a agafar. Perfecte de cara a Andorra.

Anem junts de nou fins al final, només ens queda pujar cap al Refugi de la Covil... una pujada que jo havia infravalorat molt. Juntament amb el Puigmal, és l'únic moment de la cursa que pateixo, així que toca apretar les dents per passar penúries i continuar amunt.



Ja ho tenim, últims 10 km de baixada i... finalment ens plantem de nou a Ribes, després de 15h07'. Menys temps de l'esperat, fantàstica companyia i molta confiança del Llobregat Power de cara a Eufòria dels Cims.



Gràcies a Hoko-Esport, Sala-Giol, Térmens Clínica Podològica, Rendiment-race, PH-Quirogel, Bassol Optic, CEM Vallirana, MC3 Esports, Punt de Natura, Besttrail, Tradeinn i Awesome. Gràcies com sempre als meus pares pel seguiment i ànims durant el dia.

jueves, 1 de junio de 2017

Vall de Lord Trail

Dies tranquils després de l'Ironcat... fins el cap de setmana, que tocava tornar a la càrrega fent desnivell de cara a Eufòria. Dissabte bici de carretera i diumenge tirada llarga de córrer amb dorsal.

Dissabte 148 km 2.500 m+ amb els màquines de la bici.
Amb sortida a La Coma i la Pedra, corro una de les maratons de muntanya més dures que he fet (crec que només superada per Dements). Començo la cursa notant-me una mica lent per la fatiga del dia anterior, però amb el pas dels km's les cames van a millor i sembla que no notin la calor asfixiant que comença a fer.

Acabant el Barranc Clot de l'Infern. Foto de Jordi Santacana.

Cursa molt lenta, incloent el pas pel barranc Clot de l'Infern i per vàries tarteres. Gaudint cada km i cada metre positiu. Anant de menys a més. Fent el que m'agrada. Em sembla que no puc demanar més!

Últims km's. Foto de Jordi Santacana.
Finalment 12è després de cobrir els 44 km i 2.900 m+ en 6h59'. Propera parada: Bastions Skyrace!

A la meta amb el meu amic Lluís Galí.
Gràcies a Hoko-Esport (comodíssim amb les Sensei), Sala-Giol, Térmens Clínica Podològica, Rendiment-race, PH-Quirogel, Bassol Optic, CEM Vallirana, MC3 Esports, Punt de Natura, Besttrail, Tradeinn i Awesome.

miércoles, 24 de mayo de 2017

Ironcat

Segurament molta gent pensarà diferent, però l'Ironman representa pel triatló el mateix que la marató per l'atletisme. Hi ha distàncies més curtes i agòniques, i distàncies més llargues on el ritme és tranquil. En la meva opinió, la marató i l'Ironman marquen el límit d'anar ràpid, i la seva dificultat radica precisament en que es pot anar ràpid però s'hi ha d'anar moltes hores.



Avui vaig cap a l'Ampolla per participar al meu 7è Ironman (serà el 4rt aquí). Hi vaig una mica cagat perquè, tot i que enguany porto uns números "macos" d'entreno, aquest entreno no és gaire específic pel triatló pla. Per tant, això d'anar ràpid no sé com ho portarem.



Comencem a les 7 del matí amb els 3.800 m de natació. Circuit a tres voltes que puc fer a ritme bastant regular. No aconsegueixo agafar peus de cap triatleta que vagi al meu ritme i em quedo en terra de ningú. Tot i així, l'aigua està molt tranquila i posa les coses fàcils. Surto el 30è després d'1h03', millorant per segons la meva millor marca. Si m'ho diuen abans no m'ho crec!



Faig la transició bastant ràpid, un pèl marejat però res greu i de seguida ja estic a sobre la bici per fer front als 180 km. El circuit és el de sempre, 6 voltes. La falta d'entreno nedant no m'ha passat factura en el temps de la natació però sí en la tècnica, he empassat bastant aire i els primers 80 km de bici no acabo d'anar còmode.



A mesura que passen els km's em vaig trobant millor, els últims 100 se'm passen volant. Comença a bufar vent però a mi tant me fa, em sembla que en cap triatló havia anat tan fi en bici com avui. Acabo la bici i les transicions en 4h58' (11è parcial).



Ara transició més ràpida encara. Començo la marató amb 6h02' de cursa, fent números i veient les sensacions físiques tinc molt factible baixar de les 9h30'. Començo ràpid però de seguida poso un ritme regular de 4:40-4:45 min/km, un ritme provat entrenant i que en teoria havia de ser fàcil en pla... però la realitat va ser una altra. Sobre el km 12 vaig prendre un gel que em va sentar malament i, a més de 4 parades al wc, el ritme va començar a anar per sobre de 5 min/km, arribant gairebé a 6 min/km.

Finalment acabo l'Ironcat en 9h44' i posició 17.



Realment si em diuen fa dos mesos que faria aquesta marca no m'ho hagués cregut, però en l'estat físic que arribava crec que era molt factible baixar de 9h30', això sí, havia de sortir tot perfecte.
Sempre hi ha una lectura positiva. Quan vaig fer la meva marca personal de 9h38' vaig pensar que havia tocat sostre. En canvi, avui amb 9h44', penso que aquella marca és molt millorable. Així que ho tornarem a intentar!

Gràcies a Hoko-Esport (cap malla de triatló iguala el Takara), Sala-Giol, Térmens Clínica Podològica, Rendiment-race, PH-Quirogel, Bassol Optic, CEM Vallirana, MC3 Esports, Punt de Natura, Besttrail, Tradeinn i Awesome.

Gràcies també a la família i amics pels ànims durant la cursa, córrer a l'Ampolla és com fer-ho a casa! I enhorabona també als amics i als meus companys del Triatló Vallirana, els màquines 1ers per equips!

miércoles, 17 de mayo de 2017

Ultrabike Pro

Respecte i  confiança. Així afronto l’Ultrabike. Amb màxim respecte perquè la distància, a priori 224 km amb 6.200 m+, és més del doble del que he fet mai en btt. I màxima confiança perquè la faig per parelles amb el meu amic Miquel Pera, amb molta experiència sobre la bici de muntanya.

Sortim de Sant Celoni i el ritme d’inici és molt alt. Nosaltres a la nostra, ritme de tractors “ultreros” però anar fent. Passem Montseny, el Brull, Viladrau...

Comença una de les parts més maques de la cursa gaudint de les vistes del Pantà de Sau. En 7h ja portem uns 100 km, aprofitem l’avituallament i sortim frescos, molt frescos i contents amb el ritme.


De moment tot va sobre rodes... literalment! De seguida arriba el primer problema... ens equivoquem en la navegació (o més ben dit, m’equivoco) i sortim del track, anem molt paral·lels al mateix però acabem fent una encigalada cap amunt.

Tornem al camí amb uns km’s i uns m+ extra però no ens hi capfiquem. De seguida arriba el segon problema... escolto un soroll metàl·lic. Paro i... he perdut un cargol del seient! Tants dies fent conya sobre anar amb bici sense seient i a veure si ara serà veritat.

Mentre busquem per terra passen ciclistes i un d’ells ens diu que ha vist la tanca del cargol al riu, però no el cargol. El Miquel recula uns metres per buscar i trobar la tanca, i després troba també el cargol.



Hem perdut molt temps però la sort només la té qui la busca, i el Miquel l’ha buscat!

Perfecte, seguim endavant. Passat el km 130 començo a escoltar un soroll i... m’he quedat sense pastilles de fre darrere! Debatint sobre quina és la millor opció, finalment decidim que serà millor anar amb la roda frenada roçant el disc directament que no pas quedar-me sense fre. Així que... queden 100 km molt llargs!

A partir d’aquí, a gaudir de les vistes del Pantà de Susqueda, i anar passant controls: Osor, Sant Hilari... arribem a Arbúcies, on l’Ignasi s’ha apropat a donar ànims per afrontar la llarga pujada cap a Santa Fè.

Aquesta pujada la fem molt ràpid, i ja només queden 30 km on la única pujada serà a Gualba.

Finalment acabem aquesta aventura després de 18h47’! Pel camí han quedat 231 km i 6.900 m+. Però tot això només són números, també ha quedat un gran dia sobre la bici de muntanya amb magnífica companyia. La veritat és que l'equip estava molt complementat, jo aportava les cagades i el Miquel les solucions! Repetirem segur.



Gràcies a Hoko-Esport (molt còmode el Taka), Sala-Giol, Térmens Clínica Podològica, Rendiment-race, PH-Quirogel, Bassol Optic, CEM Vallirana, MC3 Esports, Punt de Natura, Besttrail i Tradeinn.

jueves, 11 de mayo de 2017

Ultra Trail Estels del Sud

Sempre vaig a les curses amb ganes, però avui més encara. Al 2015 em vaig retirar d’aquesta ultra per deshidratació i al 2016 em van neutralitzar pel vent. Aquest any s’ha d’acabar, sí o sí!

Sortim a les 7 d’Arnes i de seguida m’ajunto amb el Joan Morral, amb qui aniré fins a Beseit. Compartim els primers km’s amb els corredors de la Half i coincideixo amb la Rosa i el Juanma, l’Oriol Navarro...



Tot va perfecte de moment. Bon ritme, potser massa i tot. Cap al km 30 em passen el Salvador Vilalta i l’Esteban Monje, què hi fotia jo davant? M’enganxo amb ells una estona i també amb el Jordi Soler, però pujant cap a Caro ja s’obren diferències entre els 4.

Comença a fer calor, però vaig bevent Rendiment-race per un tub. Comença a bufar el vent, però res comparat amb l’any passat. Aquest any els Estels no s’escapen!



Al km 60 ja corono el Mont Caro i baixo cap al Refugi. Km 63 i toca aprofitar la base de vida. Arribo en molt bon estat i surto millor encara.



Passo Clotes i ve una llarga baixada cap a Paüls. Hi arribo després de perdre’m 5 minuts per confusió meva.

La pujada després de Paüls la conec del 2015 (en aquella ocasió se sortia de Caro) i la recordo dura... però enguany se’m fa duríssima! Arribo a dalt, poso frontal i a baixar cap a Roques Benet.

Ja només queda un tramet de 9 km molt planer que puc fer a bon ritme.

I per fi! Després de dos intents fallits, acabo Estels del Sud! 16h11’ per cobrir els 106 km i 5.300 m+, acabant 10è. Molt content de com ha anat la cursa i del rendiment físic!


Gràcies a Hoko-Esport (brutal la combinació Jisho i Miyako), Sala-Giol, Térmens Clínica Podològica, Rendiment-race, PH-Quirogel, Bassol Optic, CEM Vallirana, MC3 Esports, Punt de Natura, Besttrail i Tradeinn. Gràcies a la família i amics pels ànims.